divendres, 31 de març de 2017

lletanies hivernals

                                                                                 terrenal
                                                                                 al fang cercant cucs
                                                                                 pedres aflorant
                                                                                 al cap de milions d'anys


Lletania:

Oració formada per una sèrie de peticions i d'invocacions que una persona diu o canta i altres persones repeteixen o hi responen.

Aquesta oració, en succeir-se de manera uniforme i repetitiva, crea un flux caracteritzat per una insistent lloança i, alhora, súplica.

Una súplica és el que Egea va cridant a través dels seus versos, una súplica a un món moltes vegades, massa vegades, diria, incomprensible,  buit, erm, convertit en no-res, fosc, fred... fred com aquestes lletanies escrites al llarg de l’hivern.

La incomprensió d’aquesta existència ens porta a qüestionar-nos-ho tot contínuament, a recitar insistentment llargues lletanies, per tal de poder arribar, al final, no a una simple resposta concreta i repetitiva i buida sinó a la veritable resposta de tot plegat, si és que n’hi ha, si és que hi és.

L’amor, la rutina, la pobresa, la misèria, la gana, les guerres, la soledat, la destrucció del paisatge, els records... formen part d’aquest món, un món on hi som només per acabar morint, com mor el pare en una carta final que es converteix en un bucle en què la vida i la mort, paradoxalment, se succeeixen i s’acaben unint.

El filòsof i músic Marc Egea i Ger canta, doncs, unes lletanies esperant i suplicant la gran resposta a tot allò que moltes vegades no entenem. Amb tot, hi podem intuir encara un bri d’esperança.


*

Aquest llibre, que vaig escriure entre el 2006 i el 2016, el podeu trobar aquí mateix.

*