La Big Bang Valona de la A a la Z

Aquests dibuixos, que representen cada un dels membres de la Big Bang Valona, són cortesia del mestre Francesc Cardenyes:

*

Korakhané

De Fabrizio de André



il cuore rallenta la testa cammina
in quel pozzo di piscio e cemento
a quel campo strappato dal vento
a forza di essere vento

porto il nome di tutti i battesimi
ogni nome il sigillo di un lasciapassare
per un guado, una terra, una nuvola, un canto
un diamante nascosto nel pane

per un solo dolcissimo umore del sangue
per la stessa ragione del viaggio viaggiarei
il cuore rallenta e la testa cammina
in un buio di giostre in disuso

qualche rom si è fermato italiano
come un rame a imbrunire su un muro
saper leggere il libro del mondo
con parole cangianti e nessuna scrittura

nei sentieri costretti in un palmo di mano
i segreti che fanno paura
finché un uomo ti incontra e non si riconosce
e ogni terra si accende e si arrende la pace

i figli cadevano dal calendario
Yugoslavia, Polonia, Ungheria
i soldati prendevano tutti
e tutti buttavano via

e poi Mirka a San Giorgio di maggio
tra le fiamme dei fiori a ridere, a bere
e un sollievo di lacrime a invadere gli occhi
e dagli occhi cadere

ora alzatevi spose bambine
che è venuto il tempo di andare
con le vene celesti dei polsi
anche oggi si va a caritare

e se questo vuol dire rubare
questo filo di pane tra miseria e sfortuna
allo specchio di questa kampina
ai miei occhi limpidi come un addio
lo può dire soltanto chi sa di raccogliere in bocca
il punto di vista di Dio

cvava sero po tute
i kerava
jek sano ot mori
i taha jek jak kon kasta

vasu ti baro nebo
avi ker
kon ovla so mutavia
kon ovla

ovla kon ascovi
me gava palan ladi
me gava
palan bura ot croiuti

(Gentilesa de Lucia Patarca)

*

Mare Uut

"Oh Mare Uut! estén damunt meu les teves ales

com les estrelles eternes."

Epitafi de Tutankamon

Que ressonin les trompetes, els tibles i els fiscorns infernals! Ha arribat el gran el moment (almenys per a nosaltres ho és) de presentar el disc Mare Uut, que hem gravat conjuntament els Kaulakau i la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona.

El temes són:

1) Rinotmeto - Franco Molinari (5:47)
2) Ik 1 - Marc Egea (5:10)
3) Bestial - Jordi Molina (5:32)
4) Ik 2 - Marc Egea (7:02)
5) Tònica - Franco Molinari (7:30)
6) Ik 3 i 4 - Marc Egea (8:48)
7) L'últim 7 - Jordi Molina (4:02)

EpIKleg - Marc Egea (2:11)

El personal:

Kaulakau:
Marc Egea: viola de roda
Jordi Molina: tenora i efectes
Franco Molinari: contrabaix
Vasco Trilla: bateria
Web oficial: www.kaulakau.com

Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona:
Xavier Torrent: flabiol i tamborí
Marc Timón i Oriol Gibert: tibles
Enric Ortí i Josep Antoni Sánchez: tenores
Carles Martí i Timi Rodríguez: trompetes
Isi López: trombó
Pep Moliner i Miquel Àngel López: fiscorns
Joan Druguet: contrabaix

Web oficial: www.coblasantjordi.cat

El disc va ser enregistrat i mesclat a "44.1 estudi de gravació", Aiguaviva, Girona, del 22 al 25 d'octubre del 2012. L'enginyer de so va ser en Carles Xirgu. Les fotografies les va fer en Juan Miguel Morales. La portada la va dissenyar Francesc Cardenyes. La producció va anar a càrreg de Kaulakau i la Cobla Sant Jordi.

*

Un afegit posterior a aquesta entrada són aquests dos vídeos, de la presentació del disc a l'Auditori de Barcelona el dia 16 de febrer del 2013:

*

Visions de Palalda

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

Palalda

*

Conlon Nancarrow i els límits del tempo

Per a l'Angelo Conto

Conlon Nancarrow va néixer a Texarkana l'any 1912 i va morir a Ciutat de Mèxic el 1997. Des del 1935 va treballar com a trompetista de jazz fins el 1936, quan es va embarcar en un vaixell cap a Europa i va lluitar a Espanya contra Franco com a soldat ras. El 1939 és l'any clau de la seva vida: arriba fins a Barcelona i, travessant els Pirineus, marxa a peu cap a França per escapar-se dels feixistes; des d'allà se'n tornà als EEUU; s'instal·la a Nova York; estrena sense cap mena d'èxit el seu Septet i decideix utilitzar el piano mecànic per a expressar la seva música. Tot això en un any! El 1940 el govern nord-americà li reté el passaport per comunista i decideix escapar-se a Mèxic d'on obté la nacionalitat.

Cansat que els compositors es neguessin a tocar les seves obres o les toquessin malament, va explorar la possibilitat de composar música sense l'obstacle de les limitacions humanes, i la pianola va esdevenir l'eina més adequada. Nancarrow mateix perforava el paper del rotllo, sense l'ajut de ningú. El resultat és una música amb una complexitat i una rapidesa mai no sentida fins aleshores. La música expressada a través d'una pianola també li va permetre explorar els límits del tempo. Perquè en un paper perforat hi poden haver dos o més tempos diferents en pugna. El resultat pot ser aparentment caòtic, però el compositor sempre cercava un efecte emotiu.

Aquest és l'"Estudi per a Piano Mecànic nº 3". Noteu les influències del blues, provinents de les seva anterior etapa de músic de jazz:

A més de 18 obres per a piano, cambra i orquestra, la monumental obra de Nancarrow per a piano mecànic consta de més d'una cinquantena de peces, les primeres de les quals parteixen d'una evident influència jazzística. A poc a poc va anar cedint terreny a l'abstracció, sempre traspassant els límits del contrapunt.

Aquest és l'"Estudi per a Piano Mecànic nº 43", un dels seus darrers:

A partir dels anys 70, la seva música va despertar l'interès de molts compositors contemporanis, en especial, de John Cage i de György Ligeti. Aquest darrer va quedar fascinat per l'obra de Nancarrow. D'ell va dir: "Per a mi és simplement el compositor més important del moment. Ha fet quelcom original i diferent a tots els altres, al nivell de Johan Sebastian Bach i de la obra del Beethoven tardà":

És evident que Ligeti va ser influenciat per Nancarrow en obres com els Estudis per a piano (1985-2001). D'aquests estudis, el nº 13 es titula L'escalier du diable. Aquí el tenim, tocat per Greg Anderson:

Nancarrow va dedicar, una obra a Ligeti. Aquesta:

Per a més informació sobre Nancarrow, podeu llegir aquest article. Podeu obtenir una entrevista que li va fer Charles Amirkhanian aquí. Aquest vídeo exposa una introducció a la seva obra:

*

Supper's Ready: la cançó més increïble de la història

Per a en Carles Valero in memoriam

I. Lovers' Leap

Walking across the sitting-room, I turn the television off.
Sitting beside you, I look into your eyes.
As the sound of motor cars fades in the night time,
I swear I saw your face change, it didn't seem quite right.
...And it's hello babe with your guardian eyes so blue
Hey my baby don't you know our love is true.

Coming closer with our eyes, a distance falls around our bodies.
Out in the garden, the moon seems very bright,
Six saintly shrouded men move across the lawn slowly.
The seventh walks in front with a cross held high in hand.
...And it's hey babe your supper's waiting for you.
Hey my baby, don't you know our love is true.

I've been so far from here,
Far from your warm arms.
It's good to feel you again,
It's been a long long time. Hasn't it?

II. The Guaranteed Eternal Sanctuary Man

I know a farmer who looks after the farm.
With water clear, he cares for all his harvest.
I know a fireman who looks after the fire.

You, can't you see he's fooled you all.
Yes, he's here again, can't you see he's fooled you all.
Share his peace,
Sign the lease.
He's a supersonic scientist,
He's the guaranteed eternal sanctuary man.
Look, look into my mouth he cries,
And all the children lost down many paths,
I bet my life you'll walk inside
Hand in hand,
gland in gland
With a spoonful of miracle,
He's the guaranteed eternal sanctuary man.
We will rock you, rock you little snake,
We will keep you snug and warm.

III. Ikhnaton and Itsacon and their Band of Merry Men

Wearing feelings on our faces while our faces took a rest,
We walked across the fields to see the children of the West,
But we saw a host of dark skinned warriors
standing still below the ground,
Waiting for battle.

The fight's begun, they've been released.
Killing foe for peace...bang, bang, bang. Bang, bang, bang...
And they're giving me a wonderful potion,
'Cos I cannot contain my emotion.
And even though I'm feeling good,
Something tells me I'd better activate my prayer capsule.

Today's a day to celebrate, the foe have met their fate.
The order for rejoicing and dancing has come from our warlord.

IV. How Dare I Be so Beautiful?

Wandering through the chaos the battle has left,
We climb up a mountain of human flesh,
To a plateau of green grass, and green trees full of life.
A young figure sits still by a pool,
He's been stamped "Human Bacon" by some butchery tool.
(He is you)
Social Security took care of this lad.
We watch in reverence, as Narcissus is turned to a flower.
A flower?

V. Willow Farm

If you go down to Willow Farm,
to look for butterflies, flutterbyes, gutterflies
Open your eyes, it's full of surprise, everyone lies,
like the focks on the rocks,
and the musical box.
Oh, there's Mum & Dad, and good and bad,
and everyone's happy to be here.

There's Winston Churchill dressed in drag,
he used to be a British flag, plastic bag, what a drag.
The frog was a prince, the prince was a brick, the brick was an egg,
the egg was a bird.
(Fly away you sweet little thing, they're hard on your tail)
Hadn't you heard?
(They're going to change you into a human being!)
Yes, we're happy as fish and gorgeous as geese,
and wonderfully clean in the morning.

We've got everything, we're growing everything,
We've got some in
We've got some out
We've got some wild things floating about
Everyone, we're changing everyone,
you name them all,
We've had them here,
And the real stars are still to appear.

ALL CHANGE!

Feel your body melt;
Mum to mud to mad to dad
Dad diddley office, Dad diddley office,
You're all full of ball.

Dad to dam to dum to mum
Mum diddley washing, Mum diddley washing,
You're all full of ball.

Let me hear you lies, we're living this up to the eyes.
Ooee-ooee-ooee-oowaa
Momma I want you now.

And as you listen to my voice
To look for hidden doors, tidy floors, more applause.
You've been here all the time,
Like it or not, like what you got,
You're under the soil (the soil, the soil),
Yes, deep in the soil (the soil, the soil, the soil!).
So we'll end with a whistle and end with a bang
and all of us fit in our places.

VI. Apocalypse in 9/8 (Co-starring the Delicious Talents of Gabble Ratchet)

With the guards of Magog, swarming around,
The Pied Piper takes his children underground.
Dragons coming out of the sea,
Shimmering silver head of wisdom looking at me.
He brings down the fire from the skies,
You can tell he's doing well by the look in human eyes.
Better not compromise.
It won't be easy.

666 is no longer alone,
He's getting out the marrow in your back bone,
And the seven trumpets blowing sweet rock and roll,
Gonna blow right down inside your soul.
Pythagoras with the looking glass reflects the full moon,
In blood, he's writing the lyrics of a brand new tune.

And it's hey babe, with your guardian eyes so blue,
Hey my baby, don't you know our love is true,
I've been so far from here,
Far from your loving arms,
Now I'm back again, and babe it's gonna work out fine.

VII. As Sure as Eggs is Eggs (Aching Men's Feet)

Can't you feel our souls ignite
Shedding ever changing colours, in the darkness of the fading night,
Like the river joins the ocean, as the germ in a seed grows
We have finally been freed to get back home.

There's an angel standing in the sun, and he's crying with a loud voice,
"This is the supper of the mighty one",
Lord of Lords,
King of Kings,
Has returned to lead his children home,
To take them to the new Jerusalem.

Tony Banks – organ, acoustic and electric pianos, mellotron, acoustic guitar, backing vocals

Phil Collins – drums, percussion, backing vocals

Peter Gabriel – lead vocals, flute, oboe, percussion

Steve Hackett – electric and acoustic guitars

Mike Rutherford – bass guitar, bass pedals, cello, acoustic guitar, backing vocals.

*

24 hores sòniques o coquetejar amb la bogeria

Van ser exactament 23 hores i 10 minuts. Del dia 22 de desembre del 2012 a les 20:20 al 23 de desembre a les 19:30.

1) El text de presentació de l'acte (per Marc Egea)

Se n’ha parlat abastament. Alguns s’ho creuen. D’altres no. Es diu que el dia 21 de desembre del 2012, coincidint amb el solstici d’hivern, s’acaba el món. Què passarà després? Potser no tenim ocasió de comprovar-ho. O potser tot plegat no és més que una gran broma organitzada per una antiga civilització –si no recordo malament, els maies- que tenien fama de bromistes.

Sigui com sigui un servidor no es pensa quedar amb els braços creuats. El món continua i la broma també. Un no sap si damunt un munt de cendra i runa o si en un lloc reconeixible. Si tal com jo era abans o si transformat en un ésser espiritualment superior. I doncs? diguem-ho ja i deixem d’embolicar la troca: estaré 24 hores seguides tocant –tret de les pauses oportunes per fer les necessitats menors.

“I per què?” “Quin és el motiu?” Estàs bé?” “Què vols demostrar?” Són preguntes que potser em fareu. Però jo us dic: és necessari justificar aquesta acció?

Qualsevol justificació d’un acte, diguem que artístic, implica, una mica tràgicament, que ha de perdre la força que l’ha impulsat a fer-lo. Perquè és molt possible que provingui de la pura i simple intuïció.

Tan sols diré que a mi em fascinen els actes de protesta silenciosos, pacífics, fent, creant i treballant desproporcionadament enlloc de la protesta sorollosa, violenta i que implica deixar de fer, de crear i de treballar.

“Ah, d’acord”, diu un interlocutor més alleujat, “és tan sols un acte de protesta. I per què protestes?” La resposta és ben simple: pel mateix que tu, si és que protestes. Para’t a pensar. Tanca els ulls i sentiràs que tu i jo estem a bord del mateix barco que s’enfonsa. I com que nosaltres no hem provocat aquest enfonsament, aleshores protestem. Perquè el que volíem era navegar per arribar a algun port, o illa o a Eldorado. Oi?

“I tu sol?” Doncs no. En aquesta acció hi pot participar qui vulgui proveït d’un estri amb el qual pugui produir so –sí, la veu també serveix... i un paper, i un llenç, i un grumoll de fang i una càmera de fotos o de vídeo: i el que sigui. Només hi ha una regla: cal que entris i surtis de l’acció amb convenciment.

I ja veuràs que sí que funciona! I, a més, em donaràs ànims a mi i, evidentment, te’ls donaràs a tu mateix...

2) Un fragment Silenci de John Cage (traducció de Jordi Folgado, Núria Navarro i Oriol Sauleda)

No podem saber ara si estem continuant o si d’aquí poc hi haurà una interrupció, després de la qual ens enganxarem allà on ens havíem quedat. Tenim una manera de saber però estem conscientment no utilitzant-la. Estem cultivant desordre en nosaltres mateixos. Potser això sembla ridícul però sembla sensat quan  veiem que l’ordre que hem cultivat també és del nostre mateix fer. Així que d’alguna manera estem simplement fent el que vam deixar sense fer, però no estem estenent el nostre coneixement. Estem aprenent a dir: "No ho sé." Una altra manera de dir-ho és: "No necessitem una alliberació perquè ja estem alliberats."

3) Un altre fragment de Silenci de John Cage dit cap a les 4 del matí (traducció de Jordi Folgado, Núria Navarro i Oriol Sauleda)

En un sentit ampli, faig el que feu i vosaltres el que jo faig. Per tant, resulta econòmic per cadascú de nosaltres ser original. Aconseguim fer més si no fem el que una altra persona està fent. D’aquesta manera podem accelerar la història - la que estem fent. Sense necessitat de competir, ni tan sols amb nosaltres mateixos. Al capdavall, tots som de la mateixa espècie i tots vivim en el mateix planeta. I jo ja no sóc el que era.

4) El text (per oriol Sauleda)

Enmig de les hores sòniques que hi ha al museu, que en Marc ens brinda, i ell seu al meu costat brandant cordes de la viola de roda, la viola que roda, la maneta que gira i que gira i les cordes crepitant i el foc del so i de la llum que fa la música, i la música que és llum si sona bé, quan sona bé, sempre sona bé: no existeix enlloc del món on cap soroll no sigui ben rebut, no tingui una possible referència corresposta a ser libat de dalt a baix. Anem tensant el so. El so s’avança i crida i rebrega l’aire fent papiroflèxia pròpia d’un estel endimoniat empès pel vent: i l’infant n’és de feliç de l’alegria que fa el mar. Anar fent, anar fent, és tard però avui anem fent i anem refent o anem desfent. Ignorant del Bé i del Mal i essent-ho pròpiament però tot alhora, al mateix torn. A l’hora que no és, i no seria. Mai estarà i sempre serà, i anirà sent fins l’infinit com una escala escola de foc de colors de notes pujant corrent en espiral però cap amunt, enfilant-se i filant teixint brodant al vent dins els plecs del vendaval. El ventall de so com un fruit sec. El crepitar. Cremar-se en foc. Abrusant-se. Encenent-se. Cremant-ho tot, fulgurant, brunzint, senyal, senyor i s’enyora el temps i allò que en van endreçant dins dels calaixos. La roda gira i la maneta n’és còmplice i conscient del concert d’aquella insigne ciutat de qualsevol racó de món, punyetamón!, aquella bella dansa dels minuts són monument del que és etern: una presència intemporal del què és amor, mor per tots, pertot, perllongament del frec de la trompeta: parapanèmia! Crit. Angoixa forta del badar-se de la veu, crestejant en l’harmonia de tardor feta de foc per fulles malfiades. La p(o)es(i)a, vocals encapsades que demanen sortir i surten: orxegada forta i violenta devessall de qui vibra en la tenebra. Abraçada de comiat. El comiat és sempre o no és.

Agraïments: Amics de les Arts de Sant Pol de Mar, Ferran Armengol, Jèssica Ayala, Neus Borrell, Cau el Nus, Neus Dalmau, Carme Durich, Albert Fàbregas, Jordi Folgado, Ricard Ibernon, Pol Maresma, Fina Morgana, Hugo Nubiola, Oriol Sauleuda, Bibiana Puigdefàbregas, Joan Puigdefàbregas i tots aquells i aquelles que hi heu participat ja sigui sònicament o com a audiència mai no passiva...

*

Ramificacions

1

 2

3

4

5

6

*

The Hunter

*

Bettinelli, Egea, Ortiz

Aquest disc, enregistrat en directe al Museu de Pintura de Sant Pol de Mar, el dia 21 de gener del 2012, apareix ara al netlabel Test Tube.

Leo Bettinelli: electrònica

Marc Egea: viola de roda

Carola Ortiz: veu i clarinet baix

http://www.monocromatica.com/netlabel/releases/tube260.htm

*