dimarts, 28 de setembre de 2010

Josep M. Mestres Quadreny: Aronada



El dia 14 d'octubre del 2010 a les 19:00, alguns músics de la Big Bang Valona i altres de convidats, vam tenir l'honor i el plaer d'interpretar l'obra de Josep Maria Mestres Quadreny Aronada en motiu de la inauguració d'una exposició sobre el compositor al Centre d'Arts Santa Mònica. L'exposició duia el títol "Josep M. Mestres Quadreny. De cop de poma a trànsit boreal. Música, art, ciència i pensament" i va restar oberta al públic del 15 d'octubre al 12 de desembre d'aquest mateix any. Els músics vam haver d'interpretar aquesta obra tot fent una cercavila per un tram de la Rambla de Barcelona, partint del Santa Mònica.

Aquest video és un testimoni d'aquell acte:



La tasca de Mestres Quadreny en el terreny de la composició musical contemporània abasta molts diversos àmbits, des de la partitura convencional fins a la partitura gràfica, passant per l'ús d'ordinadors. A més de ser un dels pioners en l'Estat espanyol en l'ús de la informàtica per tal de generar no només sons sinó també composicions, basant-se en algorismes matemàtics, també ho va ser en la construcció de partitures gràfiques enllà del convencional pentagrama, tal i com ho feren John Cage, Morton Feldman o Earle Brown als Estats Units, Sylvano Bussotti, Karlheinz Stockhausen, György Ligeti o Iannis Xenakis a Europa, tan sols per anomenar-ne alguns d'ells.

Una de les partitures gràfiques més interessants d'en Mestres Quadreny va ser Aronada i per tal de conèixer-la el millor és citar les seves pròpies paraules:

"Crec que no resulta gens sorprenent que, després de tant de temps descodificant nombres amb significats simulats, un dia se m'acudís que en determinades circumstàncies podia presentar els nombres directament extrets de la taula i deixar que fos el músic qui fes directament la descodificació. És el que vaig fer a Aronada (paraula del sànscrit que significa: cercle dels sons audibles), que vaig compondre el 1972 com a música d'ambientació per a una exposició de pintura de Xavier Coll en una galeria de París. Per complir amb la funció d'ambientació havia de reunir unes característiques determinades, la principal de les quals era que no tingués perfils molt acusats ni intervencions que cridessin l'atenció; en definitiva, que pogués ser oïda sense ser escoltada i que no destorbés les converses. D'altra banda requeria una llarga durada. Vaig idear una partitura generativa que conté la informació suficient i la disposició adequada per generar un flux musical durant un temps indefinit, que pot ser de moltes hores o dies, és a dir, tant com es vulgui. És una configuració oberta que correspon a una estructura de distribució aleatòria del temps i que pot ser utilitzada per a qualsevol instrument. La partitura és circular i està formada per una sèrie de 16 cercles concèntrics, com els d'una diana. Cada corona està dividida en caselles i dins de cada casella hi ha un nombre. De tant en tant s'hi troben caselles negres. Travessant unes quantes corones circulars hi ha, distribuïts per tota la partitura, una quinzena de pentagrames curts que contenen notes". (Josep M. Mestres Quadreny, Pensar i fer música, Proa, 2000, pàg. 165).


El que ha de fer el músic en trobar-se davant d'aquesta partitura és triar primer un cercle i després una casella, a l'atzar. Quan algú dóna l'ordre de començar, es van seguint les caselles del cercle triat en sentit de les agulles del rellotge, tocant un mateix to (o acord en cas que l'obra s'interpreti amb piano), sense canviar-lo, fins arribar a una casella negra de les diverses que hi ha repartides per la partitura. A la casella negra es descansa un temps indeterminat que decideix el mateix músic. Quan el músic considera que ha de reiniciar, ho fa des del cercle triat al principi o des d'un altre, a escollir, però obligatòriament ha de canviar de nota (o acord), fins a la següent casella negra. Quan s'arriba a un dels 15 pentagrames, es toca el que hi ha escrit. Cada número de dins la casella significa una dinàmica i una fracció de temps en segons, que és el que ha de durar la nota escollida a l'atzar:

1 segon = fff
2 segons = f
3 segons = p
4 segons = ff
5 segons = ppp - fff
6 segons = mf
7 segons = fff - ppp
8 segons = pp
9 segons = ppp - fff - ppp

Per als instruments de percussió hi ha unes altres indicacions. Es segueix el mateix recorregut però els números indiquen dinàmiques i el temps que cal esperar en segons fins fer la següent intervenció, i quan reinicien després de la pausa de la casella negra, canvien d'instrument si és que en disposen de varis:

1 = ppp
2 = pp
3 = p
4 = mp
5 = mf
6 = f
7 = ff
8 = fff
9 = ffff


Com diu el mateix compositor, la partitura pot ser interpretada amb qualsevol instrument, però és recomanable que tingui un gran ventall dinàmic. És per això que un instrument com la flauta de bec és poc adequat per a interpretar Aronada. Cal dir també que cal un nombre mínim de sis instrumentistes per tal que l'obra faci l'efecte desitjat pel compositor. No hi ha un nombre màxim d'instrumentistes.
 
Aquí teniu, per acabar, quatre versions que vàrem enregistrar de l'Aronada amb la Big Bang Valona de Sant Pol de Mar. Les dues primeres són del maig del 2009; les dues darreres de l'octubre del 2010: http://www.archive.org/details/aronada



 *