Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris franco molinari. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris franco molinari. Mostrar tots els missatges

dimecres, 11 de gener del 2023

Chuveirinho



Aquest disc el vam enregistrar durant els darrers dies de l'any 2006 i els primers del 2007, és a dir, durant les festes de nadal. Va ser a l'estudi privat de la Pilar Subirà, percussionista i locutora de l'emissora de ràdio Catalunya Música. El tècnic de so va ser el clavicembalista i pianista anglès Peter Skuce. Hi van col·laborar el contrabaixista friülà Franco Molinari i el baterista Enric Canada. Després de tants anys, he tornat a gravar algunes parts de la viola de roda i he remasteritzat el disc sencer. Crec que ara el resultat és molt millor que el del 2006.

Els crèdits són:

Marc Egea: viola de roda, flautes, loops, marimba, berimbau, arpa de boca, waterphone, kazoo i percussions.
Pilar Subirà: marimba i vibràfon.
Franco Molinari: contrabaix.
Enric Canada: bateria.

Composicions i arranjaments: Marc Egea.
Enregistrat al taller de la Pilar Subirà el desembre del 2006 i el gener del 2007.
Enginyer de so: Peter Skuce.

Sobre els títols:
1) Hanuman: Déu mono venerat en la mitologia hindú. 
2) Neti, neti: Expressió iòguica que significa "ni això ni allò". És a dir, que no es pot assolir Brahma a base de coneixements, descripcions o comparacions: és "neti neti".
 3) Marcabrú: Va ser un trobador i joglar del segle XII, de baixa condició social i criat per un noble. Malhumorat, gasiu i misogin. Aquesta cançó està dedicada al meu fill Ponç.
4) Hel: Podria significar "infern", però la cançó està dedicada a la Hel que apareix a la pel·lícula "Metròpolis" de Fritz Lang.
5) Majada: Una mena de barraca enmig de la muntanya per tal de protegir el pastor i el seu ramat de la intempèrie durant l'època de la transhumància (és a dir, l'època en què els pastors duien el ramat a pasturar a les muntanyes, a finals d'hivern i durant tot l'estiu).
6) Noli me tangere: Una història curiosa: Santa Cecília, patrona dels músics, volia restar al servei de Déu, per tant, no volia casar-se. Son pare, però, la va obligar a casar-se amb un home. La primera nit de noces, ell s'acostà a Santa Cecília i ella li va dir "Noli me tangere", és a dir, "no em toquis".
 7) Olala: No significa absolutament res, tret de l'expressió francesa. Però aquí és més aviat com un crit d’alegria inventat per mi.
 8) Ignorantiae asylum: L'asil de la ignorància. Hi ha una frase de John Wilkins, filòsof anglès del segle XVI, que diu: "Miraculum est ignorantiae asylum". Jo, però, aquesta expressió l'entenc en un bon sentit, ja que la ignorància pot ser el camí recte cap a la veritat, almenys, des del punt de vista del budisme, el zen o l'hinduisme.
 9) Xestobium rufo-villosum: Una història divertida: Noè va construir l'arca i hi va ficar totes les bèsties, excepte el xestobium rufo-villosum, és a dir, l'”escarabat del rellotge de la mort" (què maco!): el corc comú, que es menja la fusta, tant la larva com l'adult. Els motius d’aquesta exclusió són evidents. Ja és hora de retre-li homenatge a aquesta bestiola. 
10) Pali-palan: Flor del Brasil.
11) Chuveirinho: Flor del Brasil, també.
12) Vigilàmbul: Paraula poètica. Que cadascú la interpreti com vulgui. Això tan sols és un epíleg...

*

dijous, 27 de març del 2014

Homo Kaulakensis

El quartet Kaulakau inaugura una nova època, després que abandonessin la banda primer el percussionista Enric Canada i després el tenorista Jordi Molina. L'antiga etapa es va acomiadar amb el disc Mare Uut, ja amb el baterista Vasco Trilla, que vam enregistrar amb la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona -probablement un dels discs més injustament ignorats de la història de la música catalana, cal dir-ho.

La nova formació compta, a més de Vasco Trilla a la bateria, amb el saxofonista navarrès Miguel Fernández. Dels antics membres només quedem el contrabaixista Franco Molinari al contrabaix i jo mateix a la viola de roda. I per donar-nos a conèixer en públic, hem editat un disc amb cinc temes a Discordian Records.


El disc va ser enregistrat a Barcelona el 18 de gener del 2014 a T.U.R.F. per Ralph Lopinski, qui també va fer la mescla i el màster. La portada l'ha feta la Lali Pantone (us convido que intenteu endevinar a qui representa aquest dibuix) i el disseny per a Discordian Records l'ha fet "Aorita". La producció ha anat a càrrec de Kaulakau.

Gràcies a tots els qui l'han fet possible!

El disc el podeu escoltar i/o descarregar aquí mateix. Esperem de tot cor que el gaudiu!

*

dimecres, 13 de febrer del 2013

Mare Uut

"Oh Mare Uut! estén damunt meu les teves ales
com les estrelles eternes."
Epitafi de Tutankamon


Que ressonin les trompetes, els tibles i els fiscorns infernals! Ha arribat el gran el moment (almenys per a nosaltres ho és) de presentar el disc Mare Uut, que hem gravat conjuntament els Kaulakau i la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona.

El temes són:

1) Rinotmeto - Franco Molinari (5:47)
2) Ik 1 - Marc Egea (5:10)
3) Bestial - Jordi Molina (5:32)
4) Ik 2 - Marc Egea (7:02)
5) Tònica - Franco Molinari (7:30)
6) Ik 3 i 4 - Marc Egea (8:48)
7) L'últim 7 - Jordi Molina (4:02)

EpIKleg - Marc Egea (2:11)

El personal:

Kaulakau:
Marc Egea: viola de roda
Jordi Molina: tenora i efectes
Franco Molinari: contrabaix
Vasco Trilla: bateria
Web oficial: www.kaulakau.com

Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona:
Xavier Torrent: flabiol i tamborí
Marc Timón i Oriol Gibert: tibles
Enric Ortí i Josep Antoni Sánchez: tenores
Carles Martí i Timi Rodríguez: trompetes
Isi López: trombó
Pep Moliner i Miquel Àngel López: fiscorns
Joan Druguet: contrabaix

El disc va ser enregistrat i mesclat a "44.1 estudi de gravació", Aiguaviva, Girona, del 22 al 25 d'octubre del 2012. L'enginyer de so va ser en Carles Xirgu. Les fotografies les va fer en Juan Miguel Morales. La portada la va dissenyar Francesc Cardenyes. La producció va anar a càrreg de Kaulakau i la Cobla Sant Jordi.


*
Un afegit posterior a aquesta entrada són aquests dos vídeos, de la presentació del disc a l'Auditori de Barcelona el dia 16 de febrer del 2013:





*

dissabte, 26 de novembre del 2011

Un nou àlbum: Chuveirinho



Aquest disc ja té uns quants anys. Vaig acabar-lo a finals del 2006. I he decidit no publicar-lo físicament. Ni penjar-lo a cap netlabel. Sinó posar-lo a la venda en diverses botigues virtuals. Una d'elles a iTunes, aquí mateix:


Heus aquí, un comentari de cada un dels títols:

1) Hanuman: déu mono venerat en la mitologia hindú. 

2) Neti, neti: expressió iòguica que significa "ni això ni allò". És a dir, que no es pot assolir Brahma a base de coneixements, descripcions o comparacions: és "neti neti".

3) Marcabrú: poeta trobador i joglar del segle XII. Es diu que era tan lleig que no va tastar mai cap dona. Aquesta cançó està dedicada al meu fill Ponç.

4) Hel: podria significar "infern", però la cançó està dedicada a la Hel que apareix a la pel·lícula "Metròpolis" de Fritz Lang.

5) Majada: una mena de barraca enmig de la muntanya per tal de protegir el pastor i el seu ramat de la intempèrie durant l'època de la transhumància (és a dir, l'època en què els pastors duien el ramat a pasturar a les muntanyes, a finals d'hivern i durant tot l'estiu).

6) Noli me tangere: una història curiosa. Santa Cecília, patrona dels músics, volia restar al servei de Déu, per tant, no volia casar-se. Son pare, però, la va obligar a casar-se amb un home. La primera nit de noces, ell s'acostà a Santa Cecília i ella li va dir "Noli me tangere", és a dir, "no em toquis".

7) Olala: no significa absolutament res, tret de l'expressió francesa. Però aquí és més aviat com un crit d’alegria inventat per mi.

8) Ignorantiae asylum: l'asil de la ignorància. Hi ha una frase de John Wilkins, filòsof anglès del segle XVI, que diu: "Miraculum est ignorantiae asylum". Jo, però, aquesta expressió l'entenc en un bon sentit, ja que la ignorància pot ser el camí recte cap a la veritat (almenys, des del punt de vista del budisme, el zen o l'hinduisme).

9) Xestobium rufo-villosum: Una història divertida: Noè va construir l'arca i hi va ficar totes les bèsties, excepte el xestobium rufo-villosum, és a dir, l'”escarabat del rellotge de la mort" (què maco!): el corc comú, que es menja la fusta, tant la larva com l'adult. Els motius d’aquesta exclusió són evidents. Ja és hora de retre-li homenatge a aquesta bestieta. 

10) Pali-palan: flor del Brasil.

11) Chuveirinho: flor del Brasil, també.

12) Vigilàmbul: paraula poètica. Que cadascú la interpreti com vulgui. Això tan sols és un epíleg...

No ens oblidem dels crèdits:

Marc Egea: viola de roda, flautes, loops, marimba, berimbau, arpa de boca, waterphone, kazoo i percussions.
Pilar Subirà: marimba i vibràfon.
Franco Molinari: contrabaix.
Enric Canada: bateria.

Composicions i arranjaments: Marc Egea.
Enregistrat al taller de la Pilar Subirà el desembre del 2006.
Enginyer de so: PeterSkuce.
Edició i mescles: Ferran Conangle.

I per últim, no està de menys afegir una crítica del Jack Torrance en persona. Si, heu llegit bé: en Jack Torrance:

"En el quefer de Marc Egea, sovint un mateix moviment comporta dues coses. Qüestionar sobre l’origen de tot, endinsar-se en el fosc. Buscar una solució estètica innovadora, topar amb una forma vella i incontestable. Un pas endavant, un pas enrere, per què no? Allò esotèric, allò misteriós es confon amb la llum, amb el despertar. I cercar el coneixement no és una altra cosa que la forma que tenen alguns de trobar-se bé en aquest món. Com els trobadors medievals o com els pensadors de l’època fosca, tan estimats per ell.

"En la seva música existeix, erecta, una noció verbal. Treballa amb les notes i sons més com si aquests fossin paraules. Allò tradicional és una qualitat, no un simple tret. De la mateixa manera que passa amb la poesia popular o amb el blues rural. Està plena de girs, entonacions i inflexions més propis d’una llengua, que pot traficar amb significats simbòlics, mitges veritats i mentides fabuloses.

"Explicar coses, aquesta és la qüestió. Per això no és estrany que la forma d’aquesta bella planta brasilera, que és el Chuveirinho, ens remeti a les tremoloses flames d’un foc, amb els seus pistils i estams volent abraçar l’aire. O també al Big Bang, aquell instant corbat, sostingut i increïble.

"Potser en aquest disc s’ha acostat més a aquestes coses que ell explica sobre què vol fer. Hi ha aquesta base tradicional, que ell concep d’una manera àmplia, mal·leable i constructiva, i en la qual inclou Orient i Occident, el Mediterrani i l’Europa de l'Est. Hi ha també aquesta inclinació característica seva cap al jazz, cosa que definitivament fa la seva música molt especial. I trobem aquest afecte pels vells instruments populars, fins i tot per als petits instruments als quals pocs hi presten atenció, i que ell sap integrar amb finor, extraient d’ells un color especial.

"Chuveirinho és l’últim viatge que ens proposa Marc Egea, ple de força i inspiració, geocèntric i heliocèntric, amb el cor en el passat però albirant el futur."

*


diumenge, 7 de novembre del 2010

In Fabula: el nou disc de KaulaKau



In Fabula, el segon disc del grup d'ethno-jazz Kaulakau ha sortit a la llum i és un plaer presentar-vos-el. Va ser enregistrat durant la setmana santa d'aquest any 2010 a "44.1 estudi de gravació" d'Aiguaviva (Girona). L'enginyer de so va ser el gran professional Carles Xirgu. El magnífic disseny de la portada l'ha fet en Sincoco (el seu nom veritable no el podem revelar aquí). El textos els ha escrit en Jack Torrance en persona. Les fotografies interiors han estat fetes per en Gustavo Campos i en Salvador Parés. Les fotografies de la coberta han estat fetes per en Doc Ervin Riedenschneider, de qui tampoc ens és permès revelar la seva identitat.

Els músics som:
Marc Egea: viola de roda electroacústica ("alto" de Wolfgang Weichselbaumer);
Jordi Molina: tenora ("bonaire" de Pau Orriols i Alfons Sibila) i efectes electrònics;
Franco Molinari: contrabaix ("pera" de Jordi Ruscada);
Enric Canada: bateria, cajón i conga.

Els temes del disc i els seus autors:
1) Desert d'Equidistan (Enric Canada);
2) Escaleta, escalona, escalina, escalota i escalassa (Marc Egea) -tema dedicat a Joan Puigdefàbrega;
3) Bestial (Jordi Molina);
4) Areascopia (Franco Molinari);
5) Introducció a Cuirinho (Marc Egea i Jordi Molina);
6) Cuirinho (Marc Egea);
7) Ussuri (Marc Egea);
8) Conquibus (Franco Molinari) -tema dedicat a Ismael Molinari;
9) Andova (Marc Egea);
10) Qüè (Marc Egea);
11) Cap al bosc (Franco Molinari).

*

Com a nota posterior a aquesta entrada (escrita el dia 20 d'octubre del 2016), dir que Kaulakau va fer el seu darrer concert el dia 23 de setembre del 2015 a Barcelona, dins el marc de les Festes de la Mercè. Vam presentar el disc Mare Uut amb la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona. Malauradament, després d'aquest concert Kaulakau es va dissoldre com a grup. Els tres discos que vam enregistrar els podeu sentir aquí. I el petit disc Homo Kaulakensis aquí mateix.

*