dimarts, 8 de març de 2011

Artikulation de György Ligeti


Quan l'any 1956 Ligeti va decidir marxar d'Hongria degut a la pressió del règim soviètic damunt les seves obres, va anar a parar a Viena i des d'allà va prendre contacte amb compositors avantguardistes que no eren coneguts al seu país. Un d'ells va ser Karlheinz Stockhausen, qui va oferir Ligeti la possibilitat de col·laborar amb ell a l'Estudi de Música Electroacústica de la Ràdio Oest de Colònia (WDR), on hi treballava des del 1953 com a assitent del director Herbert Eimer (l'any 1962 Stockhausen va succeir Eimert como a director de l'estudi).

A Colònia Ligeti va composar dues obres electròniques. La primera va ser Glissandi, de l'any 1957. Un any més tard va enllestir Artikulation. En tenia prevista una tercera amb el títol inicial d'Athmosphères i que després va canviar per Pièce électronique Nr. 3. Però Ligeti no va acabar aquesta tercera peça. Tenia en ment uns plans sonors que les limitacions tècniques de l'estudi van impedir d'executar-los. Va ser acabada l'any 1996 pels dos compositors alemanys Kees Tazelaar i Johan van Kreij.

No és necessari explicar com es composaven les peces electròniques als anys 50 del segle XX.  Tot es feia manualment, tallant les cintes i enganxant-les, capgirant-les, accelerant-les, afegint-hi efectes damunt de certs fragments, etc. Per completar una obra com Artikulation calien setmanes de feina. Ligeti va composar aquesta obra en dos mesos. La versió original era per a quatre pistes (tot i que existeix una versió per a dues pistes). La durada és de 3'47". Es va estrenar el 25 de març del 1958 a Colònia, dins d'unes sèries de concerts que oferia la mateixa WDR.

L'any 1970, l'analista musical i artista Rainer Wehinger, amb col·laboració amb Ligeti, va crear la "partitura" d'Artikulation no com a pauta per a ser interpretada sinó com a recolzament visual a l'hora de ser escoltada:



Per a una descripció detallada d'aquesta obra podeu anar aquí.