A en Simó
Amb ales invisibles
cercava un punt de llum
i veus que es fan profundes
per fer-se al so del món.
Amb l'ànima de dia
pouava en el nocturn,
la joia de les rutes
trenades amb cançons.
Amb l'ànsia la vida
traçava inconeguts,
les ratlles totes mudes
lliurant-se de la por.
*
1 comentari:
Entrar a la vida tot alat amb un poema dolç del pare. Quina joia!
Publica un comentari a l'entrada