A en Ponç
Mireu-los com torcen la boca
de tanta bondat i bon grat;
sabent de les pors i les penes,
les crostes del món carretegen;
la gana la passen clamant
amb càntics que al cel sempre entonen.
Són amos d’un temps que no fuig,
prolífics de mena i valents;
la llum clara i neta reclamen
en amplis espais saludables;
es passen les hores tement
el gran cataclisme futur.
Són ells els qui cerquen sortides
de dins la caverna dels llecs;
exalten l’ocell a la roca
enllà de la vana cridòria;
rient fan ferm glavi i coltell
per vèncer la pensa enemiga.
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada