Aquest disc va sortir a la llum l'estiu del 2016. Es tracta d'un àlbum en què els únics instruments utilitzats són estris de cuina -o que habitualment poden trobar-se en una cuina. El vaig enregistrar entre el març i el desembre del 2014. I el podeu escoltar i/o descarregar aquí mateix.
Els temes que composen l'àlbum estan basats en contes africans. I les fonts han estat bàsicament dues: la meravellosa antologia Mis cuentos africanos de Nelson Mandela (Siruela, 2007) i el llibre Antología Negra del poeta i escriptor suís Blaise Cendrars (Árdora, 2010) i traduït per Manuel Azaña, qui fou president de la República Espanyola entre els anys 1931-1933, el 1936 i entre el 1936-1939.
Vaig publicar una entrada relacionada amb un dels temes del disc, "Seetetelané" (que podeu llegir aquí) com una nota prèvia a aquest treball. I vaig afegir una versió en català del conte que va inspirar aquesta peça musical. La idea, per a un futur, és fer una versió personal i en català de cada un dels contes que inspiren African Tales, partint de la base que els contes d'arreu es van transformant a mesura que passen per diferents imaginaris. O en altres paraules, un poble es fa seves històries l'origen de les quals pot ser molt remota. Com diu Mandela al pròleg Mis cuentos africanos: "Un conte és un conte i qualsevol pot explicar-lo com li dicti la seva imaginació, la seva forma de ser i el seu entorn; i si al conte li surten ales i altres se l'apropien, no hi ha manera de retenir-lo al costat nostre. Qualsevol dia tornarà a nosaltres enriquit amb nous detalls i amb una veu nova".
De moment, la meva versió d'aquests contes queda registrada en forma de música.
Un cop més, he d'agrair a la gent de Discordian Records per haver acollit aquest àlbum, a El Pricto i a en Ralph Lopinski -aquest darrer va fer la masterització final de tots els temes. També, un cop més, la participació de la Lali Pantone, que va fer el meravellós dibuix per a la portada. I per últim a en Jordi Martí per la crítica que va fer del disc a Sons de la Mediterrània, i que podeu llegir aquí.
Així com hi ha compositors del segle XX molt reconeguts pel gran públic, tot i que, moltes vegades, no coneix les seves obres, el cas d'Edgar Varèse sembla que no hagi quallat en l'imaginari col·lectiu. L'any 1995 es va programar Déserts al Palau de la Música de Barcelona. Gran part del públic assistent va xiular l'obra. Era l'any 1995, i Déserts s'havia escrit i estrenat quaranta anys abans! Evidentment, això és un símptoma clar de l'estat cultural i perceptiu que gaudeix el nostre país. Les coses, més de quinze anys després, no sembla que hagin canviat gaire.
Varèse va néixer a París l'any 1885. El 1915 va emigrar als EEUU on fou adoptat. Va morir a Chicago l'any 1965. No va ser fins al final de la seva vida que les seves obres van gaudir d'un cert èxit. A la seva mort, un dels seus seguidors més fidels, Pierre Boulez, va escriure: "Ara que el teu temps s'acaba, tot comença".
Aquest article no pretén fer un recorregut exhaustiu per la vida i l'obra d'aquest compositor. Però sí que voldria destacar un parell d'anècdotes relacionades amb dos grans músics del segle XX que van tenir una certa relació amb Varèse. El primer d'ells fou Charlie Parker. Parker sempre havia tingut la dèria d'ampliar els seus coneixements musicals i compondre obres més enllà de les tonades jazzístiques. Poc abans de morir va visitar Varèse a casa seva i li va demanar que fos el seu mestre. Varèse, coneixedor del geni del saxofonista, li va dir que no podia ser, que havia d'anar-se'n una temporada a Europa, però que quan tornés als EEUU, tindria molt de gust en ensenyar-li allò que li demanés. Malauradament, Parker va morir poc després d'aquest episodi, a 35 anys, víctima de la vida al límit que havia dut des de l'adolescència.
També Varèse va tenir un encontre amb Frank Zappa. Zappa volia aprendre a orquestrar i va recórrer al compositor, a qui admirava des de ben jove, perquè fos el seu mestre. Però pel que sembla, el nivell de coneixements que li exigia era tan elevat, que Zappa va desistir. Tot i així mai no va deixar d'admirar-lo i moltes vegades va reconèixer que va ser una de les seves influències més destacades.
Pioner de la música electrònica realitzada manualment amb cinta -en aquella època es trigaven dies per completar pocs segons de música-, mai no va deixar d'investigar en el terreny de la matèria sonora.
Les principals obres de Varèse són Amériques (1920-21), Offrandes (1921), Hyperprism (1923), Octandre
(1924), Intégrales (1925), Arcana (1925-1927), Ionisation (1929-1931), Densité
21,5 (1936), Déserts (1954), Poème électronique (1958) i Nocturnal (1961).
Una de les meves obres preferides és Ecuatorial. La va compondre i estrenar l'any 1934. La partitura fou escrita per cantant baix solista, orgue, piano, conjunt de metall i percussió i dues ones martenot (visiteu aquest enllaç on l'ondista Jean Laurendeau fa una preciosa explicació de les ones martenot).
El text de l'obra per a baix solista és en castellà i està extret del llibre sagrat dels Mayes Popol Vuh. Aquesta obra, escrita en llengua quitxé, fou traduïda pel frare sevillà Francisco Ximénez:
Oh constructores, oh formadores.
Vosotros véis. Vosotros escucháis.
No nos abandonéis!
Espíritu del cielo, espíritu de la tierra.
Dadnos nuestra descendencia, nuestra posteridad,
Mientras haya días, mientras haya albas.
Que numerosos sean los verdes caminos,
Las verdes sendas que vosotros nos dáis!
Que tranquilas, muy tranquilas estén las tribus!
Que perfectas, muy perfectas sean las tribus!
Que perfecta sea la vida,
La existencia que nos dáis!
Oh, maestro gigante,
Huella del relámpago, esplendor del relámpago,
Gavilán.
Maestros magos dominadores, poderosos del cielo,
Procreadores, engendradores.
Antiguo secreto, antigua ocultadora,
Abuela del día, abuela del alba,
Que la germinación se haga!
Que el alba se haga!
Hengh hongh whoo!
Salve belleza del día!
Dadores del amarillo, del verde.
Hoo hoo hoo whoo!
Dadores de hijas, de hijos.
Hongh hengh whoo whengh!
Dad la vida, la existencia a mis hijos, a mi prole!
Que no haya desgracia ni infortunio.
Vuestra potencia, vuestra hechicería.
Que buena sea la vida de vuestros sostenes,
De vuestros nutridores.
Antes vuestras bocas, antes vuestros rostros.
Espíritus de cielo,
Espíritus de la tierra.
Hooh oh ah whoo hé oh ha!
Dad la vida, dad la vida, dad la vida!
Ho hé whoo!
Dad la vida, oh fuerza envuelta en el Cielo,
En la tierra, en los cuatro ángulos,
En las cuatro extremidades.
En tanto exista el alba,
En tanto exista la tribu.
Espero que gaudiu d'aquesta meravellosa composició:
Enguany la crònica arriba tard, però arriba. "Quant anys fa que dura aquest deliri?". Les 24 hores sòniques IV es van celebrar entre les 12h del dia 21 a les 12h del dia 22 de maig del 2016, a Capdevila de l'Espà, entre Saldes i Gósol. Els pals de paller vàrem ser l'Oriol Sauleda i jo mateix. I la Lali Pantone, que no va poder venir per raons majors. I els nostres incondicionals amfitrions van ser la Roser Comas i en Jordi Espona de la Capdevila, que ens van rebre amb els braços oberts!
Entre els molts participants, a més de la Roser i en Jordi, van ser en Pep Solà, la Caterina, en J. M. Berenguer "Charli", en Xose Valdivieso, en Patrick Jaques, la Núria de Calella, en Jordi Folgado, la Clara Folgado, la Violeta Folgado, la Neus Borrell, en Francesc Quintana, la Nuné Grigor, en Guim Valls, la Joana Pineda, la Ferrer Escandell i molts altres els noms dels quals, malauradament, no em vénen a la memòria.
Aquestes són algunes fotos que va fer en Xose Valdivieso:
Aquestes les va fer en Pep Solà:
I aquestes darreres me les va fer arribar en Patrick Jaques:
L'Oriol va escriure una crònica prèvia a l'acte que podeu llegir aquí. L'Oriol també ha fet un bloc on recull gran part de la informació (perquè és impossible recollir-la tota) d'edicions passades i esperem que futures! El podeu trobar aquí.
Com sempre, gràcies a tots i a totes els qui feu possible aquesta gran aventura!
Aquest és el "teaser" oficial del primer projecte del quartet Alenky, Through The Looking-Glass, basat en la novel·la de Lewis Carroll:
Charles Lutwidge Dodgson, més conegut com a Lewis Carroll (1832-1898) fou un sacerdot, matemàtic, fotògraf i escriptor anglès que va passar a la història sobretot per la seva famosa i conegudíssima novel·la Alícia al país de les meravelles. Degut a l'èxit que va obtenir amb la publicació d'aquest llibre, en va escriure una segona part, Alícia a través del mirall.
M'he inspirant en la lectura d'Alícia a través del mirall per escriure 16 peces musicals que són interpretades en directe pel quartet "Alenky" (en homenatge al cineasta txec Jan Švankmajer, que va fer una pel·lícula titulada Alenky basada en Alícia al país de les meravelles).
En escena Alenky està integrat per Manu Sabaté a la gralla i al clarinet baix, Joan Antoni Pich al violoncel, Arnau Obiols a la bateria i jo mateix a la viola de roda electroacústica. En presentacions a Catalunya, la formació s'estén a cinc membres, amb l'Oriol Sauleda, actor i rapsode, que ajudarà a explicar-nos la història de Lewis Carroll.
No hi ha un estil musical concret que pugui definir la música interpretada per Alenky, però sí que hi conflueixen elements del folk, el jazz, el rock i la improvisació lliure.
El vídeo l'ha fet l'Alba Sauleda. Del so se n'ha encarregat el Bertus Roig. I les il·lustracions les ha fetes la Lali Pantone.
Sant Iscle de Vallalta, Maresme - Barcelona - Catalunya - Ibèria - Euràsia - Terra - Sistema Solar - Via Làctia - Grup Local - Supercúmul de Virgo - Univers en expansió: Déu
"Que content estic d'haver-me'n adonat! Sí, tot és ruqueria, engany, fora d'aquest cel infinit. Fora d'ell no hi ha res. Però ni aquest mateix cel tampoc existeix; no hi ha sinó la calma i el repòs".
Lev Tolstoi