divendres, 9 de març del 2018

Sargantana fidel

De la poetessa Teresa d'Arenys:



                                                                      A un cavaller

Sargantana fidel a les pedres del mas,
a mi no em val l’ardent solell d’aquest migdia:
quant que triga l’amic, i va dir que vindria!
Si coneixes on dorm, no t’hi acostessis pas.

Al plegamans devot que detura el meu pas
i assenyala senders, jo no preguntaria.
Insectes cridaners, borinots, gelosia,
si li sabeu menyspreu, no me’l brunzíssiu pas.

En les cuites d’amor en Sol és embaràs:
l’esperaré de nit... i si tampoc venia
i tu, mussol atent, li saps traïdoria,
xiscla que és mort, no ho amaguessis pas.

Teresa d’Arenys. Esteles íntimes (1965-2015).

*

dijous, 8 de març del 2018

Oh insignificante vida

De la poetessa madrilenya Marina Oroza:



Oh insignificante vida
un rayo de luz
atraviesa la ventana
ni siquiera prende su fulgor
levanta el vuelo audaz
resplandece un dedo espía 
y no encuentra nada
del rostro que sería
sino fuera por el sol
oh insignificante y densa vida
bajo techo detrás de las paredes
en función del gran papel
que es hacer de intermediaria
caminando sobre hielo
la quintaesencia de una luz
aleatoriamente funámbula
entre la tierra y el sol
la luminosidad de la distancia
el universo se expande
solo están fijas las estrellas lejanas
¿cuando empezará a contraerse?
todo se aleja, estamos en el centro
de nuestra insignificante vida
solo podemos saber el color de su luz
ni su forma ni su tamaño
la carne mínima que somos
proyectada hacia afuera
infinitamente pequeña nuestra vida
mientras el universo se expande
todo se aleja vivimos en el centro
de nuestra insignificante vida
cuanto mas pequeña mas irradia
la luz quiere atravesar la frontera,
a pesar de que no logra escapar
nuestra insignificante vida
continúa ejerciendo fuerza gravitatoria
atrae hacia dentro y proyecta chorros
electromagnéticos hacia fuera.

*