terrenal
al fang cercant cucs
pedres aflorant
al cap de milions d'anys
Lletania:
Oració formada per una sèrie de peticions i
d'invocacions que una persona diu o canta i altres persones repeteixen o hi
responen.
Aquesta oració, en succeir-se de manera
uniforme i repetitiva, crea un flux caracteritzat per una insistent lloança i,
alhora, súplica.
Una súplica és el que Egea va cridant a
través dels seus versos, una súplica a un món moltes vegades, massa vegades,
diria, incomprensible, buit, erm, convertit en no-res, fosc, fred...
fred com aquestes lletanies escrites al llarg de l’hivern.
La incomprensió d’aquesta existència ens
porta a qüestionar-nos-ho tot contínuament, a recitar insistentment llargues
lletanies, per tal de poder arribar, al final, no a una simple resposta concreta
i repetitiva i buida sinó a la veritable resposta de tot plegat, si és que n’hi
ha, si és que hi és.
L’amor, la rutina, la pobresa, la misèria,
la gana, les guerres, la soledat, la destrucció del paisatge, els records... formen
part d’aquest món, un món on hi som només per acabar morint, com mor el pare en
una carta final que es converteix en un bucle en què la vida i la mort, paradoxalment, se succeeixen i s’acaben unint.
El filòsof i músic Marc Egea i Ger canta, doncs,
unes lletanies esperant i suplicant la gran resposta a tot allò que moltes
vegades no entenem. Amb tot, hi podem intuir encara un bri d’esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada