Conlon Nancarrow i els límits del tempo

Per a l'Angelo Conto

Conlon Nancarrow va néixer a Texarkana l'any 1912 i va morir a Ciutat de Mèxic el 1997. Des del 1935 va treballar com a trompetista de jazz fins el 1936, quan es va embarcar en un vaixell cap a Europa i va lluitar a Espanya contra Franco com a soldat ras. El 1939 és l'any clau de la seva vida: arriba fins a Barcelona i, travessant els Pirineus, marxa a peu cap a França per escapar-se dels feixistes; des d'allà se'n tornà als EEUU; s'instal·la a Nova York; estrena sense cap mena d'èxit el seu Septet i decideix utilitzar el piano mecànic per a expressar la seva música. Tot això en un any! El 1940 el govern nord-americà li reté el passaport per comunista i decideix escapar-se a Mèxic d'on obté la nacionalitat.

Cansat que els compositors es neguessin a tocar les seves obres o les toquessin malament, va explorar la possibilitat de composar música sense l'obstacle de les limitacions humanes, i la pianola va esdevenir l'eina més adequada. Nancarrow mateix perforava el paper del rotllo, sense l'ajut de ningú. El resultat és una música amb una complexitat i una rapidesa mai no sentida fins aleshores. La música expressada a través d'una pianola també li va permetre explorar els límits del tempo. Perquè en un paper perforat hi poden haver dos o més tempos diferents en pugna. El resultat pot ser aparentment caòtic, però el compositor sempre cercava un efecte emotiu.

Aquest és l'"Estudi per a Piano Mecànic nº 3". Noteu les influències del blues, provinents de les seva anterior etapa de músic de jazz:

A més de 18 obres per a piano, cambra i orquestra, la monumental obra de Nancarrow per a piano mecànic consta de més d'una cinquantena de peces, les primeres de les quals parteixen d'una evident influència jazzística. A poc a poc va anar cedint terreny a l'abstracció, sempre traspassant els límits del contrapunt.

Aquest és l'"Estudi per a Piano Mecànic nº 43", un dels seus darrers:

A partir dels anys 70, la seva música va despertar l'interès de molts compositors contemporanis, en especial, de John Cage i de György Ligeti. Aquest darrer va quedar fascinat per l'obra de Nancarrow. D'ell va dir: "Per a mi és simplement el compositor més important del moment. Ha fet quelcom original i diferent a tots els altres, al nivell de Johan Sebastian Bach i de la obra del Beethoven tardà":

És evident que Ligeti va ser influenciat per Nancarrow en obres com els Estudis per a piano (1985-2001). D'aquests estudis, el nº 13 es titula L'escalier du diable. Aquí el tenim, tocat per Greg Anderson:

Nancarrow va dedicar, una obra a Ligeti. Aquesta:

Per a més informació sobre Nancarrow, podeu llegir aquest article. Podeu obtenir una entrevista que li va fer Charles Amirkhanian aquí. Aquest vídeo exposa una introducció a la seva obra:

*