divendres, 31 de març del 2017

lletanies hivernals

                                                                                 terrenal
                                                                                 al fang cercant cucs
                                                                                 pedres aflorant
                                                                                 al cap de milions d'anys


Lletania:

Oració formada per una sèrie de peticions i d'invocacions que una persona diu o canta i altres persones repeteixen o hi responen.

Aquesta oració, en succeir-se de manera uniforme i repetitiva, crea un flux caracteritzat per una insistent lloança i, alhora, súplica.

Una súplica és el que Egea va cridant a través dels seus versos, una súplica a un món moltes vegades, massa vegades, diria, incomprensible,  buit, erm, convertit en no-res, fosc, fred... fred com aquestes lletanies escrites al llarg de l’hivern.

La incomprensió d’aquesta existència ens porta a qüestionar-nos-ho tot contínuament, a recitar insistentment llargues lletanies, per tal de poder arribar, al final, no a una simple resposta concreta i repetitiva i buida sinó a la veritable resposta de tot plegat, si és que n’hi ha, si és que hi és.

L’amor, la rutina, la pobresa, la misèria, la gana, les guerres, la soledat, la destrucció del paisatge, els records... formen part d’aquest món, un món on hi som només per acabar morint, com mor el pare en una carta final que es converteix en un bucle en què la vida i la mort, paradoxalment, se succeeixen i s’acaben unint.

El filòsof i músic Marc Egea i Ger canta, doncs, unes lletanies esperant i suplicant la gran resposta a tot allò que moltes vegades no entenem. Amb tot, hi podem intuir encara un bri d’esperança.


*

Aquest llibre, que vaig escriure entre el 2006 i el 2016, el podeu trobar aquí mateix.

*

dijous, 23 de març del 2017

El Cavaller




No m'esguardis, donzella:
porto la mort als ulls.

No m'esguardis, donzella
que et prendré el somni pur.

No m'esguardis, donzella:
vull estimar i no puc.

Josep Palau i Fabre, L'aprenent de poeta, Llibre segon, Balades amargues.

Podeu veure i sentir aquí el mateix poeta recitant-lo.

*

dimarts, 21 de març del 2017

Si tu cerques


                                   A en Quirze

Si tu cerques
entre els plecs
sense por
dimensions
–realitats
més enllà.

Si t’allunyes
cercant rutes
i altres llocs,
entre els sons
que et voldran
elevar.

Si fas mapes
de distàncies
que recorres
a les fosques
amb ull nu,
resolut.

Si travesses
les esferes
dels espais
que has creat
tirant línies
a la vida.

Si t’enlaires
sense obstacles,
com un fil
trencadís
cap al cel
tan serè.

*


dilluns, 20 de març del 2017

Mireu-los com torcen la boca

                                   
                                   A en Ponç

Mireu-los com torcen la boca
de tanta bondat i bon grat;
sabent de les pors i les penes,
les crostes del món carretegen;
la gana la passen clamant
amb càntics que al cel sempre entonen.

Són amos d’un temps que no fuig,
prolífics de mena i valents;
la llum clara i neta reclamen
en amplis espais saludables;
es passen les hores tement
el gran cataclisme futur.

Són ells els qui cerquen sortides
de dins la caverna dels llecs;
exalten l’ocell a la roca
enllà de la vana cridòria;
rient fan ferm glavi i coltell
per vèncer la pensa enemiga.

*