dissabte, 5 de febrer de 2011

Duot: qui serà el tercer membre?

Un espai creat per a la ocasió. No compleix les mesures d'un escenari convencional. És obvi: el so emana de qualsevol racó d'un espai on hi hagi una entitat que el pugui percebre. Més enllà d'questa entitat, el so continuarà emanant fins que ja no pugui fer-ho més.

A la recerca sempre d'un tercer membre -o quart, o cinquè. El duet mai no sona igual. És un duet que es fa trio, quartet, quintet, sextet, octet, nonet... desafiant els límits de l'espai. I el so mai no perpetrat. Sempre es voldria etern. I com etern, absolutament efímer.

Els Duot (Albert Cirera, saxo soprano i tenor, tenora, violí; Ramon Prats, bateria), catalans, fan un recerca similar: Un so diferent cada vegada, segons les demandes d'allò efímer i a la vegada inacabable. Perquè el so s'ha de recercar. Escoltar-lo i recrear-lo, com si fos un material mal·leable i exposat a que sigui manipulat. Com una massa de pa. Com un full o una tela en blanc.


Fins que l'Albert no va marxar a Lisboa, podíeu sentir els Duot cada dijous a les 19:00 a Robadors 23 (Barcelona). I el tercer dijous de cada mes, el duot es feia Triot. I podria fer-se Quartot, Quintot... fins als límits de l'espai. I en aquest espai, com a nòmades en un campament,  és on buscaven el so que no pot definir-se. Efímer i present a algú que pugui percebre'l. Fins a no poder ser ja mai més.

D'aquí en podríem treure un petit bocí d'allò que pot donar de sí l'efímer, una petita tensió de la molla, molt petita (i amb el plaer d'haver-hi col·laborat jo mateix):



*