dijous, 3 de març de 2011

La poètica dels aerogeneradors

Totes les fonts d'energia de la nostra era tendeixen a ser colossals. Una central tèrmica, una central hidroelèctrica, una central nuclear, una planta d'energia solar. L'era de la energia demana construccions gegantines. Com gegantines eren aquelles manifestacions humanes que rendien culte als éssers sobrenaturals, des dels dolmens del neolític, passant per les piràmides d'Egipte, fins a les catedrals europees. L'energia i els mecanismes que la produeixen són el déus venerats per l'home actual. I sembla lògic ja que la nostra civilització depèn completament de l'energia elèctrica i s'ensorraria irremeiablement si aquesta manqués.

Una de les coses més impressionants que ens ofereix la tecnologia energètica contemporània és col·locar-se just a sota d'un aerogenerador. El so continu que produeixen les aspes conté un misteri indescriptible. Gairebé angoixant. El soroll del vent esdevé fraccionat, temporitzat, amb un ritme i un tempo constants i no pas deixats a uns alts i baixos atzarosos. Com en aquesta gravació.

Vaig fer aquestes fotografies a Forès (Conca de Barberà). I són un intent de narració des del moment en què els aerogeneradors semblen petits molins de vent de l'alçada d'un escuradents (tot i que des de l'òptica de Don Quixot ja haguessin estat percebuts com a gegants des de ben lluny) fins al moment en què hom pot percebre els seus 120 metres d'alçada des de la punta d'una pala situada en el punt més alt fins a terra.

1

2

3

4
5
6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20


Més informació sobre els aerogeneradors i l'energia eòlica en general, aquí.