dijous, 26 d’abril del 2012

Rau rau: Big Bang Valona i Anna Maluquer



















Ha arribat el moment que tan estàvem esperant i presentar el disc Rau rau. L'hem fet la Big Bang Valona, conduïda per mi, i l'Anna Maluquer, que ha recitat els textos i n'ha fet la tria. El personal és:

Anna Maluquer: rapsòdia i selecció dels textos
Marc Egea: conducció, taragot i veu
Mireia Estol: clarinet soprano i veu
Montse Hernàndez: clarinet soprano i veu
Ricard Ibernon: clarinet soprano, triangle i veu
Joan Sauleda: clarinet soprano i veu
Míriam Soetekou: clarinet soprano i veu
Bertus Roig: clarinet alt i veu
Ferran Armengol: saxo soprano, piano i veu
Bibiana Puigdefàbregas: saxo alt i veu
Jordi Armengol: saxo tenor i veu
Kiku Llamas: saxo baríton i veu
Fèlix Forster: trompeta, objectes i veu
Joan Puigdefàbregas: trompeta i veu
Willi Soetekou: fluegelhorn i veu
Albert Fàbregas: trombó i veu
Francesc Malpesa: bombardí i veu
Francesc Cardenyes: tuba i veu
Roser Godino: claves i veu
Isabel Llari: pandereta i veu
Eva Sànchez: maraques i veu
Herbert Soetekou: taula de rentar i veu
Eva Fàbregas: plats i veu
Carlus Llamas: caixa i veu
Marta Rocafort: bombo i veu

El disc va ser enregistrat a “44.1 estudi de gravació”, Aiguaviva, Girona, el dia 21 de maig del 2011. L'enginyer de so i les mescles les va fer en Carles Xirgo. La coberta l'ha fet el pintor i poeta Perejaume. El disseny gràfic l'ha fet en Francesc Cardenyes. La serigrafia l'ha fet en Josep Tobella a Icària. El disc ha estat editat per Tinta Invisible.


 






Una mostra del que apareix en el disc és, en primer lloc, un poema de Josep Palau i Fabre, "El poema: La música", que podeu sentir aquí.

Tra-li-ro-ló, ta-tà, tra-ri-ro-ló
Ton-ta-ta-tó, ti, to-ta-tó.
Tàntata, to-ta-tó.
Ti, to-te-tà, femí, suntà.
Tonte-tonte, tan-tó.
Un-se-mi, abborà, sen-tó.
Minsi, minsi, abborà, fe-mi, abborà.
Lacatemisotà-uptacomalacoció.
Ció, lacatemí, ipsutà.
Fingue, fingue, la-ca-te-mí, o-sí, o-dà.
Bam-ba-là, bam-ba-là, no-tetemí.
Inta, magdà, to-te-mí.
Inta. Inta, magdà.
La-ca-ta-mo-re-sí, u-dà, xin-ta-pó.
Lacatamoresí.

El disc conté tres poemes de de Joan Brossa. Un d'ells és "El jardí de la reina", i el podeu sentir aquí.

Aquest és el jardí de la Reina.

Aquesta és la clau del jardí de la Reina.

Aquesta és la cinta que sosté la clau del jardí
de la Reina.

Aquest és el peix que ha mossegat la cinta que sosté
la clau del jardí de la Reina.

Aquests són els ulls que brillen com el peix que ha
mossegat la cinta que sosté la clau
del jardí de la Reina.

Aquestes són les mans que han fet ombra als ulls que
brillen com el peix que ha mossegat la cinta que
sosté la clau del jardí de la Reina.

Aquest és el cabell que han pentinat les mans que han
fet ombra als ulls que brillen com el peix que ha
mossegat la cinta que sosté la clau del jardí de
la Reina.

Aquesta és la font que ha mullat el cabell que han
pentinat les mans que han fet ombra als ulls que
brillen com el peix que ha mossegat la cinta que
sosté la clau del jardí de la Reina.

Aquest és el caminal que voreja la font que ha mullat
el cabell que han pentinat les mans que han fet ombra
als ulls que brillen com el peix que ha mossegat la cinta
que sosté la clau del jardí de la Reina.

Hi ha també el poema de Jacint Verdaguer "Lli", que podeu sentir aquí.

I
Jo
bri
fi
de lli,
dret
i prim
fins al cim.
Colliu-me,
quan floriré;
teixiu-me, i us vestiré
d’un llani-llini
blanc com l’armini.

II
Jo
bri
fi
de lli.
Mon tronc
és un jonc;
ma flor,
un robí.
Tinc
cinc
fulles
en la flor,
totes belles
i vermelles
com un cor.

Per acabar, voldria explicar una anècdota pel que fa a la portada. Quan en Perejaume ens va explicar la idea, el dia que vam reunir-nos per recollir totes les nostres les signatures, que apareixen a la portada, van començar a aparèixer crítiques, tals com: el format és incòmode per poder llegir els textos; no hi ha cap impressora que pugui imprimir un format tan llarg, i, en cas que es pugui imprimir, els costos seran enormes; el paper no podrà sostenir el CD, etc. En Perejaume, però, tenia claríssima la idea, i tenia claríssim que el format és del tot possible. Que jo sàpiga, no s'ha editat mai un CD utilitzant aquest format de portada, com un acordió. Les idees innovadores sempre es veuen impossibles de dur a terme, a primer cop d'ull. Suposo que a Aaron Manby li devia passar una cosa similar quan va dissenyar el primer vaixell amb casc metàl·lic de la història.


*

dimecres, 18 d’abril del 2012

Cancó de ronda

A la gent d'aquesta casa,
a la gent d'aquesta casa,
Déu us doni bona nit,
Déu us doni bona nit;
a l'amo i a la mestressa,
a l'amo i a la mestressa,
i a tots els que ho han sentit,
i a tots els que ho han sentit.

Donzelleta agraciada,
donzelleta agraciada,
desperteu-se si dormiu,
desperteu-se si dormiu;
que el galant que més us aima,
que el galant que més us aima,
i a la porta el teniu,
i a la porta el teniu.

La noia d'aquesta casa,
la noia d'aquesta casa,
n'és alta com un palmar,
n'és alta com un palmar;
i ditxós en serà el jove,
i ditxós en serà el jove
que amb ella es podrà casar,
que amb ella es podrà casar.

Donzelleta agraciada,
donzelleta agraciada,
quins cabells teniu tan fins,
quins cabells teniu tan fins;
me'n donguéssiu tres o quatre,
me'n donguéssiu tres o quatre,
per cordes al violí,
per cordes al violí.

Què fareu quan sereu gran,
que fareu quan sereu gran
que tindreu el compliment,
que tindreu el compliment;
si ara que sou joveneta,
si ara que sou joveneta
ja enamoreu a la gent
ja enamoreu a la gent.

Què fareu quan sereu gran,
què fareu quans ereu gran
a l'edat de vint-i-un anys,
a l'edat de vint-i-un anys;
fareu caure els fadrinets,
fareu caure els fadrinets
com els moixonets al ram,
com els moixonets al ram.

Veu: Artur Blasco
Flabiol i tambor: Marc Egea


*

dissabte, 14 d’abril del 2012

Kudsi Erguner: la mística i l'experimentació


Foto: Philippe Sibile

Uns dels grans mestres del ney turc, la flauta de canya més emprada en les cerimònies dels dervixos giradors, Erguner es mou entre la tradició de la música otomana i l'experimentació i la improvisació de caire més contemporani. Profund coneixedor de la tradició mevleví, va obrir, a principis dels anys 80, un centre a París anomenat Institut Mevlana dedicat a l'estudi i divulgació de la música clàssica sufí. L'any 1978 va col·laborar en la pel·lícula Trobades amb homes notables de Peter Brook.

L'ordre dervix Mevleví (coneguda a occident com l'ordre dels dervixos giradors) va ser fundada al segle XIII a Konya, Turquia, pels seguidors del poeta sufí Jalal al-Din Muhammad Rumi. El mot 'mevleví' deriva de mawlana, en àrab, mevlana en turc i significa "el nostre mestre", que fou el sobrenom de Rumi. Cal aclarir, però, en primer lloc, que els dervixos eren monjos místics musulmans que predicaven la pobresa i l'austeritat. De fet, el mot 'dervix' deriva del persa darwesh i significa "aquell qui demana almoina". I, en segon lloc, el sufisme és una manera d'anomenar l'aspecte místic de l'Islam. Sovint, però, els dos conceptes esdevenen sinònims, i dervix vol dir el mateix que sufí.

Jove i dervix

Es considera, per tant, que els mevlevís són dervixos provinents de la tradició sufí. Però tenen la particularitat de celebrar un ritual meditatiu consistent en una dansa anomenada Sema en la qual, només homes (tot i que res no impedeix que les dones siguin dervixes), giren sobre sí mateixos. Mantenen els braços estesos per simbolitzar l'ascendència espiritual cap a la veritat alliberada de l'ego. Assoleixen, doncs, l'èxtasi mitjançant els girs d'aquesta dansa, la qual va acompanyada musicalment per un o diversos neys i instruments de percussió com el bendhir.

Dervix girador. Foto extreta d'aquí.

Ja de ben jove, Kudsi Erguner, junt amb el seu pare Uvi Erguner, interpretaven músiques per a les cerimònies mevlevís. En aquest esplèndid i llarg vídeo el veiem interpretant diversos temes d'invocació sufí, acompanyat per Hamdi Akatay (bendhir i tonbak), Derya Türkan (kemençe), Yunus Balcioğlu (veu) i Hakan Güngör (kanun):


Aquí el podem veure amb el gran contrabaixista Renaud Garcia-Fons i el percussionista Bruno Caillat:


Conèixer la seva tradició musical a fons no li ha impedit, però, experimentar amb improvisacions més contemporànies. Aquí el podem sentir amb Markus Stockhausen a la trompeta i Mark Nauseef a les percussions:


Per a més informació sobre Erguner, podeu consultar el seu arxiu de notícies (en turc), aquí. Podeu adquirir el seu llibre La fuente de la separación. Viajes de un músico sufí, ressenyat aquí, on també hi podeu llegir alguns capítols molt interessants com aquest i aquest. També és interessant aquest article publicat al bloc del col·lectiu "El pitufo rojo", aquí.


*

dijous, 12 d’abril del 2012

El pes del món














El Món és una criatura pesada i consentida
que demana atencions de tota mena,
un nen aviciat que sempre vol anar a coll
i pesa com el plom i fa de mal portar...

I encara, si només fossin vaques i paisatges,
però hi ha moltes més coses...:
indústries, autopistes, ciutats de tota mena i condició,
els avions, els trens, els transatlàntics, les muntanyes,
els gratacels altíssims,
i tants de personatges omplint els hemicicles
amb discussions inacabables....,
tot és aquí ficat en aquest nen!,
i moltes altres coses....:
idees,  nuvolades, rodolins,
i les metamorfosis simultànies
i polifòniques que el tornen inquiet;
i gent per tot arreu, hi ha molt de moviment,
un formiguer de gent infatigable omplint tots els racons
amb els seus tràfecs sorprenents...
Tot és aquí, ficat en aquest nen!
I també certes coses..., suposo que m'enteneu,
hi ha certes coses que pesen més del compte,
això és el més pesat de tot:
algunes coses que pesen més del compte!
Sort dels músics que m'ajuden
a mantenir en suspens
aquesta criatura tan pesada!
Canteu-li una cançó perquè no pesi,
canteu-li una cançó que el torni lleuger com una ploma...

Demanes atencions de tota mena,
demanes abraçades i petons,
demanes que t'acotxin,
demanes que et bressolin,
demanes que t'adormin amb cançons...

Demanes que et consolin quan gemegues,
que et portin i et passegin pels jardins,
demanes que et contemplin,
et riguin les gracietes,
i sonin, per distreure't, el zing-zing...

Ho va calcular en Sergi que en sap molt.
Després de fer un munt d'operacions
al seu quadern de fulls quadriculats,
penjant i despenjant el llapis del relleix de les orelles,
a prop d'allà on li bull el rapidíssim pensament:
“el pes del món”, ha dit amb gran solemnitat,
 “és de cinc mil nou-cents  seixanta quadrilions
d'atapeïts i densos quilograms!”.
No hi ha balança en aquest món
que pugui suportar aquest disbarat de pes:
cinc mil nou-cents seixanta quadrilions...
Un número molt llarg que costa de pair,
un fotiment de zeros i més zeros
que es perden pels marges de la dreta
del seu quadern de fulls quadriculats,
el cartipàs d'en Sergi.

És clar que de vegades m'assalten alguns dubtes...
Em pregunto..., em pregunto si estic prou preparat,
i si potser m'hauria d'entrenar...
Porto una vida tirant a sedentària
sense deports ni llargues caminades,
mai no refuso l'ascensor quan hi ha ascensor,
i vaig amunt i avall amb motoreta...,
no faig abdominals i menjo el que m'agrada...
Moltes vegades m'assalten alguns dubtes...
Ara mateix em tiben els braços i els canells!,
-redéu quin pes més absolut!-,
les cames em tremolen i els genolls
grinyolen com frontisses rovellades,
els costa d'aguantar!,
i fins i tot em sembla que se m'inflen les venes en el coll
i el cor se m'accelera,
i això per no parlar de la columna principal...
Sort dels músics que m'ajuden
a mantenir en suspens
aquesta criatura tan pesada!
Canteu-li una cançó perquè no pesi!
Canteu-li una cançó que el torni lleuger com una ploma...!

Demanes que et netegin les caquetes,
et banyin i et mantinguin sempre net,
que et mimin i et pentinin,
et freguin amb colònies,
i t'alcin mentre et diuen: patufet!

A l'hora de la nit quan t' acoquines
demanes a la mama protecció.
Demanes i demanes,
demanes que t'estimin,
demanes i demanes atencions...

Però m'esforço, i tant com m'esforço!,
m'esforço a aguantar el Món
i bufo gairebé perdent l'alè...
Sabeu perquè m'esforço en un treball
que sobrepassa la força i la mesura
d'un home qualsevol del segle vint-i-un?
Perquè sóc èpic!
Sí, perquè sóc èpic!
Que vingui algun cronista
a escriure aquesta gesta!
Que toquin les campanes i proclamin
que el Món està en suspens:
ni a dalt ni a baix,
ni massa amunt ni massa avall!,
enmig.

El Món està en suspens...


*