diumenge, 30 de gener de 2011

Anna Maluquer: l'art de la rapsòdia



Podria ser que algun dia us la trobéssiu a Calella de Palafrugell, pel camí de ronda que, seguint el mar, us porta fins a Llafranc, tot recitant en Josep Pla. Un altre dia us la podeu trobar en algun indret de Folgueroles -a la Font Trobada, a l'ermita de la Damunt- recitant Jacint Verdaguer. Un altre dia a Caldes d'Estrach, un altre a Sarrià, al peu del Canigó... Allà on sigui, us adonareu que allò que diu és com si fos dit pel mateix autor que ho va escriure, si és que aquest tingués la capacitat comunicativa més enllà de la lletra impresa -la qual cosa no sempre és així en el cas de molts grans escriptors. Com si fos capaç d'anar a l'arrel d'una obra literària, l'Anna és capaç d'extreure el caràcter essencial d'aquesta obra i el seu autor -la sornegueria de Pla, el misticisme sempre arrelat a la terra de Verdaguer, el dubte constant en Palau i Fabre, allò juganer de Brossa, la lletania sempre present en Vinyoli...

I això no és gens fàcil. No només cal endinsar-se en l'obra del poeta o escriptor sinó tenir la capacitat de saber-ne extreure aquells elements primordials, les constants sempre tant variables, les preocupacions, el caràcter, les dèries, tot això present dins d'una obra llegada i que de vegades no és pot copsar ni tan sols després d'haver-se aventurat a llegir-la amb cura. Cal, en suma, capacitat de síntesi.

Així com un actor ha de transmutar la seva personalitat pel personatge que interpreta, el rapsode ha de fer el mateix amb el poeta que llegeix. Deixa de ser ell mateix. Com ens diu Plató a , el poeta-rapsode no sap ben bé què diu, ja que ho diu en boca de la musa que l'inspira. L'Anna es converteix en Verdaguer, en Pla, en Vinyoli. Fins i tot en ella mateixa quan diu la seva pròpia poesia.

No és autora d'una obra extensa. Com l'Albert Roig, l'Anna Maluquer poetessa fa del conjunt dels seus poemes una obra que cal anar revisant amb el temps, estant en procés constant. Autora de molts poemes inèdits, la seva obra donada al públic és el seu llibre La Patètica Poemàtica, el qual ella mateixa el divideix en tres blocs de poemes: afectes, desafectes i patetisme social.

Amb l'Anna tinc el plaer de col·laborar en alguns projectes, dels quals m'agradaria parlar-vos-en. En un d'ells la posada en escena es basa en el fet tant senzill com que ella va recitant i jo improviso en funció del que vaig sentint. La música, segons el meu parer, no ha d'interferir en la rapsòdia si no és per a realçar els moments dramàtics, arribant, en molts casos, a la mínima expressió, inclús al silenci. Des d'aquesta perspectiva d'acompanyament musical per a poesia, em sento especialment còmode i a gust quan l'Anna recita Vinyoli.  Com a exemple, vull mostrar aquí aquest vídeo que ens van enregistrar al Centre d'Art Santa Mònica  en motiu d'una actuació que vam fer en honor a Joan Vinyoli i que va ser presentat pel pintor i poeta Perejaume:



Un altre projecte és l'espectacle difícil de catalogar "Paraules a Banda". Segons l'Anna és un cercavila recital de manera transversal, on la banda de Sant Pol de Mar, la "Big Bang Valona" volta pels carrers d'una població amb l'Anna al capdavant recitant o ballant, segons el moment. Però la banda pot acompanyar la rapsòdia amb improvisacions diverses. Cal a dir que aquesta fanfàrria, de la que m'ocupo de la direcció, va donar un gir important a partir que l'Anna es va incorporar a ella. Ens va obrir els horitzons. Ens va fer canviar de perspectiva a l'hora d'entendre el que podia ser una fanfàrria realment particular i irrepetible. Ens va endinsar en terrenys que fins aleshores mai no havíem trepitjat, com la improvisació lliure o el simple fet de treballar amb poesia, més enllà de la música. El saber fer de l'Anna, l'ofici que desenvolupa amb destresa, ens ha fet i ens fa entendre la poesia d'una altra manera. Perquè, com deia al principi, és capaç d'extreure els trets més rellevants d'un escriptor, ja sigui en vers o en prosa.


També hem desenvolupat altres projectes junts, com "L'arròs i paraules a banda", estrenat a Forès el maig del 2010, gràcies a la iniciativa i la confiança de la Carme Juliana i en Ramon Rubio. En realitat es tracta del mateix que "Paraules a Banda" però aquest cop s'hi afegeix "Jalam Jalem" per tal de proveir d'una bon arròs a l'audiència.

O "Estramp Jam" estrenat a Folgueroles l'abril del 2010 dins la "Quinzena Literària" gràcies a la iniciativa, aquest cop, de la Carme Torrent en què, a més de l'Anna Maluquer hi van participar els poetes Enric Casasses, Josep Pedrals i Salvador Giralt, i les poetesses Anna Aguilar-Amat i Marta Darder. La conducció de la Banda, quan va caldre la vam compartir en Xavier Maristany i jo. D'aquest esdeveniment en disposem d'un vídeo en el qual, a més, hi ha un estracte de la gravació que van fer amb la Big Bang Valona el dia 11 d'octubre del 2011 del "Paraules a Banda":


I altres projectes que ens ballen pel cap. Tan sols caldrà esperar el moment oportú per tal de dur-los a terme. De moment aquí us deixo amb el poema "Rau-rau" escrit i dit per l'Anna Maluquer. Després d'enregistrar-la hi vaig posar la música:






diumenge, 23 de gener de 2011

El mètode Carmine Caruso, el compendi Stockhausen i un extracte per a nens

Carmine Caruso

Hi ha músics que passen a la història no tant com a intèrprets o compositors sinó com a pedagogs. Aquest és el cas del saxofonista Carmine Caruso. Nascut el 2 de novembre del 1904, va viure tota la seva vida a Nova York, on va morir l'any 1987. Va començar amb la música de molt petit. Nen prodigi, aviat va descobrir que tenia oïda absolut. Probablement s'hagués convertit en un destacat pianista si no hagués estat pel fet que als vuit anys el va abandonar pel violí. Als disset anys va començar a estudiar el saxo. Gran part de la seva carrera la va passar tocant el saxo a sales de festa. A partir del 1941 es va dedicar de ple a la tasca de pedagog, tocant en determinades ocasions com a free-lance. El 1942 va tenir el seu primer alumne de trompeta. A partir d'aquest moment la seva especialitat serien els alumnes que toquessin instruments de metall... tot i ser saxofonista!

Una de les principals habilitats de Caruso era personalitzar l'ensenyança per a cada alumne individualment. Observava la seva constitució física i a partir d'aquí li donava els consells pertinents. Per a ell no només comptaven les aptituds musicals sinó també musculars. Intentava aconseguir que tot el cos fos una unitat harmònica de cara a una perfecta interpretació. Tots els muscles havien d'estar en perfectes condicions, no només els de la boca.

D'ell es diu que era capaç de solucionar un problema a un trompetista que havia d'actuar aquell mateix dia a través d'una conversa telefònica, estant l'alumne a l'altra banda del planeta.

El gran trompetista alemany Markus Stockhausen, fill del compositor Karleinz Stockhausen, va ser un dels mols alumnes de Caruso. En Markus va escriure un compendi en cinc lliçons del llibre de Caruso Musical Calisthenics for Brass, titulat The Basic Caruso. Five exercices for trumpet (2004) i el va cedir gratuïtament a internet.

El compendi d'en Markus consta de:

1. sis notes llargues, per tal d'obtenir resitència de toc i d'aire;
2. segones, per tal d'obtenir resitència al llavi en les notes agudes;
3. harmònics;
4. pedals cromàtics, per tal d'exercitar les notes greus (fer notes llargues de pedals és imprescindible per poder executar notes agudes), complementat amb l'escala cromàtica;
5. pedals d'acords per exercitar-se en el pas de notes agudes a greus, complementat amb l'exercici diari d'una escala major amb la seva relativa menor.

 Markus Stockhausen

Per què només cinc exercicis quan, en general, tots els mètodes de trompeta consten de centenars d'ells ordenants sempre de menys a més dificultat? En primer lloc, una de les normes de Caruso era que amb menys es pogués obtenir el màxim possible. El que ensenyava era no a fer un munt d'exercicis sense cap mena de control sobre el cos i els muscles, sinó uns pocs determinats que fessin que l'alumne obtingués una bona coordinació entre totes les parts del cos i la ment, i una exercitació en aquells aspectes de l'instrument que en particular li resultaven més dificultosos (resistència a l'hora de fer notes llargues ben afinades, aguts, greus, resistència en general, etc.).

Però també es pressuposa que l'alumene ja té cert coneixement de l'instrument abans d'exercitar-se en aquests cinc exercicis. Tenint en compte això com a base, aquests exercicis seran practicats dia rere dia independentment del nivell tècnic del músic. D'aquí que el mètode consti només de cinc lliçons.

Abans de començar el mètode, no obstant, caldrà llegir atentament les instruccions i que l'alumne intenti comprendre les seves pròpies mancances encara que sigui amb l'ajut d'un mestre.

El Caruso Bàsic de Markus Stockhausen el podeu descarregar aquí:


I de pas podeu fer una ullada al web d'en Markus, els seus projectes, la seva música, videos, etc.:

Si voleu obtenir més informació sobre Carmine Caruso, us recomano aquest web, construit en homenatge a ell, on hi trobareu comentaris de coneguts músics que han tingut alguna experiència pedagògica directa o indirecta amb ell:


Jo com a etern aprenent de trompeta us puc dir que si alguna cosa he aconseguit amb aquest instrument és gràcies als cinc exercicis d'en Markus Stockhausen basats en el mètode Caruso. Els he recomanat a trompetistes professionals amb un bon nivell d'execució i tots m'han dit que els hi han resultat extraordinàriament útils.

El meu fill Quirze també s'ha aficionat la trompeta. A part de rebre classes setmanals, li he escrit un compendi del mètode Stockhausen adequat per a nens que comencen amb l'instrument, ja que no passa del Do4. Jo recomano que quan el nen (o, per què no, l'adult que comença de zero amb la trompeta) estigui ja familiaritzat amb aquests cinc exercicis, passi al mètode Stockhausen. En el meu compendi dono per suposat: 1) que el nen ha tingut o té un mestre que li ha explicat la digitació de l'instrument, la postura adequada a l'hora de tocar, l'embocadura correcta, consells sobre la boquilla més adequada, etc.; 2) que tindrà un seguiment per part d'un mestre a l'hora de fer els cinc exercicis, que el guïi en aspectes com el tempo correcte, la respiració, etc.

El meu compendi per a nens del les cinc lliçons de Markus Stockhausen el podeu obtenir aquí: