Per a en Joan Vives
La gran dèria d'Ansel Adams (1902-1984) va ser la natura, fins al punt que podem dir que la seva obra és el resultat de la seva observació pacífica i constant. L'elaboració d'un seguit instants capturats, com si fossin haikus en imatges.
Inclús els seus mètodes de treball tenen a veure amb l'intent de captar la natura en estat pur. En primer lloc com a impulsor, junt amb altres fotògrafs, de l'estil straight photography, ja defensat molt abans que Adams pel seu admirat mestre Alfred Stieglitz: el més important ara que la fotografia patís el menor número possible de retocs. La imatge calia ser capturada el més directa i espontània possible. Només d'aquesta manera es va aconseguir que la fotografia arribés a ser un art en sí mateix i totalment desvinculat de la pintura.
L'altra gran invenció d'Adams, juntament amb Fred Archer, va ser el "sistema de zones". El principi d'aquest sistema consisteix en exposar per les ombres i revelar per la llum. És a dir, cal més temps d'exposició per les zones fosques a l'hora que més temps de revelat per les zones clares. El sistema Adams-Archer divideix l'espectre del negre al blanc en 11 seccions iguals i de cada zona n'extreuen el to mitjà. La zona 0 correspon la negre pur. La zona XI al blanc pur. D'aquesta manera es previsualitzen els nivells del gris amb gran precisió i s'aconsegueix la correcta exposició en cada situació.
En definitiva, aquest sistema permetia que el treball d'Anselm Adams fos el més fidel possible a la imatge de la natura que ell previsualitzava.
L'obra artística d'Adams es podria resumir en una frase seva: "No fas una fotografia només amb la càmera, sinó amb les imatges que has vist, els llibres que has llegit, la música que has escoltat, les persones que has estimat."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada