dimarts, 4 d’abril del 2017

Cançó a trossos




Un cel postís
sense vernís.
Dóna-li aire
al teu promès.
Si es mostra ofès
o fa el pagès
el ser garlaire
no li val res.
Fer el pidolaire
no costa gaire,
a cal drapaire
no donen res.
Si un gos rastreja
la teva flaire
o es mor d’enveja
un criticaire
dansa i punteja
sota el paraigua.
Quin rondinaire
per no dir res!

Josep Palau i Fabre, Les veus del ventríloc.

*