Gineceu

Aquesta adaptació d'una faula xinesa vaig fer-la per a l'exposició "Gineceu" de la Lali Pantone, inaugurada el dia després d'aquesta publicació, el 9 de setembre del 2013, a Can Castelló, a Barcelona:

FAULA DE LA FLOR

una flor silvestre es demanava si ella no seria el ser més fràgil enmig d’aquella vastitud de verd.

dirigint-se cap a un arbre li va dir:

-oh arbre! tu ets fort!

i l’arbre li va respondre:

-és més fort encara el vent, que em mou.

aleshores la flor es va dirigir cap al vent i, movent-se d’un costat a l’altre li va dir:

-vent, oh vent! ets tu, el fort. tu ets qui em fas moure d’un costat a l’altre sense poder fer-hi res.

i el vent esbufegant va dir:

-la muntanya sí que és forta: ella m’atura com vol.

la muntanya que s’alçava majestuosa sí que era forta.

-muntanya, muntanya, gran, enorme: tu ets la més forta.

i escridassant la muntanya va dir:

-jo? no! més fort és el núvol que em tapa.

-el núvol? quin núvol? –va pensar la flor. i va mirar enlaire i va veure un núvol cobrint el cel, i cobrint la muntanya. i el dia es va fer gris.

-oh núvol, ara ho veig: que tu ets el més fort!

-que en vas d’errada, flor –va dir el núvol-, és més forta l’aigua que en surt de mi i que ni jo puc contenir.

l’aigua. és clar. l’aigua de les deus, l’aigua dels rius, l’aigua de les fonts, l’aigua que en raja arreu. l’aigua que plou damunt el món.

-aigua, oh aigua. aigua dels pous, les sèquies, les rieres i els torrents. aigües no us enfurismeu: sou allò més fort!

però no es van enfurismar aquella vegada. i l’aigua poc remoguda d’un gorg va assegurar:

-és més fort l’estiu, que ens asseca, a mi i a totes les meves germanes dolces de la terra.

i la flor va témer per l’estiu, que no l’assequés també a ella. i demanant clemència a l’estiu va dir:

-estiu, tu ets el més fort. tingues, oh estiu, pietat de mi!

-més has de témer les abelles que t’ha enviat la primavera. jo tan sols sóc el que ve després d’ella.

i la flor es va adonar que estava envoltada d’abelles. i de sobte va oblidar que l’estiu la podria assecar i va dir:

-oh abelles, vosaltres sí en sou, de fortes! no em feu mal, oh abelles!

-nosaltres no som pas més fortes que tu, que ens proveeixes d’aliment. i a canvi d’aquest gran bé que ens ofereixes, nosaltres ajudem a que tu tornis a ser una altra vegada.

aleshores una abella va dir, davant la majestuositat d’aquella flor, esclatant de colors:

-oh flor: tu ets la més forta de totes les coses del món.

i la flor va dir:

-no és així, abella! és més fort aquest arbre que s’alça vora meu...

El dibuix de la presentació de l'exposició és "Gineceu". Aquest:

*