dimecres, 29 de maig de 2013

Ansel Adams: la llum i la natura

Per a en Joan Vives

La gran dèria d'Ansel Adams (1902-1984) va ser la natura, fins al punt que podem dir que la seva obra és el resultat de la seva observació pacífica i constant. L'elaboració d'un seguit instants capturats, com si fossin haikus en imatges.

Inclús els seus mètodes de treball tenen a veure amb l'intent de captar la natura en estat pur. En primer lloc com a impulsor, junt amb altres fotògrafs, de l'estil straight photography, ja defensat molt abans que Adams pel seu admirat mestre Alfred Stieglitz: el més important ara que la fotografia patís el menor número possible de retocs. La imatge calia ser capturada el més directa i espontània possible. Només d'aquesta manera es va aconseguir que la fotografia arribés a ser un art en sí mateix i totalment desvinculat de la pintura.


L'altra gran invenció d'Adams, juntament amb Fred Archer, va ser el "sistema de zones". El principi d'aquest sistema consisteix en exposar per les ombres i revelar per la llum. És a dir, cal més temps d'exposició per les zones fosques a l'hora que més temps de revelat per les zones clares. El sistema Adams-Archer divideix l'espectre del negre al blanc en 11 seccions iguals i de cada zona n'extreuen el to mitjà. La zona 0 correspon la negre pur. La zona XI al blanc pur. D'aquesta manera es previsualitzen els nivells del gris amb gran precisió i s'aconsegueix la correcta exposició en cada situació.

En definitiva, aquest sistema permetia que el treball d'Anselm Adams fos el més fidel possible a la imatge de la natura que ell previsualitzava.

L'obra artística d'Adams es podria resumir en una frase seva: "No fas una fotografia només amb la càmera, sinó amb les imatges que has vist, els llibres que has llegit, la música que has escoltat, les persones que has estimat."











Per a obtenir un llista de les obres d'Adams podeu consultar aquest web.
Més informació sobre l'artista a Artsy, concretament a la plana dedicada a la seva obra, aquí.

*