dilluns, 16 de setembre de 2013

Plantar cara a la vida

No podia faltar el vi damunt la taula.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit: el vi encenia la taula,
encenia la casa, encenia la vida.
Una vella litúrgia el posava a la taula.
Una vella litúrgia nocturna, inescrutable,
encenia la sang, palpitava en els ulls.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit, la nit febril de la caverna.
El vi begut, en casa, a l'hora de menjar.
S'oficiava el vi, lentament i greument.
Parle del vi dels pobres. El vi que ens feia forts.
Un tros de ceba crua, un rosegó de pa,
i un got de vi solemne. Parle del vi dels pobres,
begut solemnement, l'aliment de la còlera,
el vi o sosteniment de l'afany o la ràbia.
El vi de l'esperança, el vi dels sacrificis,
l'esperança rompuda,  plantar cara a la vida.

Aquest poema de Vicent Andrés Estellés es titula "El vi", i pertany al poemari Llibre de meravelles del 1971, any en què també publicà una altra de les seves obres més representatives, La clau que obri tots els panys, que conté el poema "Coral romput".

L'Ovidi Montllor ja en va fer una versió l'any 1973, al disc Crònica d'un temps amb música de Xavier Batllés. És ni més ni menys que aquesta.

Nosaltres no hem fet una revisió d'aquesta magna obra. Simplement n'hem fet una nova versió, tot sabent que, amb humilitat, fem un homenatge al poeta de Burjassot i al cantant d'Alcoi.

La nostra versió, la de Marc Sempere "Marquet" (peça clau del col·lectiu Compartir Dóna Gustet) i meva, apareix al llibre-disc que acaba de sortir a la llum i que hem volgut titular Plantar cara a la vida, potser donats els temps que corren, potser per deixar constància de l'homenatge, potser per ambdues coses. Sona així.


Plantar cara a la vida s'inscriu dins el projecte del "Marquet" El ball del vetlatori, un road movie (o "arròs movie", millor) en què en Tomàs, el protagonista, pateix la pèrdua més dolorosa: un fill, enllaçant amb el poema d'Estellés "La casa, ara sí", que parla de quan el poeta va perdre la seva filla i que també està inclòs en el nostre llibre-disc.

"El ball del vetlatori" era, a més, un ritual que es celebrava a la conca del Mediterrani, des de temps immemorials, quan moria un infant. Es ballava i cantava al voltant del "cos present" amb companyia dels pares i la seva comunitat. Aquest ritual es va perseguir i prohibir fins que es va realitzar per últim cop a un poble de València l’any 1915.

El llibre-disc l'ha publicat l'editorial valenciana 3i4. El crèdits vénen a continuació:

Marc Sempere "Marquet": veu, "ouet" i selecció dels textos.
Marc Egea: viola de roda, duduk, guimbarda i veu.
Música de Marc Sempere i Marc Egea.
Enginyer de so, edició i mescles: Bertus Roig.

El disc va ser enregistrat a la Caseta de la Coma de Burg (Pallars Sobirà), els dies 11 i 12 de juliol del 2012.

Des d'aquí voldríem agrair al Jaume i la Maite, coordinadors de la Caseta de la Coma de Burg, la seva hospitalitat durant els dies de l'enregistrament. I a en Ferran Armengol la seva feina com a càmera durant aquest dies. Aviat presentarem en públic uns quants vídeos...

*

dimecres, 11 de setembre de 2013

24 hores sòniques II o ultrapassar els límits del pensament

La primera vegada van ser "24 hores sòniques o coquetejar amb la bogeria" i exactament van ser 23 hores i 10 minuts. Aquest cop sí que van ser 24 hores exactíssimes, "24 hores sòniques o ultrapassar els límits del pensament". Un títol prou adient, com ho va ser l'anterior. I, a diferència de la primera vegada, aquest cop no vaig voler justificar de cap manera aquest acte amb cap escrit ni amb cap declaració de principis. Anem progressant...

A tall d'informació: va ser una performance de 12 a 12 del migdia, entre els dies 7 i 8 de setembre del 2013, a la Nau Côclea, a Camallera. I van col·laborar artistes de totes les disciplines: els ballarins Isidre Rebenaque, Ariadna Sarrats i Rosa Suñer, els poetes i rapsodes Salvador Giralt, Oriol Sauleda i Pia Sommer, el poeta i pastisser Lluís Riera, les pintores Neus Dalmau i Lali Pantone, els músics Frances Bartlett, Gilles i Jordi Rallo, la video instal·ladora Rosa Brugat i el grafiter i rotulista Carles Gonzàlez. La Clara Garí, coordinadora de la Nau Côclea, cuinava, feia la intendència, fotografiava i enregistrava videos. I també actuava. Així com també van actuar el gos Denver i les gates Blanca i Okupa. Agraïments especials a la Teresa Miquel, l'Ester Baulida i la Glòria Teixidor.


Em sembla que citant aquest text de l'Oriol Sauleda (també ell va estar les 24 hores, una darrera l'altra), i que a mi em va arribar com un e-mail, n'hi ha suficient per fer aquesta presentació. "El dia no va ser fet en un món":

En un dia, el món, de matins o de gresques on el sol campa la llum i esgarrapa la forma, d'obagues, de tardes cardades o cardades de tarda, de nits fascinants i flipades de nòria (allà on els nens donen voltes i pensem que només som un altre astre amb records enfonyats a les anelles orbitant repetint la cançó amb l'agulla), en aquest dia, no passa res o passa tot. El dia va necessitar més d'un món sencer per fer-se ell i rutilar tot l'impuls que el fes morir fins fer-se fort en la inconsciència (allà on el somni és tarat i la taula té un bon vi, i tot encega) per continuar el mateix dia des de cada món, esllenegar la fúria que em mira des de mi i cap algú (i seràs tu?) i amb ulls d'oracle. Aleshores, dansarem com folls gratant la lluna (amb caretes de diables i una desobediència esparracada, de nen trapella i Prometeu), tenir basques del basqueig, trencar un teló i pintar una estrella (fins i tot aquells tan savis la cercaven pel desert).


Quan tinc totes les cèl·lules amunt i avall flagrants i anades d'olla, començo a escriure i veig que no, que és un devessall de paraules que no mena ni mina ni mana, cap intenció, seny o sentiment, però allò d'allà es tracta, doncs, d'obrir l'aixeta, no posar-li distinció, només arribar-te i fer cassoleta amb els impulsos i abeurar-te'n de la música ancestral que fan persones - com tu! - i que et bressoli.

Aleshores, a quina hora surt un carruatge de Sant Pol demà a la tarda? Com tenim allò dels llits, em cal la tenda? Què va nèixer abans, l'ou o la gallina? Què s'esdevé més enllà dels astres?


En un dia, hi caben vint-i-quatre hores. En una hora hi caben tres o quatre mil embolics, dues o tres històries de la humanitat en perspectives diferents, seixanta cinc records alternats en seqüències irreals, una infància ben latent però que surt sigui com faci, a més a més de filosofies, de pintures, d'arqueologies, religions, cinc o sis granets de pebre i tot ben barrejat fins que llampegui.


I què cal dir, Oriol, més enllà de les paraules?

Aquesta obra la va fer la Neus Dalmau. I es titula "Qui no es mou no sent les cadenes. Encendré la llum de l'Abat Oliva":


Aquest és un dels cinc dibuixos de la Lali Pantone -ella també va fer fotos i videos:


Els altres quatre dibuixos restants que també va fer la Lali Pantone els podeu veure aquí.

Totes les fotos que va fer la Clara Garí les podeu veure aquí.

Les fotos de la Lali Pantone estan aquí.

Això és un resum del seguiment que va tenir aquest acte a través de Twitter, on hi podeu veure també algun video. Cortesia especial de la Teresa Miquel.

I de moment això és tot. On transcorreran les properes "24 hores sòniques"? Esperem que el temps desvetlli aquest misteri, si és que té la possibilitat o és necessari fer-ho. En qualsevol cas, el dia no va ser fet en un món.
*

dimarts, 10 de setembre de 2013

Gineceu

Aquesta adaptació d'una faula xinesa vaig fer-la per a l'exposició "Gineceu" de la Lali Pantone, inaugurada el dia després d'aquesta publicació, el 9 de setembre del 2013, a Can Castelló, a Barcelona:


FAULA DE LA FLOR

una flor silvestre es demanava si ella no seria el ser més fràgil enmig d’aquella vastitud de verd.
dirigint-se cap a un arbre li va dir:
-oh arbre! tu ets fort!
i l’arbre li va respondre:
-és més fort encara el vent, que em mou.
aleshores la flor es va dirigir cap al vent i, movent-se d’un costat a l’altre li va dir:
-vent, oh vent! ets tu, el fort. tu ets qui em fas moure d’un costat a l’altre sense poder fer-hi res.
i el vent esbufegant va dir:
-la muntanya sí que és forta: ella m’atura com vol.
la muntanya que s’alçava majestuosa sí que era forta.
-muntanya, muntanya, gran, enorme: tu ets la més forta.
i escridassant la muntanya va dir:
-jo? no! més fort és el núvol que em tapa.
-el núvol? quin núvol? –va pensar la flor. i va mirar enlaire i va veure un núvol cobrint el cel, i cobrint la muntanya. i el dia es va fer gris.
-oh núvol, ara ho veig: que tu ets el més fort!
-que en vas d’errada, flor –va dir el núvol-, és més forta l’aigua que en surt de mi i que ni jo puc contenir.
l’aigua. és clar. l’aigua de les deus, l’aigua dels rius, l’aigua de les fonts, l’aigua que en raja arreu. l’aigua que plou damunt el món.
-aigua, oh aigua. aigua dels pous, les sèquies, les rieres i els torrents. aigües no us enfurismeu: sou allò més fort!
però no es van enfurismar aquella vegada. i l’aigua poc remoguda d’un gorg va assegurar:
-és més fort l’estiu, que ens asseca, a mi i a totes les meves germanes dolces de la terra.
i la flor va témer per l’estiu, que no l’assequés també a ella. i demanant clemència a l’estiu va dir:
-estiu, tu ets el més fort. tingues, oh estiu, pietat de mi!
-més has de témer les abelles que t’ha enviat la primavera. jo tan sols sóc el que ve després d’ella.
i la flor es va adonar que estava envoltada d’abelles. i de sobte va oblidar que l’estiu la podria assecar i va dir:
-oh abelles, vosaltres sí en sou, de fortes! no em feu mal, oh abelles!
-nosaltres no som pas més fortes que tu, que ens proveeixes d’aliment. i a canvi d’aquest gran bé que ens ofereixes, nosaltres ajudem a que tu tornis a ser una altra vegada.
aleshores una abella va dir, davant la majestuositat d’aquella flor, esclatant de colors:
-oh flor: tu ets la més forta de totes les coses del món.
i la flor va dir:
-no és així, abella! és més fort aquest arbre que s’alça vora meu...


El dibuix de la presentació de l'exposició és "Gineceu". Aquest:






















*

diumenge, 8 de setembre de 2013

Gulliver

El dia 7 de setembre del 1710, avui fa exactament 303 anys i un dia, en Lemuel Gulliver es va fer a la mar a bord de l'Adventure, un vaixell mercant. Un amotinament dels mariners va provocar que abandonessin Gulliver a les costes un lloc anomenat país dels Houyhnhnms, poblat per cavalls intel·ligents, a on Gulliver s'adona que la raça humana és moralment i física inferior.

És un bon dia, doncs, per presentar el meu nou disc Gulliver per al segell electrònic Discordian Records. Amb 100 còpies físiques numerades.

Tots els dibuixos de la portada del disc els ha fet la pintora i dibuixant Lali Pantone. I el disseny gràfic l'ha fet en Francesc Cardenyes, habitual col·laborador.

El disc va ser enregistrat entre l'hivern i la primavera del 2013 a Sant Pol de Mar. Per fer-lo vaig utilitzar la viola de roda, el duduk, la veu, globus i soroll blanc.


El disc el podeu escoltar (inclús comprar!) aquí. Qui l'escolti, espero de tot cor que el gaudeixi!

*

Evidentment, aquest àlbum és un homenatge a la gran novel·la de Jonathan Swift. Tots els títols dels talls fan referència a algun episodi de Els viatges de Gulliver:

1) "the navigator": és la presentació del protagonista, Gulliver, cirurgià de professió i navegant i aventurer de mena, que el duu a emprendre viatges arreu del món, després de negocis a terra poc fructífers.

2) "lilliput": fa referència al primer viatge que emprèn el protagonista. Després d'un naufragi, Gulliver es troba lligat i estacat a terra, a la platja de Lil·liput, on els seus habitants no fan ni un pam d'alçada.

3) "lilliputians' arrows": quan en Gulliver intenta desfer-se de les cordes que el subjecten, els lil·liputencs li disparen fletxes de la mida d'una agulla de cap. El dolor que sent és molt molest i desagradable.

4) "the emperor": referència a l'emperador de Lil·liput, que malgrat la seva petitesa, mostra una solemnitat majúscula.

5) "fire": on s'explica un incident que va ocórrer a Lil·liput: un incendi que gairebé va cremar el palau de l'emperador. El protagonista va solucionar el problema pixant-se damunt les flames, la qual cosa, enlloc d'agraïment per part de l'emperador i l'emperadriu va ser motiu de gran disgust per part d'ambdós i el motiu principal pel qual es va decidir la mort de Gulliver.

6) "high treason": a la cort de Lil·liuput, Gulliver va ser acusat d'alta traïció, en gran part degut a haver-se pixat damunt el palau en flames dels emperadors. D'aquest fet n'és informat per un ambaixador de Blefuscu, l'illa veïna de Lil·liput, que el ve a visitar en secret. Per aquest motiu, en Gulliver abandona Lil·liput i es trasllada a Blefuscu.

7) "departure from blefuscu": un dia, passejant per les costes de Blefuscu, el nostre protagonista descobreix al mar, mig surant, mig enfonsada, una barca que li servirà per poder fer-se a la mar i abandonar per sempre Blefuscu i lliurar-se, d'aquesta manera, de la persecució del l'emperador de Lil·liput.

8) "brobdingnag": fa referència al següent país a on Gulliver va a parar, després, evidentment, d'un naufragi. En aquest país els habitants són gegantins, de manera que en Gulliver medeix el mateix que un lil·liputenc quan ell era a Lil·liput. Els papers ara s'han invertit.

9) "the farmer's daughter": el primer lloc on Gulliver va anar a parar en arribar accidentalment a Brobdingnag va ser a una casa d'un granger. La seva filla li va mostrar un amor especial des del primer moment.


10) "markets": on s'explica l'enrenou causat a Gulliver un cop el granger, amo de la casa, descobreix el profit econòmic que en pot treure tenint un homenet petit com en Gulliver al seu poder: el porta a totes les fires i el mostra com a curiositat i diversió a les gents gegantines, la qual cosa l'arriba a extenuar.

11) "the gigantic queen": finalment, la reina de Brobdingnag, s'assabenta que un homenent racional que no fa més d'un pam ha arribat a aquella terra i decideix comprar-li al pagès per una elevada suma. La reina, però, permet que la filla del pagès, pugui tenir-ne cura.

12) "the wooden box": a la cort, quan han de transportar en Gulliver, se li construeix una capsa de fusta on, a dins, hi ha totes les comoditats, com és ara un llit, cadires, una taula, etc. En una excursió al mar, la filla del pagès va cometre el descuit de deixar per uns moments la capsa. Un ocell la va agafar amb el bec i la va llençar al mar. I d'aquesta manera en Gulliver va poder escapar de Brobdingnag, ja que fou rescatat per un vaixell anglès de proporcions diguessim que humanes.


13) "laputa": en Gulliver arriba sa i estalvi a Anglaterra després del seu segon viatge. Però no passarà gaire temps fins que s'embarqui en un tercer. Aquest cop, les aventures el duran a una terra més inversemblant: Balnibarbi, la capital de la qual és una illa flotant anomenada "Laputa".

14) "insurrections": si el habitants de Balnibarbi es revoltessin, el rei, que viu a Laputa, podria fer baixar la illa segons la seva volutant per esclafar-los (una profecia de Swift: la bomba d'hidrògen). Els habitants de Laputa només es dediquen a la música i a les matemàtiques sense cap mena de finalitat aparent. Tots tenen uns servents anomenats "espaviladors". Quan es queden massa estona penjats d'una idea matemàtica o musical i perden el món de vista, són espavilats amb una bufeta plena de llavors, a mode de maraca.


15) "the great academy of lagado": Lagado és la ciutat més important de Balnibarbi, on hi ha una acadèmia on diversos científics es dediquen a la investigació d'afers completament absurds, com construir cases per la teulada, calcinar gel per fer-ne pólvora, llaurar la terra amb porcs, etc.

16) "in the court of luggnagg": Luggnagg és una petita illa no gaire lluny de Balnibarbi, que Gulliver té la oportunitat de visitar. A la cort és rebut amb hospitalitat per part del rei. A l'illa hi viuen els struldbruggs, que són immortals. Es caracteritzen per néixer amb una taca vermella al front.

17) "the horses": la quarta aventura de Gulliver el porta fins al país dels Houyhnhnms, els habitants del qual són ni més ni menys que cavalls. Això sí, amb capacitat de parla i de raonament.

18) "the virtuos master": on s'explica que el protagonista és acollit a la casa d'un dels habitants més notables del país, un cavall amb unes virtuts dignes d'admirar per un ésser humà com Gulliver.

19) "yahoos": en canvi, al país dels Houyhnhnms, els éssers humans, anomenats "yahoos", són menyspreables i tenen una intel·ligència molt inferior als cavalls.

20) "the thing wich is not": per als cavalls, moralment virtuosos de mena, no existeix el concepte de mentida o engany. Per tant, quan una cosa no correspon a la realitat ho anomenen "la cosa que no és".

21) "the sad return to the word of humans": finalment, Gulliver és expulsat del país dels Houyhnhnms: entre els habitants s'ha arribat a la conclusió que en Gulliver és un "yahoo", malgrat que parla i raona com els cavalls, i és inconcebible que una bèstia menyspreable com aquesta visqui a casa d'un Houyhnhnm. Gulliver, eclipsat pel seny i el virtuosisme moral dels cavalls, marxa amb el cor compungit d'aquell país. Retorna a Anglaterra amb gran fàstic i disgust.

El llibre sencer en anglès el podeu descarregar aquí.

Una curiositat: el compositor alemany Georg Philipp Telemann (1681-1767), coetani de Swift, va escriure una suite per a dos violins (també apropiada per a dues flautes) anomenda "Gulliver suite", la qual cosa demostra l'impacte que aquesta novel·la va causar a l'època. L'obra de Telemann es pot escoltar aquí.

*