ginebra, 21-vi-2013
benvinguts a aquest lloc
us semblarà estrany de tan net i asèptic
sodoma o gomorra plastificada
alguna malaltia estranya ha malmès la nostra salut
veureu rostres bondadosos
però no us deixeu enganyar: tot són aparences
hi hagué un passat remot, una terra fèrtil
ara, en aquesta era sense futur
hem construït un edifici de vidre
per a la comoditat de tots plegats
ho hem anomenat tot
i ens empara una unitat inconeguda
tu, salvatge sense arrels
hauràs de cercar el teu arbre
i fondre-t’hi –si és que pots
hauràs de sacrificar la teva crueltat
per un posat d’indiferència
ja no riuràs
ja no cavalcaràs
ja no invocaràs la sort
ja no pregaràs al déu de la fortuna
però faràs bona olor i seràs ben plantat
tan sols seràs un record
de quan eres fort i poderós
així de ben triangulat
moscou, 22-vi-2013
seràs fecunda
dins una flor. en nom
de la bellesa
dubna 22-vi-2013
allò que vas veure
i vas visitar
un hivern
protvino 23-vi-2013
què hi ha enllà de la carretera?
ves i comprova-ho!
·
una altra perspectiva: vista d’ocell
·
lluny de tot, lluny
de tots. el pensament
esmicolat
·
s’obre fecunda
una flor vers la vida.
mascle i femella.
enmig del no res. la nit més curta de l’any. lluna plena
desitjos de solstici:
que l’enyorança no es barregi amb els malsons
que entre tots sapiguem trobar camins transversals
que el sacrifici sigui el punt de partida
que els misteris no siguin mai del tot resolts
que el descans sigui el punt i final de totes les ànimes
electrostal, 24-vi-2013
quin regal poder oferir una engruna de felicitat als tristos. arribar i anar-se’n. i deixar una petita i minúscula empremta en alguna memòria. som una civitas peregrina. no ensenyem cap veritat. no fem arrels enlloc. sempre disposats a connectar-nos amb altres erràtics. no invoquem cap unitat ni cap nació. diríeu que no venim de cap lloc. som una línia transversal en la terra. recordem els morts en l’instant precís
ryazan, 25-vi-2013
t’adoro Moloc. per tu sí he de morir
lliura’m d’aquestes lleis infames
d’un poble nascut i arrelat en la venjança
detesto tota aquesta estirp
i el seu Déu gelós
i la seva misericòrdia interessada
sé que et tenen por
i que t’exterminaran
a tu i als pobles que t’adoren
no em tinguis en tu
quan hauré pagat amb la mort
la meva llibertat
car sóc pur i erràtic
oh déu nòmada
per tu i en tu hauré entès les gents
i lliuraré la nostra saviesa
a l’univers etern
·
la fortalesa. de nit. la blancor mòrbida
·
“fugireu sense que ningú no us persegueixi”
levític, 26, 17
26-vi-2013
un trànsit cap a alguna ciutat llunyana. quina vastitud. quins esforços sobrehumans per conquerir-la. calien màquines gegantines per dominar les extensions
·
“si menyspreeu les meves lleis (...) convertiré en ruïnes les vostres ciutats”
números, 26, 15-30
i quina mena de pecat han comès aquestes ciutats i les seves gents per ser castigades així? quines lleis van menysprear?
·
de vegades l’honor, la bondat, l’entrega, l’honestedat i la sinceritat són castigades sense motiu. perquè són virtuts que els agrada d’amagar-se i qui té la capacitat de punir no va més enllà de les aparences
·
segueix el teu camí, segueix el teu camí, segueix el teu camí. per fi t’has alliberat de mi!
·
un déu a imatge d’un tirà. un déu tirà. tirà a imatge de déu. déu parla a través del tirà, es digui Putin, Pinochet, Obama, Merkel o Rajoy. casta immunda! quin error tot plegat. con-tra-na-tu-ra! Déu contranatura. la mare terra es revoltarà contra Déu i les seves criatures. i acabarà d’una vegada amb aquesta història nascuda de l’error. un cop més, pagaran justos per pecadors
izhevsk, república d’udmúrtia, 27-vi-2013
una vella amb bata de colors mira per la finestra
resignada a que res no canviï
espera
cap déu no l’empara: li han arrencat de les entranyes
veurà ploure
com tantes vegades
des d’aquesta finestra
d’aquest edifici tronat
·
què volen aquests homes? és ben senzill: menjar, alguna dona, poder treballar, un glop de vodka de tant en tant, riure i fer broma després del jorn calorós i anar-se’n a dormir cada nit. el somni de qualsevol soldat
ufa, república de bashquíria, 28-vi-2013
on està el límit de les paraules? on està el límit del cervell? on són els límits geogràfics?
·
fondre’s en la vastitud com si fos el teu cos. seguir les línies. restablir la teva diferència per fer brillar les multiplicitats: humil aportació a la vida
centre de congressos “niotan” a verhnyaia sysert, prop de yekaterinburg, 29-vi-2013
i ja mai més no tenir por de res. no transpirar covardia. restablir el joc. partir d’un punt i expandir-se en múltiples direccions. els mapes només són per orientar-se, com el sol, els astres
·
i començar de nou. a l’inrevés del poble escollit, no assentar-se mai. l’actitud és la desobediència. cal desobeir les paraules
·
restablir la bellesa a través de l’art en tota la seva crueltat, oh Andrey Tarkovsky. perquè només la bellesa salvarà el món, oh Fiodor Dostoievsky
kopeisk, 30-vi-2013
Zomzommim: hi hagué un temps en què aquesta terra l’habitaven uns gegants. van sobreviure 11.000 anys als freds més cruents. caçaven. vestien pells. fins que van arribar els descendents del poble escollit per exterminar-los
·
despertar-se i obrir-se alegrement a la natura, al seu do corpori, de fusta i fulles. respirar
·
“Déu els va exterminar per mà dels ammonites”
deuteronomi, 2, 21
quan la mà de Déu duu a terme l’extermini. Déu tirà que castiga amb la mort. allò que va crear se li va escapar de les mans i era incapaç d’anar més enllà de les aparences. tantes paraules, tantes teories. la intuïció ha abandonat els teòlegs, els generals, els sultans...
cheliabinsk, 1-vii-2013
una festa a partir d’una idea
·
l’aigua és el límit
de la terra. i el vidre
ho és d’allò líquid
·
tantes idees inconegudes. connectar idees amb idees. les idees són universals
·
trànsit cap a..., 2-vi-2013
que les idees es connectin. saber expressar idees en l’instant adequat. rizomes que connectin altres rizomes. idees que connectin altres idees
barabinsk, 3-vi-2013
“perquè Déu et donarà allà un cor espantadís, i ulls defallits, i una ànima consumida de tristesa”
deuteronomi, 28, 65
les idees no han de ser ni han de convertir-se en ideologies. tota ideologia s’enfila cap a la transcendència, l’anhela, la necessita per justificar-se. acaba procreant un déu tirà que imposa defalliment en les ànimes. idees simples. idees en la verticalitat. matèria no palpable que acaba explicant artísticament el món. una idea s’ha d’anar elaborant fins a convertir-se en una obra d’art. les obres d’art que no sorgeixen d’una idea són inconsistents i reflecteixen un món empobrit
·
totes aquestes extensions i vastituds han estat dominades per les ideologies, una època darrera una altra
novosibirsk, 4-vi-2013
sempre s’està aquí i ara, afortunadament. hom no pot escapar d’això, d’estar aquí i ara
novosibirsk, 5-vi-2013
“però quants homes han vist el que nosaltres hem vist?”
l’home que volia ser rei, John Huston
novokuznetsk, 6-vii,2013-08-01
“només la puta Raab ha de sobreviure”
josué, 6, 17
“i van matar tothom de la ciutat, homes, dones, nens i vells, bous, ovelles i ases”
josué, 6, 20
els forts parlen en boca dels déus. el dèbils cerquen protecció en un déu únic. déu dóna ordres. déu tiranitza i oprimeix. els forts executen les ordres. el poble escollit envaint, exterminant
·
Déu té moltes cares. és polièdric. anar més enllà de Déu. adorar déus menors, que no siguin creats a partir de la venjança. aquell qui cavalca. aquell qui s’enrola en la caravana. aquell qui ha sabut entendre el crit primordial. aquí i ara. aquell qui adora déus menors pot riure’s d’ells sense témer la seva ira
·
els pobles no existeixen. ni les pàtries. la humanitat hauria d’estar unida per subterfugis invisibles
kemerovo, 7-vii-2013
aquells instants d’extrema lucidesa en què tot esdevé d’una simplicitat esfereïdora. totes aquells coses importants que mouen el món es converteixen en minúcies. és el cervell transversalitzat, reduït a cendres, sense nucli
·
connectar-se amb altres cervells. crear xarxes en la més pura verticalitat
krasnoyarks, 8-vii-2013
fes
que no m’oblidi d’aquestes gents
tinc l’organisme esmicolat
i vull sentir l’alegria de tornar a néixer
un cop més
hem de riure com déus
en un món sense oxigen
de vegades perdo el camí
però camp a través
puc seguir interminables línies
que s’estenen en la vastitud
canta per mi, Larissa
quan la tristesa m’oculti l’horitzó
fes que la percepció del món
sigui serena
volàtil
lleugera
simple
i si desapareguessis
ensenya’m almenys a cantar
sayanogorsk, república de jacàsia, 9-vii-2013
res més a dir.
pot ser possible?
shushenskoye, 11-vii-2013
alguna cosa es comença a desintegrar. la memòria ha de fer tot el que ha de venir. però també és necessari desintegrar la memòria. i el llenguatge. cal sortir de la presó del llenguatge
shushenskoye, 12-vii-2013
...i volar damunt la plana. buscar sempre, a tothora, fugides
·
saber-se defensar davant l’estupidesa i la mediocritat
·
que pocs són els pobles nets i innocents. aquesta ciutat es va fundar amb sang i cadàvers
·
vull sentir el cant del poble que no ha estat escollit per la història. el poble sempre perseguit i prohibit en pro d’una unitat. el poble net, transversal, de gents nòmades i caçadores
·
jo tenia un cavall. era el cavall més formós que mai no havia trepitjat la terra. junts cavalcàvem pels prats, per les extensions. però un dia un llop se li va tirar al damunt i el va matar. amb fusta vaig construir un instrument i amb la pell del cavall el vaig folrar. amb els budells en vaig fer les cordes i amb la crinera vaig fer-ne cerres per a l’arc. i vaig esculpir un cap com el del meu cavall i el vaig posar al capdamunt. aquesta és la història...
shushenskoye, 12-vii-2013
algun dia explotaran els imperis. la dignitat dels oprimits acabarà amb la desídia d’aquells qui dominen el món. aquell qui domina se sent feble davant el menyspreu dels oprimits. només ells saben ensordir en sentir les paraules buides d’aquells qui no poden deixar de parlar. el seu silenci és més poderós que totes les armes i controls policials del món
·
“m’heu abandonat, heu donat culte a déus estranys i, per tant, no us alliberaré d’ara endavant”
jutges, 10, 13
shushenskoye - abakan - moscou - ginebra – barcelona, 14-vii-2013
és ben senzill: estem damunt la terra i fa 40.000 km de diàmetre. quan arribarà el dia en què ens posarem tots d’acord en aquest miracle sense al·ludir la presència de Déu? Déu és aquest mateix miracle repetit múltiples vegades aquí i més enllà d’aquí. Déu no és U. Déu no castiga ni té misericòrdia. Déu no és la crueltat ni la bondat. tants déus com miracles, com vides. l’home ha deixar de castigar en boca Déu. tots els imperis s’han creat en nom d’una idéa-Déu. no és més que un impuls. el miracle pot ser un ganivet de dos talls
·
ginebra, 17:00h
què no ho veieu?
venim d’una terra ignota
dominada per ideals de ciment
no comprenem res
en el vostre arrelament civilitzat
ens hem rigut inclús en les situacions més adverses
som soldats
erràtics, nòmades, emigrants
no hem estat escollits per ningú
sinó que ens hem inventat
·
sé que sou aquí, ben a prop
·
dolça espera per arribar a les mans que tant has enyorat. aquest és el motiu de la caravana que no s’arrela enlloc sinó enllà de les estrelles
·
pàtries mesquines... oh Andrey: ha de ser la nostàlgia d’haver cantat, d’haver parlat una llengua que no coneixíem. no la de la pàtria ni la d’ideal mortífer que procura que res no sigui bo. oh Andrey! canta amb la bellesa eterna de la nostàlgia de l’erràtic, d’aquell que està perdut i li han robat tot
·
oh Robert Schumann! fes de la teva bogeria camins de música que s’enlairin fins les estrelles. amb qui et podríem igualar, aquí, ara?
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada