Ara fa deu anys que vaig publicar el meu primer disc D'aquí, d'allà i de més enllà. I per celebrar-ho i com que està ja esgotat i no pot aconseguir-se enlloc, el vull oferir a tothom qui vulgui a Internet.
Al marge dels possibles encerts del disc, cal reconèixer que està ple d'errors, tant d'interpretació com de producció. Ara no hagués publicat un disc d'aquestes característiques. Fa deu anys era un neòfit. No vaig tenir ningú que m'ajudés en la producció. I, a més, el disc el vaig enregistrar en dos dies. Mesos després, just abans de publicar-lo, vaig regravar dos temes que no m'havien fet el pes quan els vaig enregistrar per primera vegada.
Tanmateix, és el meu primer disc i li tinc cert afecte, si és que se li pot tenir afecte a un disc. També li tinc afecte a en Macario Santamaría, director de la discogràfica Tecnosaga, que va dipositar la confiança en mi a l'hora de publicar-lo i va apostar per ell. Fa deu anys encara podies publicar un CD no comercial sense haver de pagar les despeses d'edició, sense comptar les d'estudi, disseny, etc. Això ja duraria poc temps. Afecte pel qui va ser l'enginyer de so, en Quim Soler, en el petit estudi del Centre Artesà de Gràcia, sense ordinadors de cap mena. Afecte per en Víctor Estrada, ara un prestigiós thereminista, que em va transferir la còpia de DAT (què és això?) a CD. Afecte per en Sedo Garcia, el luthier que em va construir la viola de roda amb la qual vaig gravar el disc. I també afecte per en Sincoco (el nom real no el podem posar de manifest aquí), que va fer el disseny de la coberta, sense disposar, la veritat, de gaire material: ni de bones fotografies ni de bones idees per part meva. La portada antiga era aquesta:
El disc contenia un llibret amb una explicació històrica i organològica de la viola de roda en català i en castellà. En l'escrit també hi havia errors. Per exemple: vaig escriure Jesus Raoliz enlloc de Jesús Reolid, nom del gran constructor de violes de roda i altres instruments de corda (des d'aquí li demano disculpes). Però, segons crec, fins aleshores no s'havia fet mai un disc que on hom pogués informar-se del que és una viola de roda i com sona en estat pur.
Ja sé que no té gaire importància, però com a curiositat cal dir que D'aquí d'allà i de més enllà és el primer disc de viola de roda sola de la història de la humanitat. Sempre fa il·lusió pensar que has fet una cosa per primera vegada, encara que no sigui gaire important pel progrés de la humanitat. Quan l'any 1984 en Valentin Clastrier va publicar La vielle à roue de l'maginaire, establint les bases del que és la viola de roda contemporània, en un tema es va acompanyar de la guitarra. I en molts altres de la seva veu. Per tant, no va ser aquest el primer disc de viola de roda sola. La vielle a roue de l'imaginaire, per cert, és d'una qualitat musical innegable, i el repertori que s'hi ofereix és, per als qui ens dediquem a aquest instrument en la seva vessant contemporània, un veritable suplici interpretatiu degut a la dificultat tècnica.
La versió que ara entrego està revisada i millorada, si bé algun error ha estat impossible de solucionar. Tanmateix, deu n'hi do els que he pogut arreglar. L'he remasteritzat i equalitzat de nou. He tret un tema, "Die Rommelpot", ja que, al meu parer, no ofereix cap mena d'interès. I els dos blocs de "Quan l'univers sencer estava concentrat en un punt" han quedat reunits en un sol bloc o "track". Malgrat aquesta restructuració, el disc manté la mateixa filosofia d'anar intercalant un tema meu amb un de tradicional d'arreu d'Europa (sobretot de Romania i Bulgària, que en aquella època era un gran amant de les músiques d'aquests països).
També, amb el permís de Sincoco he canviat la portada, que ha quedat en aquesta, molt més simple:
També, amb el permís de Sincoco he canviat la portada, que ha quedat en aquesta, molt més simple:
El disc el podeu escoltar aquí:
I el podeu descarregar aquí. Espero que us agradi. La veritat és que ara està molt millor.
*
