Foto: Philippe Sibile
Uns dels grans mestres del ney turc, la flauta de canya més emprada en les cerimònies dels dervixos giradors, Erguner es mou entre la tradició de la música otomana i l'experimentació i la improvisació de caire més contemporani. Profund coneixedor de la tradició mevleví, va obrir, a principis dels anys 80, un centre a París anomenat Institut Mevlana dedicat a l'estudi i divulgació de la música clàssica sufí. L'any 1978 va col·laborar en la pel·lícula Trobades amb homes notables de Peter Brook.
L'ordre dervix Mevleví (coneguda a occident com l'ordre dels dervixos giradors) va ser fundada al segle XIII a Konya, Turquia, pels seguidors del poeta sufí Jalal al-Din Muhammad Rumi. El mot 'mevleví' deriva de mawlana, en àrab, mevlana en turc i significa "el nostre mestre", que fou el sobrenom de Rumi. Cal aclarir, però, en primer lloc, que els dervixos eren monjos místics musulmans que predicaven la pobresa i l'austeritat. De fet, el mot 'dervix' deriva del persa darwesh i significa "aquell qui demana almoina". I, en segon lloc, el sufisme és una manera d'anomenar l'aspecte místic de l'Islam. Sovint, però, els dos conceptes esdevenen sinònims, i dervix vol dir el mateix que sufí.
Jove i dervix
Es considera, per tant, que els mevlevís són dervixos provinents de la tradició sufí. Però tenen la particularitat de celebrar un ritual meditatiu consistent en una dansa anomenada Sema en la qual, només homes (tot i que res no impedeix que les dones siguin dervixes), giren sobre sí mateixos. Mantenen els braços estesos per simbolitzar l'ascendència espiritual cap a la veritat alliberada de l'ego. Assoleixen, doncs, l'èxtasi mitjançant els girs d'aquesta dansa, la qual va acompanyada musicalment per un o diversos neys i instruments de percussió com el bendhir.
Dervix girador. Foto extreta d'aquí.
Ja de ben jove, Kudsi Erguner, junt amb el seu pare Uvi Erguner, interpretaven músiques per a les cerimònies mevlevís. En aquest esplèndid i llarg vídeo el veiem interpretant diversos temes d'invocació sufí, acompanyat per Hamdi Akatay (bendhir i tonbak), Derya Türkan (kemençe), Yunus Balcioğlu (veu) i Hakan Güngör (kanun):
Aquí el podem veure amb el gran contrabaixista Renaud Garcia-Fons i el percussionista Bruno Caillat:
Conèixer la seva tradició musical a fons no li ha impedit, però, experimentar amb improvisacions més contemporànies. Aquí el podem sentir amb Markus Stockhausen a la trompeta i Mark Nauseef a les percussions:
Per a més informació sobre Erguner, podeu consultar el seu arxiu de notícies (en turc), aquí. Podeu adquirir el seu llibre La fuente de la separación. Viajes de un músico sufí, ressenyat aquí, on també hi podeu llegir alguns capítols molt interessants com aquest i aquest. També és interessant aquest article publicat al bloc del col·lectiu "El pitufo rojo", aquí.
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada