Uccellino

"Uccellino", peça per a dos flabiols i tamborí de cordes. Dedicada al gran constructor d'instruments de vent (ell en diria de percussió) Pau Orriols. I la podem sentir aquí mateix.

*

Ansel Adams: la llum i la natura

Per a en Joan Vives

La gran dèria d'Ansel Adams (1902-1984) va ser la natura, fins al punt que podem dir que la seva obra és el resultat de la seva observació pacífica i constant. L'elaboració d'un seguit instants capturats, com si fossin haikus en imatges.

Inclús els seus mètodes de treball tenen a veure amb l'intent de captar la natura en estat pur. En primer lloc com a impulsor, junt amb altres fotògrafs, de l'estil straight photography, ja defensat molt abans que Adams pel seu admirat mestre Alfred Stieglitz: el més important ara que la fotografia patís el menor número possible de retocs. La imatge calia ser capturada el més directa i espontània possible. Només d'aquesta manera es va aconseguir que la fotografia arribés a ser un art en sí mateix i totalment desvinculat de la pintura.

L'altra gran invenció d'Adams, juntament amb Fred Archer, va ser el "sistema de zones". El principi d'aquest sistema consisteix en exposar per les ombres i revelar per la llum. És a dir, cal més temps d'exposició per les zones fosques a l'hora que més temps de revelat per les zones clares. El sistema Adams-Archer divideix l'espectre del negre al blanc en 11 seccions iguals i de cada zona n'extreuen el to mitjà. La zona 0 correspon la negre pur. La zona XI al blanc pur. D'aquesta manera es previsualitzen els nivells del gris amb gran precisió i s'aconsegueix la correcta exposició en cada situació.

En definitiva, aquest sistema permetia que el treball d'Anselm Adams fos el més fidel possible a la imatge de la natura que ell previsualitzava.

L'obra artística d'Adams es podria resumir en una frase seva: "No fas una fotografia només amb la càmera, sinó amb les imatges que has vist, els llibres que has llegit, la música que has escoltat, les persones que has estimat."

Per a obtenir un llista de les obres d'Adams podeu consultar aquest web.
Més informació sobre l'artista a Artsy, concretament a la plana dedicada a la seva obra, aquí.

*

Cinc dibuixos

Neix una curiosa i fascinant col·laboració entre la pintora i dibuixant Lali Pantone i jo. La meva aportació als seus magnífics dibuixos no té res a veure amb la música sinó amb haikus -i amb alguna tanka.

Si el haiku parteix de contemplació de la natura, i esdevé un instant a partir de la sorpresa que provoca, en aquest cas la reflexió sorgeix a partir del dibuix.

Heus aquí cinc exemples:

la núvia

 

va pel món mostrant
guspires de lluna i mar.
al rostre un dolç ànim.

·

l'ocell del conill

 

si el conill és lliure
ho serà també l'ocell:
un pensament d'ànima.

·

35 camells

 un més un fan dos

i el tercer farà exacta

la divisió.

·

núvol camamilla

d'un sol traç floria
dins el seu cap una idea
que el món embellia.

·

+ mOre

és al capdemunt:
miracle i suma d'amor,
la unió d'instants.
en un mateix pensament
s'esfumen totes les pors.

* 

Deliri zoantròpic

La història és la següent. Manuel Blanco Romasanta (1809-1854) va ser un criminal gallec considerat com l'únic cas documentat de licantropia, una malaltia mental que provoca en l'afectat el deliri de considerar-se un animal. Alguns afectats senten que en determinats moments es transformen en animals. D'altres actuen com un animal, caminant de quatre grapes, grunyint, etc. Quan Romasanta fou detingut va declarar que era víctima d'un malefici que feia que es transformés en home llop a les nits de lluna plena. Les seves víctimes, principalment, van ser nens i dones. D'ell van sortir tota una colla de sobrenoms, com "El Coco", "L'home llop d'Allariz", "L'home del sac", etc. que van formar part de l'imaginari col·lectiu.

Aquest és el tema del disc "Zoanthropic Delirium" que presentem amb la formació "Psicodramaticafolklorica", format per l'Albert Cirera als saxos, a les flautes i al violí, en Johannes Nästesjö al contrabaix i jo a la viola de roda.

El disc apareix a Discordian Records, i el podeu escoltar i/o descarregar aquí. Volem agrair, des d'aquí, el gran talent inventiu de El Pricto així com la generositat dels companys de Discordian, en Jim i en Ralph.

*

La Olla Exprés presenta...

...el primer disc de la B.I.B. que, després de molts entrebancs i obstacles, acaba d'aparèixer al món i hem de dir que n'estem tots molt orgullosos!

El vam enregistrar a l'Auditori de Barcelona, concrertament a la Sala 2, el 20, 21 i 22 de Febrer del 2012. El tècnic de so, que, posteriorment va fer també la mescla, va ser en Pablo Miranda. En Juantxo Agudo va ser l'auxiliar de gravació. La masterització la va fer en Ferran Conangle. El text de l'interior el va escriure en Germán Lázaro. La foto de la portada va ser disparada per en Martín Ruano. La Eli Gras va fer el disseny. I finalment, tal com s'anuncia, ha estat editat per La Olla Exprés.

A més del personal del personal de la B.I.B. que va poder estar present en la gravació, vam comptar amb la magnífica col·laboració de l'Agustí Fernàndez al piano i al piano preparat.

El personal que va poder estar present en aquelles sesions va ser:

Alfonso Muñoz: saxo bariton;
Daniel Domínguez: bateria;
Eduard Altaba: contrabaix i baix elèctric;

Elena Vázquez: violí;
Frances Barlett: cello;
Javier Carmona: bateria;

Javier García: contrabaix;
John Williams: saxo bariton i trombó;

Juan Crek: veu;
Marc Egea: viola de roda i flautes;
Olga Ábalos: saxo alt i flauta travessera;

Pope: trompeta i fluegelhorn;

Ramon Prats: bateria;
Tino Regueira: guitarra elèctrica;
Tom Chant: saxos tenor i soprano;
Pablo Rega: conducció.

L'ordre dels sis tracks (DT, D, T, V, I i IAN) es disposa segons la marca de francbord o marca de Plimsoll que tenen vaixells pintada en el casc i que marca els límits de la càrrega segons les aigues i l'estació de l'any.

DT = TF: "Tropical Fresh", aigua dolça de la zona tropical.

F = D: "Fresh", aigua dolça d'altres zones.

T: "Tropical Salt", aigua de mar de la zona tropical.

S = V: "Summer", aigua de mar a l'estiu.

W = I: "Winter", aigua de mar a l'hivern.

WNA = IAN: "Winter North Atlantic", hivern a l'Atlàntic Nord.

On es pot comprar o escoltar el disc? Doncs sense despeses d'enviament, a la botiga de La Olla Exprés, aquí. Hi ha també l'opció bandcamp, compra amb despeses d'enviament amb escolta, aquí.

*

La Big Bang Valona de la A a la Z

Aquests dibuixos, que representen cada un dels membres de la Big Bang Valona, són cortesia del mestre Francesc Cardenyes:

*

Korakhané

De Fabrizio de André



il cuore rallenta la testa cammina
in quel pozzo di piscio e cemento
a quel campo strappato dal vento
a forza di essere vento

porto il nome di tutti i battesimi
ogni nome il sigillo di un lasciapassare
per un guado, una terra, una nuvola, un canto
un diamante nascosto nel pane

per un solo dolcissimo umore del sangue
per la stessa ragione del viaggio viaggiarei
il cuore rallenta e la testa cammina
in un buio di giostre in disuso

qualche rom si è fermato italiano
come un rame a imbrunire su un muro
saper leggere il libro del mondo
con parole cangianti e nessuna scrittura

nei sentieri costretti in un palmo di mano
i segreti che fanno paura
finché un uomo ti incontra e non si riconosce
e ogni terra si accende e si arrende la pace

i figli cadevano dal calendario
Yugoslavia, Polonia, Ungheria
i soldati prendevano tutti
e tutti buttavano via

e poi Mirka a San Giorgio di maggio
tra le fiamme dei fiori a ridere, a bere
e un sollievo di lacrime a invadere gli occhi
e dagli occhi cadere

ora alzatevi spose bambine
che è venuto il tempo di andare
con le vene celesti dei polsi
anche oggi si va a caritare

e se questo vuol dire rubare
questo filo di pane tra miseria e sfortuna
allo specchio di questa kampina
ai miei occhi limpidi come un addio
lo può dire soltanto chi sa di raccogliere in bocca
il punto di vista di Dio

cvava sero po tute
i kerava
jek sano ot mori
i taha jek jak kon kasta

vasu ti baro nebo
avi ker
kon ovla so mutavia
kon ovla

ovla kon ascovi
me gava palan ladi
me gava
palan bura ot croiuti

(Gentilesa de Lucia Patarca)

*

Mare Uut

"Oh Mare Uut! estén damunt meu les teves ales

com les estrelles eternes."

Epitafi de Tutankamon

Que ressonin les trompetes, els tibles i els fiscorns infernals! Ha arribat el gran el moment (almenys per a nosaltres ho és) de presentar el disc Mare Uut, que hem gravat conjuntament els Kaulakau i la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona.

El temes són:

1) Rinotmeto - Franco Molinari (5:47)
2) Ik 1 - Marc Egea (5:10)
3) Bestial - Jordi Molina (5:32)
4) Ik 2 - Marc Egea (7:02)
5) Tònica - Franco Molinari (7:30)
6) Ik 3 i 4 - Marc Egea (8:48)
7) L'últim 7 - Jordi Molina (4:02)

EpIKleg - Marc Egea (2:11)

El personal:

Kaulakau:
Marc Egea: viola de roda
Jordi Molina: tenora i efectes
Franco Molinari: contrabaix
Vasco Trilla: bateria
Web oficial: www.kaulakau.com

Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona:
Xavier Torrent: flabiol i tamborí
Marc Timón i Oriol Gibert: tibles
Enric Ortí i Josep Antoni Sánchez: tenores
Carles Martí i Timi Rodríguez: trompetes
Isi López: trombó
Pep Moliner i Miquel Àngel López: fiscorns
Joan Druguet: contrabaix

Web oficial: www.coblasantjordi.cat

El disc va ser enregistrat i mesclat a "44.1 estudi de gravació", Aiguaviva, Girona, del 22 al 25 d'octubre del 2012. L'enginyer de so va ser en Carles Xirgu. Les fotografies les va fer en Juan Miguel Morales. La portada la va dissenyar Francesc Cardenyes. La producció va anar a càrreg de Kaulakau i la Cobla Sant Jordi.

*

Un afegit posterior a aquesta entrada són aquests dos vídeos, de la presentació del disc a l'Auditori de Barcelona el dia 16 de febrer del 2013:

*

Visions de Palalda

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

Palalda

*

Conlon Nancarrow i els límits del tempo

Per a l'Angelo Conto

Conlon Nancarrow va néixer a Texarkana l'any 1912 i va morir a Ciutat de Mèxic el 1997. Des del 1935 va treballar com a trompetista de jazz fins el 1936, quan es va embarcar en un vaixell cap a Europa i va lluitar a Espanya contra Franco com a soldat ras. El 1939 és l'any clau de la seva vida: arriba fins a Barcelona i, travessant els Pirineus, marxa a peu cap a França per escapar-se dels feixistes; des d'allà se'n tornà als EEUU; s'instal·la a Nova York; estrena sense cap mena d'èxit el seu Septet i decideix utilitzar el piano mecànic per a expressar la seva música. Tot això en un any! El 1940 el govern nord-americà li reté el passaport per comunista i decideix escapar-se a Mèxic d'on obté la nacionalitat.

Cansat que els compositors es neguessin a tocar les seves obres o les toquessin malament, va explorar la possibilitat de composar música sense l'obstacle de les limitacions humanes, i la pianola va esdevenir l'eina més adequada. Nancarrow mateix perforava el paper del rotllo, sense l'ajut de ningú. El resultat és una música amb una complexitat i una rapidesa mai no sentida fins aleshores. La música expressada a través d'una pianola també li va permetre explorar els límits del tempo. Perquè en un paper perforat hi poden haver dos o més tempos diferents en pugna. El resultat pot ser aparentment caòtic, però el compositor sempre cercava un efecte emotiu.

Aquest és l'"Estudi per a Piano Mecànic nº 3". Noteu les influències del blues, provinents de les seva anterior etapa de músic de jazz:

A més de 18 obres per a piano, cambra i orquestra, la monumental obra de Nancarrow per a piano mecànic consta de més d'una cinquantena de peces, les primeres de les quals parteixen d'una evident influència jazzística. A poc a poc va anar cedint terreny a l'abstracció, sempre traspassant els límits del contrapunt.

Aquest és l'"Estudi per a Piano Mecànic nº 43", un dels seus darrers:

A partir dels anys 70, la seva música va despertar l'interès de molts compositors contemporanis, en especial, de John Cage i de György Ligeti. Aquest darrer va quedar fascinat per l'obra de Nancarrow. D'ell va dir: "Per a mi és simplement el compositor més important del moment. Ha fet quelcom original i diferent a tots els altres, al nivell de Johan Sebastian Bach i de la obra del Beethoven tardà":

És evident que Ligeti va ser influenciat per Nancarrow en obres com els Estudis per a piano (1985-2001). D'aquests estudis, el nº 13 es titula L'escalier du diable. Aquí el tenim, tocat per Greg Anderson:

Nancarrow va dedicar, una obra a Ligeti. Aquesta:

Per a més informació sobre Nancarrow, podeu llegir aquest article. Podeu obtenir una entrevista que li va fer Charles Amirkhanian aquí. Aquest vídeo exposa una introducció a la seva obra:

*