dilluns, 25 de febrer de 2019

Cantarey mentre m'estau

Aquest és un sirventès de Guillem de Berguedà, que li hem posat música. L'adaptació al català és de Salvador Giralt:



Cantaré perquè em complau,
un cantaret gens banau,
cantat pels macips de Pau,
del bisbe fals, senyor del frau,
i d’en Folc cabrer, el papau:
quan res no els queda en el catau,
van amb el rei, al seu palau.
I van cantant liridunvau,
ballant, tocant, gentil i suau.

Gens al rei no deu pesar,
si els fa a la cort estar
sens  prometre i sens dar,
-així, tindria un joglar!-,
car només volen menjar!
Mes ara jo els faré pecar!,
que són a cort per estalviar.
I van cantant liridunvar,
ballant, notant, altet i clar.

Per ço li dic: Folc Cabrer,
perquè traí el seu cavaller
en Sabata, de Calders;
el va convidar al Soler
i el feu menjar amb la muller.
Ens guardi Déu i sant Leider
de pebrada de tal morter!
I van cantant liridunver,
ballant, tocant, cap mal no em ve.

Per ço dic: Folc Matamón,
no n’hi ha cap en tot el món
de traïció tal born.
Pere de Berga, el segon,
fa que el meu cant es torna grony.
Beseu de la mula el cony
si traïció el cor no li fon.
I van cantant liridonvon,
ballant, tocant, que això els confon.

El meu cant, en Folc, puneix,
i amb la cara l’amorteix!
Una soga al coll mereix!
Ai quina joia, quin engreix!;
em té content, vestit, em peix
i no són xufles de Rueix!
És l’alegria que adés neix!
I van cantant liridunveix,
ballant, tocant, m’agrada el deix.

Senyora:
Mai no veureu que em falli el bleix
mentre em quedi cap dent al queix!

*