dijous, 26 d’abril del 2012

Rau rau: Big Bang Valona i Anna Maluquer



















Ha arribat el moment que tan estàvem esperant i presentar el disc Rau rau. L'hem fet la Big Bang Valona, conduïda per mi, i l'Anna Maluquer, que ha recitat els textos i n'ha fet la tria. El personal és:

Anna Maluquer: rapsòdia i selecció dels textos
Marc Egea: conducció, taragot i veu
Mireia Estol: clarinet soprano i veu
Montse Hernàndez: clarinet soprano i veu
Ricard Ibernon: clarinet soprano, triangle i veu
Joan Sauleda: clarinet soprano i veu
Míriam Soetekou: clarinet soprano i veu
Bertus Roig: clarinet alt i veu
Ferran Armengol: saxo soprano, piano i veu
Bibiana Puigdefàbregas: saxo alt i veu
Jordi Armengol: saxo tenor i veu
Kiku Llamas: saxo baríton i veu
Fèlix Forster: trompeta, objectes i veu
Joan Puigdefàbregas: trompeta i veu
Willi Soetekou: fluegelhorn i veu
Albert Fàbregas: trombó i veu
Francesc Malpesa: bombardí i veu
Francesc Cardenyes: tuba i veu
Roser Godino: claves i veu
Isabel Llari: pandereta i veu
Eva Sànchez: maraques i veu
Herbert Soetekou: taula de rentar i veu
Eva Fàbregas: plats i veu
Carlus Llamas: caixa i veu
Marta Rocafort: bombo i veu

El disc va ser enregistrat a “44.1 estudi de gravació”, Aiguaviva, Girona, el dia 21 de maig del 2011. L'enginyer de so i les mescles les va fer en Carles Xirgo. La coberta l'ha fet el pintor i poeta Perejaume. El disseny gràfic l'ha fet en Francesc Cardenyes. La serigrafia l'ha fet en Josep Tobella a Icària. El disc ha estat editat per Tinta Invisible.


 






Una mostra del que apareix en el disc és, en primer lloc, un poema de Josep Palau i Fabre, "El poema: La música", que podeu sentir aquí.

Tra-li-ro-ló, ta-tà, tra-ri-ro-ló
Ton-ta-ta-tó, ti, to-ta-tó.
Tàntata, to-ta-tó.
Ti, to-te-tà, femí, suntà.
Tonte-tonte, tan-tó.
Un-se-mi, abborà, sen-tó.
Minsi, minsi, abborà, fe-mi, abborà.
Lacatemisotà-uptacomalacoció.
Ció, lacatemí, ipsutà.
Fingue, fingue, la-ca-te-mí, o-sí, o-dà.
Bam-ba-là, bam-ba-là, no-tetemí.
Inta, magdà, to-te-mí.
Inta. Inta, magdà.
La-ca-ta-mo-re-sí, u-dà, xin-ta-pó.
Lacatamoresí.

El disc conté tres poemes de de Joan Brossa. Un d'ells és "El jardí de la reina", i el podeu sentir aquí.

Aquest és el jardí de la Reina.

Aquesta és la clau del jardí de la Reina.

Aquesta és la cinta que sosté la clau del jardí
de la Reina.

Aquest és el peix que ha mossegat la cinta que sosté
la clau del jardí de la Reina.

Aquests són els ulls que brillen com el peix que ha
mossegat la cinta que sosté la clau
del jardí de la Reina.

Aquestes són les mans que han fet ombra als ulls que
brillen com el peix que ha mossegat la cinta que
sosté la clau del jardí de la Reina.

Aquest és el cabell que han pentinat les mans que han
fet ombra als ulls que brillen com el peix que ha
mossegat la cinta que sosté la clau del jardí de
la Reina.

Aquesta és la font que ha mullat el cabell que han
pentinat les mans que han fet ombra als ulls que
brillen com el peix que ha mossegat la cinta que
sosté la clau del jardí de la Reina.

Aquest és el caminal que voreja la font que ha mullat
el cabell que han pentinat les mans que han fet ombra
als ulls que brillen com el peix que ha mossegat la cinta
que sosté la clau del jardí de la Reina.

Hi ha també el poema de Jacint Verdaguer "Lli", que podeu sentir aquí.

I
Jo
bri
fi
de lli,
dret
i prim
fins al cim.
Colliu-me,
quan floriré;
teixiu-me, i us vestiré
d’un llani-llini
blanc com l’armini.

II
Jo
bri
fi
de lli.
Mon tronc
és un jonc;
ma flor,
un robí.
Tinc
cinc
fulles
en la flor,
totes belles
i vermelles
com un cor.

Per acabar, voldria explicar una anècdota pel que fa a la portada. Quan en Perejaume ens va explicar la idea, el dia que vam reunir-nos per recollir totes les nostres les signatures, que apareixen a la portada, van començar a aparèixer crítiques, tals com: el format és incòmode per poder llegir els textos; no hi ha cap impressora que pugui imprimir un format tan llarg, i, en cas que es pugui imprimir, els costos seran enormes; el paper no podrà sostenir el CD, etc. En Perejaume, però, tenia claríssima la idea, i tenia claríssim que el format és del tot possible. Que jo sàpiga, no s'ha editat mai un CD utilitzant aquest format de portada, com un acordió. Les idees innovadores sempre es veuen impossibles de dur a terme, a primer cop d'ull. Suposo que a Aaron Manby li devia passar una cosa similar quan va dissenyar el primer vaixell amb casc metàl·lic de la història.


*