Són dues les idees principals d'aquest cicle. Una és crear escenaris i arrenca d'una carta del director d'escena anglès Peter Brook, que ja vaig publicar en aquest bloc, i que sempre es pot llegir
aquí.
L'altre és oferir. Oferir cultura, donar a conèixer propostes no gaire habituals. Fugir del que ens aclapara sonorament i mediàtica dia rere dia i donar cabuda a allò que encara s'ha de dir, escoltar, fer, sentir. Crear audiències, en definitiva.
Tot això, sigui per bé, sigui per malament, sense el suport de cap mena d'organisme oficial. Tot es fa de manera independent, amb la millor de les voluntats.
I els llocs des d'on parteix el cicle són dos. Un és l'eixida de la casa de la cuinera Míriam Soetekou. L'altre és el taller de la dibuixant Lali Pantone. Evidentment, el cicle es pot deslocalitzar si és necessari. En aquesta edició el motiu de la deslocalització va ser la pluja. Va passar amb el concert que vam fer en Quirze Egea i jo mateix, organitzat per la Míriam a Sant Pol, que es va traslladar al Museu de Pintura. Va passar amb el darrer concert a Sant Iscle, amb "L'últim Indi en acústic", que es va fer a l'església del poble. I passarà sempre que hagi de passar, sigui per un motiu o per un altre.
La programació a Sant Iscle va ser aquesta, en aquest ordre:
L'obra de teatre
"Tres guinees de xocolata", de la mà de la directora Núria Navarro i de la Míriam Soetekou, que cantava i actuava. Una fantàstica posada en escena a partir de texts de la
Virginia Woolf, tot denunciant les injustícies que provoca el racisme, el sexisme i la guerra.
L'espectacle de titelles
"El peix d'or", amb en Biel Porcel de
Binixiflat (i al so el poeta i artista polifacètic
Karlos Kosas). Tot i l'amplària de l'escenografia, es va muntar còmodament al taller. I tothom que hi va ser, a l'espectacle, va poder gaudir d'aquesta història que parla de la cobejança humana per mitjà d'aquest conte d'origen rus i de la poesia que en Biel transmetia.
El concert
"De vacances", del músic arpista
Joan Manuel Chouciño. No és gaire habitual sentir un concert per a arpa sola. El fet d'haver-lo gaudit amb la mestria d'en Joan Manuel, va ser una experiència única, oferint-nos obres de Mozart, de Cage, de Zabaleta, d'Andrès, del Cancionero de Palacio, etc.
El recital
"Pagèsiques" de l'artista i poeta santpolenc
Perejaume. De fet, va ser entre conferència i recital de poesia. La paraula i el lloc, dos dels principals temes tractats per en Perejaume, van ser posats de relleu, ja sigui per parlar de Sant Iscle, ja sigui per posar de manifest el (petit-gran) lloc on vivim. Va ser una acció íntima, voltada de bons amics. I en Perejaume les va dir ben dites!
El concert
"L'últim indi en acústic", de la mà del cantant i compositor
Eduard Costa, el guitarrista
Caïm Riba i el percussionista Carlus Llamas. Va ser l'actuació més multitudinària i, a causa de la pluja, es va haver de celebrar a l'església de Sant Iscle -i encara sort, perquè al taller no hi haguéssim cabut. Va ser meravellosa l'energia que es va estendre per l'església, aportant un aire renovat en aquest temple on feina molts anys que no passava una cosa així. Una gran festa per al final del cicle d'estiu.
Dues d'aquestes actuacions, "El Peix d'or" i "De vacances" es van programar a l'eixida de Sant Pol de Mar, on la Míriam Soetekou també va portar l'espectacle musical "Mundos para Lelos", amb la Tania Gandioso i en Ferran Casajoana, "Imàtgia", amb el mag Jordi Guri i el concert "Tonades i cançons" amb en Quirze Egea a la tenora i jo mateix a la viola de roda i a la veu.
Cal agrair a en Francesc Cardenyes per ajudar-nos amb el cartell general, a la Lali Pantone per haver fet els cartells de cada actuació i alguns sopars, als frares caputxins d'Arenys de Mar per haver-nos cedit l'església de Sant Iscle de Vallalta i a tots els artistes que han accedit a participar malgrat les condicions.
I LES EIXIDES CONTINUARAN.
*
