L'hora H

Espellifat, l’Albert Einstein es mira un paio: com podria convertir-li la massa muscular en energia? Es fixa en la tia que l’acompanya, en les seves curvatures.

*

“He perdut el nas, però he demostrat a aquest tros de quòniam que jo en sé més de matemàtiques!” –va dir proferir triomfal en Tycho Brahe.

*

“Vendré un vell telescopi a aquests tanoques venecians, dient-lis que enlloc en trobaran un d’igual. Ja és hora que em pugin el sou, a mi, al gran Galileu Galilei!”

*

En Johannes Kepler està desolat: “Això és un frau, un engany, una estafada: les òrbites són el·líptiques! On és la perfecció divina del cercle? Quin nyap!”

*

En veu passar tres cap a la forca, mentre es menja circumspecte una poma. Ell, l’Isaac Newton en persona, els ha denunciat per estafadors!

*

“Apa: F=K(q1xq2/r2)” –va anunciar en Charles Augustin de Coulomb. “I ara deixeu-me tranquil que festegi amb la bella Louise”.

*

“Déu és aquí entre nosaltres! Però Ell no ens dirà com es comporta l’Univers: us ho diré jo, Pierre-Simon Laplace, quan hagi trobat les lleis que ho regeixen tot.”

*

“He estat criat pobre com una rata! Ara, senyors, no em fotreu pas un ‘sir’ davant el meu nom, que sempre serà, senzillament, Michael Faraday!”

*

“Hi ha alguna equació que em faci sortir d’aquesta situació?” –pensa en James C. Maxwell. “Fa tres dies que ni dormo ni menjo cuidant la meva pobra dona malalta!”

*

“Va, Albert, t’ajudaré una mica, que sóc jueu com tu: pensa en quatre dimensions i no separis l’espai del temps. I anomena-ho espai de Hermann Minkowski en honor meu”.

*

“Ei! –va dir en Hendrik Lorentz. “Jo també vaig ajudar l’Albert! La llum és una constant per a tot observador. Que encara estaríem amb la transformació de Galileu!”

*

“I jo també vaig ajudar l’Albert i molts altres amb el meu teorema de 3-esfera, carai!” –diu en Henri Poincaré.

*

-Ei, els de dalt! –diu en Hermann Minkowski. I què me’n dieu de la meva geometria 4-dimensional? Si no fos per ella no hi hauria curvatura d’espaitemps!

*

En Max Born està molt emprenyat: “Si no fos pel cony de neutró, podríem aplicar l’equació de Dirac al protó i llestos. Aleshores, s’acabaria tot!”

*

L'Erwin Schrödinger passejava cautelós perseguint un gat. "Vine, mixeta, vine: et fotré dins d'una caixa d'acer amb un comptador Geiger i substància radioactiva."

*

“A aquesta conclusió arribo” –va dir en Karl Shwarzschild: “Rs=2GM/c2: si el sol es compactés en un radi de 3 km, seria un forat negre!”

*

A palau, Louis de Broglie sap que la seva teoria, que la llum és ona i partícula, la consideraran un disbarat, però no s’atreviran a dir-ho: és un noble. I té raó en tot!

*

“Malgrat haver-la publicat en una editorial de temes esotèrics, temps vindrà en què per fi es reconeixerà la meva Teoria del Tot!” –va assegurar en Burkhard Heim.

*

Anys després que en Heinrich R. Hertz morís, emetent en freqüència de 1500 kHz, la ràdio proclamà: “No hi ha èter, amics! Les ones viatgen lliures!”

*

“Spasiva per la teva teoria, Albert, però adona't d'una puta vegada i deixa't de constants cosmològiques! L'univers està en expansió!” –va dir l'Alexander Fridman.

*

“A fe de Déu que allò de Tuguska no va ser un cometa! Va ser un raig electromagnètic d’una bobina que vaig inventar jo mateix!” –va confessar en Nikola Tesla.

*

I aixecant l’ou, en Georges Lemaître digué als seus deixebles: “Mireu-lo bé: això és l’Origen de Tot. Preneu aquest Ou Còsmic i mengeu-ne tots!”

*

Va ser anant en bici que sir Arthur Eddington va concloure que era impossible declarar-se a l’indi que tant s’estimava. “Brrr! Doncs li fotré per terra la seva teoria!”

*

“Vell quàquer dels collons!” –pensa en Chandrasekar. “La meva teoria de la massa màxima d’una estrella que la fa col·lapsar en forat negre és correcta!”

*

Ara que la bomba està acabada, en J. Robert Oppenheimer es demana quin efecte tindrà. Farà que tot es contragui indefinidament, com les estrelles?

*

“Ho sento, Bethe, xato” –diu en Gamow. “La idea de signar tots tres l’article, l’Alpher, tu i jo, va ser maca, però conté una teoria incorrecta. Ei, canvia’t el cognom!”

*

“Humason, fes els espectres, cony! Com que ets tan simpàtic, cony, diràs al món el meu descobriment, el de l’antipàtic Edwin Hubble: que les galàxies s’allunyen, cony!”

*

“Estimada meva” –li deia en Paul Dirac a la seva dona en el viatge de noces: “La relació entre N1 i N2 és 1E+40.”

*

“CCC: Cicles, cicles, cicles... infinits!” –murmurava en Roger Penrose. “Això no s’acaba mai! Tot és cíclic! Les explosions són infinites!”

*

“Just avui que més en necessito” –pensa l’Stephen Hawking “la secretària em dóna només una cullerada de cafè. Que un forat negre se l’empassi!”

*

“Ni Big Bang ni hòsties, l’Univers és estacionari! –va sentenciar en Fred Hoyle. “M’hi deixaré la vida per demostra-ho. Si cal, escriuré un musical que ho proclami!”

*

“Quin èxit!” –diu en Richard Feynmann. “Celebrem que hem acabat la bomba i la gent es mor a milers. Em dedicaré a fer alguna cosa més important, com tocar el tambor.”

*

Dalt del pòdium, amb altivesa, l’Alan Guth sentencià: “La clau està entre els 1E−35 i els 1E−32 segons. La resta són punyetes!”

*

Weinberg, Salam i Glashow han reservat una taula al restaurant més car de la ciutat per celebrar la troballa de la teoria de la interacció electrofeble.

*

John H. Schwarz i Jöel Scherk van sortir de festa i es van emborratxar. La policia els va detenir per escàndol. Cantaven: “Cordes, cordes, el món és ple de cordes!”

*

"5 teories de cordes?" -es pregunta l'Edd Witten. "Reduïm-les a una: la teoria de Supercordes. Fora el problema taquiònic. I les dimensions són 11, que 26 són moltes!"

*

“Company! –va dir l’Arno Penzias a en Robert Wilson. “Per aquesta puta radiació ens forrarem! Ens daran el Nòbel i ens forrarem! Ja ho veuràs! I a en Gamow que el bombin!”

*

“Company! –va dir en Bob Dicke a en Jim Peebles. “Aquests dos han trobat el que buscàvem. I es pensaven que eren cagades d’ocell! S’enduran Nòbel i nosaltres... no res!”

*

“Què és això que sento?” –va dir la Jocelyn Bell. “Veus extraterrestres?” “No” –digué l’Antony Hewish. “Són púlsars! Els has descobert tu, però el Nòbel serà per a mi!”

*

"Com és que les estrelles més allunyades del centre de la galàxia Andròmeda es mouen igual de ràpides que les de més a prop? Fosc, ho veig tot fosc!" –deia la Vera Rubin.

*

“N’estic fins els collons de la puta frase de l’Einstein: Déu no juga als daus, Déu no juga als daus! Hòstia santa! És que no sap dir res més?” –remugava en Niels Bohr.

*

“Doncs sí, noi! Encara que no t’agradi” –deia en Werner Heisenberg “no podem mesurar la posició i la velocitat d’una partícula en el mateix instant. Toca’t els pebrots!”

*

“Queda totalment prohibit que dos electrons de dins un mateix àtom tinguin els mateixos nombres quàntics al mateix temps” –va sentenciar en Wolfgang Pauli.

*

I l'Enrico Fermi va dir: “Ecco amici! Questa è la partícula que buscàvem: el neutrí. No té massa, per tant, è impossibile di fare una pizza.”

*

Chen Ning Yang deia a en Tsung Dao-Lee: “Els occidentals ens volen fer cleule que hi ha simetlia en les dèbils. Els demostlalem que no n'hi ha. Guanyalem el plemi Nòbel!”

*

“Tot i ser un prodigi, vaig llegir Finnegans Wake de Joyce i no vaig entendre-hi un borrall” –confessà en Murray Gell-Mann. “Però em va servir per batejar els quarks!”

*

Per què l'anomeneu 'partícula de Déu', al meu bosó, colla de lluços? Foteu-li nom de lletra grega, cony!" -remugava en Peter Higgs davant d'una allau de periodistes.

*

“Com hi ha Déu que allà hi ha un planeta! Els càlculs ho demostren” –deia apassionat en Percival Lowell. “Voleu dir, mestre?” –respongué, prudent, en Vesto Slipher.

*

“Toca, Albert, toca. Jo sóc el pare de la quàntica, sí, però, ai, també d’un fill que han matat els nazis. Toca, amic, toca!” –gemegava en Max Planck. I van seguir tocant.

*

-E=mc² –va dir l’Albert Einstein.

-No, E=hv –va dir en Max Planck. On v=m(c²/h).

-Au va!

*