Així com hi ha compositors del segle XX molt reconeguts pel gran públic, tot i que, moltes vegades, no coneix les seves obres, el cas d'Edgar Varèse sembla que no hagi quallat en l'imaginari col·lectiu. L'any 1995 es va programar Déserts al Palau de la Música de Barcelona. Gran part del públic assistent va xiular l'obra. Era l'any 1995, i Déserts s'havia escrit i estrenat quaranta anys abans! Evidentment, això és un símptoma clar de l'estat cultural i perceptiu que gaudeix el nostre país. Les coses, més de quinze anys després, no sembla que hagin canviat gaire.
Varèse va néixer a París l'any 1885. El 1915 va emigrar als EEUU on fou adoptat. Va morir a Chicago l'any 1965. No va ser fins al final de la seva vida que les seves obres van gaudir d'un cert èxit. A la seva mort, un dels seus seguidors més fidels, Pierre Boulez, va escriure: "Ara que el teu temps s'acaba, tot comença".
Aquest article no pretén fer un recorregut exhaustiu per la vida i l'obra d'aquest compositor. Però sí que voldria destacar un parell d'anècdotes relacionades amb dos grans músics del segle XX que van tenir una certa relació amb Varèse. El primer d'ells fou Charlie Parker. Parker sempre havia tingut la dèria d'ampliar els seus coneixements musicals i compondre obres més enllà de les tonades jazzístiques. Poc abans de morir va visitar Varèse a casa seva i li va demanar que fos el seu mestre. Varèse, coneixedor del geni del saxofonista, li va dir que no podia ser, que havia d'anar-se'n una temporada a Europa, però que quan tornés als EEUU, tindria molt de gust en ensenyar-li allò que li demanés. Malauradament, Parker va morir poc després d'aquest episodi, a 35 anys, víctima de la vida al límit que havia dut des de l'adolescència.
També Varèse va tenir un encontre amb Frank Zappa. Zappa volia aprendre a orquestrar i va recórrer al compositor, a qui admirava des de ben jove, perquè fos el seu mestre. Però pel que sembla, el nivell de coneixements que li exigia era tan elevat, que Zappa va desistir. Tot i així mai no va deixar d'admirar-lo i moltes vegades va reconèixer que va ser una de les seves influències més destacades.
Pioner de la música electrònica realitzada manualment amb cinta -en aquella època es trigaven dies per completar pocs segons de música-, mai no va deixar d'investigar en el terreny de la matèria sonora.
Les principals obres de Varèse són Amériques (1920-21), Offrandes (1921), Hyperprism (1923), Octandre
(1924), Intégrales (1925), Arcana (1925-1927), Ionisation (1929-1931), Densité
21,5 (1936), Déserts (1954), Poème électronique (1958) i Nocturnal (1961).
Una de les meves obres preferides és Ecuatorial. La va compondre i estrenar l'any 1934. La partitura fou escrita per cantant baix solista, orgue, piano, conjunt de metall i percussió i dues ones martenot (visiteu aquest enllaç on l'ondista Jean Laurendeau fa una preciosa explicació de les ones martenot).
El text de l'obra per a baix solista és en castellà i està extret del llibre sagrat dels Mayes Popol Vuh. Aquesta obra, escrita en llengua quitxé, fou traduïda pel frare sevillà Francisco Ximénez:
Oh constructores, oh formadores.
Vosotros véis. Vosotros escucháis.
No nos abandonéis!
Espíritu del cielo, espíritu de la tierra.
Dadnos nuestra descendencia, nuestra posteridad,
Mientras haya días, mientras haya albas.
Que numerosos sean los verdes caminos,
Las verdes sendas que vosotros nos dáis!
Que tranquilas, muy tranquilas estén las tribus!
Que perfectas, muy perfectas sean las tribus!
Que perfecta sea la vida,
La existencia que nos dáis!
Oh, maestro gigante,
Huella del relámpago, esplendor del relámpago,
Gavilán.
Maestros magos dominadores, poderosos del cielo,
Procreadores, engendradores.
Antiguo secreto, antigua ocultadora,
Abuela del día, abuela del alba,
Que la germinación se haga!
Que el alba se haga!
Hengh hongh whoo!
Salve belleza del día!
Dadores del amarillo, del verde.
Hoo hoo hoo whoo!
Dadores de hijas, de hijos.
Hongh hengh whoo whengh!
Dad la vida, la existencia a mis hijos, a mi prole!
Que no haya desgracia ni infortunio.
Vuestra potencia, vuestra hechicería.
Que buena sea la vida de vuestros sostenes,
De vuestros nutridores.
Antes vuestras bocas, antes vuestros rostros.
Espíritus de cielo,
Espíritus de la tierra.
Hooh oh ah whoo hé oh ha!
Dad la vida, dad la vida, dad la vida!
Ho hé whoo!
Dad la vida, oh fuerza envuelta en el Cielo,
En la tierra, en los cuatro ángulos,
En las cuatro extremidades.
En tanto exista el alba,
En tanto exista la tribu.
Espero que gaudiu d'aquesta meravellosa composició:
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada