dilluns, 17 de març de 2014

Dindùn presenta...

Al Vicenzo "Chacho" Marchelli

Fa més de deu anys, quan jo tocava a El Pont d'Arcalís, vam editar un disc juntament amb el grup piemontès Ariondassa. El disc, titulat "Del Piemont als Pirineus", el vam enregistrar en directe a partir d'un concert que sens dubte va ser memorable. Potser un dels concerts en què més he gaudit de la meva vida. És inquantificable l'energia que hi havia damunt d'aquell escenari, en gran part per la simpatia que ens teníem entre els membres de totes dues formacions. (També suposo que devia ajudar el fet que el músic Robert Amyot, que venia convidat a per Ariondassa, repartís, com a regal, una ampolleta d'aiguardent a cada músic, el contingut de la qual, almenys en el meu cas, s'havia exhaurit abans de començar el concert).

Fa dos anys, la cantant Piemontesa Alessandra Patrucco, que aleshores vivia a Barcelona, em va proposar de participar en un projecte musical que tenia al cap. Em va explicar que la música es basaria en tonades piemonteses, que el grup estaria obert a la improvisació i que hi participaria el pianista Angelo Conto. Per la meva experiència a El Pont d'Arcalís i Ariondassa, per la meva experiència dins el món de la improvisació i pel fet de tocar amb un pianista com l'Angelo, em va faltar temps per dir-li que m'interessava molt la idea. I aleshores va sorgir el trio Dindùn.

Un cop més la música tradicional ens pot oferir una base ferma damunt la qual es pot crear quelcom nou. Però no tan sols és això. És també el fet que, no sabria dir per què, les tonades catalanes i les piemonteses tenen molts elements en comú -és una de les coses que també vaig aprendre amb Ariondassa- no només quant a l'estructura sinó també quant a les lletres. Per tant, tot el material musical aportat per l'Alessandra em va resultar des del primer moment més o menys familiar.

Un exemple de similitud entre les temàtiques catalanes i piemonteses el podríem trobar en "La cançó de les mentides", la lletra de la qual en català és:

El pare va anar al mercat
a comprar una burra cega, trau, trau

Li talla els quatre peus,
la burra arrenca a córrer, trau, trau.

I en troba un cirerer
carregat de figues verdes, trau, trau

Li tira un cop de roc
i en fa caure una ametlla, trau, trau

Li cau l'ametlla al peu,
li surt sang de l'orella, trau, trau.

De la sang que li va sortir,
en corren set rieres, trau, trau.

Pel mar corren conills,
pels boscos les anguiles, trau, trau.

I a sota els garrofers
s'hi crien les sardines, trau, trau.

Aquesta és la cançó,
la cançó de les mentides, trau, trau.

Qui la vulgui saber
que vagi a Filipines, trau, trau.

I en Piemontès és:

L’me marì l’è ‘ndà al mercà quand’agli altri vena
Larallalà.

L’è andà a cumprà ‘n cavà e la mena cà na mula
Larallalà.

U la purtà a mangia intu na cotura
Larallalà.

U l’ha purtà a beivi intu na rusa succia
Larallalà.

L’è  pasà da suta an pei cl’era cargà ‘d sigule
Larallalà.

Ne drivà una sun pè i ughè marsì l’uregia
Larallalà.

El que hi ha en comú entre les dues lletres és el concepte, el joc. Evidentment, la meva idea no és cercar analogies entre la tradició musical catalana i la piemontesa. Només vull posar de manifest el per què les tonades d'aquest indret em poden resultar tant familiars. Inclús quan les cantava en "Chacho" a Ariondassa.

La versió que en fem Dindùn d'aquesta cançó, "L'me marì" sona així:



Amb Dindùn presentem el nostre primer disc "Majin", que va ser enregistrat a Bartcelona entre el maig i el juny del 2013.


















Totes les cançons del disc provenen de la tradició oral Piemontesa. Algunes d'elles han estat recollides directament per l'Alessandra Patrucco.

Aquí podeu sentir dues cançons d'aquest disc:

1) Il mio castello:



2) La soca:



3) Peru:



*