diumenge, 4 d’agost del 2019

24 hores sòniques VI o pujar-se a les espatlles del gegant


cartell de la Lali Pantone

La sisena edició de 24 Hores Sòniques, que duien el títol de "o pujar-se a les espatlles del gegant", en honor a Bernard de Chartres, es van celebrar els dies 13 i 14 de juliol del 2019 a l'Espai Guinovart, a Agramunt. A més de tot el que representen les 24 Hores Sòniques, aquest cop també van ser un homenatge al gran mestre pintor, Josep Guinovart.

En paraules de l'Oriol Sauleda, una acció com aquesta pot ser una representació de vitrina o un ritual capaç d'explorar els límits de la consciència creativa. Que cadascú triï allò que vulgui que sigui. Nosaltres ho tenim clar!

Cal agrair la col·laboració constant de la Maria Guinovart i de la Lluïsa Gavarra, dos dels pilars de la Fundació, la Meritxell Gené de Ràdio Sió Agramunt (per les seves cròniques) i, evidentment també, la participació de tothom que, activament o passiva, van estar fent possible que l'acció fos quelcom viu.

Totes aquestes fotografies són cortesia de l'Albert Malet, d'AMM Comunicació i Imatge:












































*

diumenge, 26 de maig del 2019

La ploma de perdiu II

En aquesta entrada us anunciàvem el disc "La ploma de perdiu". Doncs bé, en Quirze Egea i jo l'hem publicat en un CD físic en el segell Discmedi, amb 2 cançons noves.


Com sempre, cal agrair a dos grans artistes: en Francesc Cardenyes per la magnífica portada i en Bertus Roig per la seva professionalitat en les mescles i el la masterització.

El podeu sentir a Spotify.

*

dilluns, 25 de febrer del 2019

Cantarey mentre m'estau

Aquest és un sirventès de Guillem de Berguedà, que li hem posat música. L'adaptació al català és de Salvador Giralt:



Cantaré perquè em complau,
un cantaret gens banau,
cantat pels macips de Pau,
del bisbe fals, senyor del frau,
i d’en Folc cabrer, el papau:
quan res no els queda en el catau,
van amb el rei, al seu palau.
I van cantant liridunvau,
ballant, tocant, gentil i suau.

Gens al rei no deu pesar,
si els fa a la cort estar
sens  prometre i sens dar,
-així, tindria un joglar!-,
car només volen menjar!
Mes ara jo els faré pecar!,
que són a cort per estalviar.
I van cantant liridunvar,
ballant, notant, altet i clar.

Per ço li dic: Folc Cabrer,
perquè traí el seu cavaller
en Sabata, de Calders;
el va convidar al Soler
i el feu menjar amb la muller.
Ens guardi Déu i sant Leider
de pebrada de tal morter!
I van cantant liridunver,
ballant, tocant, cap mal no em ve.

Per ço dic: Folc Matamón,
no n’hi ha cap en tot el món
de traïció tal born.
Pere de Berga, el segon,
fa que el meu cant es torna grony.
Beseu de la mula el cony
si traïció el cor no li fon.
I van cantant liridonvon,
ballant, tocant, que això els confon.

El meu cant, en Folc, puneix,
i amb la cara l’amorteix!
Una soga al coll mereix!
Ai quina joia, quin engreix!;
em té content, vestit, em peix
i no són xufles de Rueix!
És l’alegria que adés neix!
I van cantant liridunveix,
ballant, tocant, m’agrada el deix.

Senyora:
Mai no veureu que em falli el bleix
mentre em quedi cap dent al queix!

*