diumenge, 30 de gener de 2011

Anna Maluquer: l'art de la rapsòdia



Podria ser que algun dia us la trobéssiu a Calella de Palafrugell, pel camí de ronda que, seguint el mar, us porta fins a Llafranc, tot recitant en Josep Pla. Un altre dia us la podeu trobar en algun indret de Folgueroles -a la Font Trobada, a l'ermita de la Damunt- recitant Jacint Verdaguer. Un altre dia a Caldes d'Estrach, un altre a Sarrià, al peu del Canigó... Allà on sigui, us adonareu que allò que diu és com si fos dit pel mateix autor que ho va escriure, si és que aquest tingués la capacitat comunicativa més enllà de la lletra impresa -la qual cosa no sempre és així en el cas de molts grans escriptors. Com si fos capaç d'anar a l'arrel d'una obra literària, l'Anna és capaç d'extreure el caràcter essencial d'aquesta obra i el seu autor -la sornegueria de Pla, el misticisme sempre arrelat a la terra de Verdaguer, el dubte constant en Palau i Fabre, allò juganer de Brossa, la lletania sempre present en Vinyoli...

I això no és gens fàcil. No només cal endinsar-se en l'obra del poeta o escriptor sinó tenir la capacitat de saber-ne extreure aquells elements primordials, les constants sempre tant variables, les preocupacions, el caràcter, les dèries, tot això present dins d'una obra llegada i que de vegades no és pot copsar ni tan sols després d'haver-se aventurat a llegir-la amb cura. Cal, en suma, capacitat de síntesi.

Així com un actor ha de transmutar la seva personalitat pel personatge que interpreta, el rapsode ha de fer el mateix amb el poeta que llegeix. Deixa de ser ell mateix. Com ens diu Plató a , el poeta-rapsode no sap ben bé què diu, ja que ho diu en boca de la musa que l'inspira. L'Anna es converteix en Verdaguer, en Pla, en Vinyoli. Fins i tot en ella mateixa quan diu la seva pròpia poesia.

No és autora d'una obra extensa. Com l'Albert Roig, l'Anna Maluquer poetessa fa del conjunt dels seus poemes una obra que cal anar revisant amb el temps, estant en procés constant. Autora de molts poemes inèdits, la seva obra donada al públic és el seu llibre La Patètica Poemàtica, el qual ella mateixa el divideix en tres blocs de poemes: afectes, desafectes i patetisme social.

Amb l'Anna tinc el plaer de col·laborar en alguns projectes, dels quals m'agradaria parlar-vos-en. En un d'ells la posada en escena es basa en el fet tant senzill com que ella va recitant i jo improviso en funció del que vaig sentint. La música, segons el meu parer, no ha d'interferir en la rapsòdia si no és per a realçar els moments dramàtics, arribant, en molts casos, a la mínima expressió, inclús al silenci. Des d'aquesta perspectiva d'acompanyament musical per a poesia, em sento especialment còmode i a gust quan l'Anna recita Vinyoli.  Com a exemple, vull mostrar aquí aquest vídeo que ens van enregistrar al Centre d'Art Santa Mònica  en motiu d'una actuació que vam fer en honor a Joan Vinyoli i que va ser presentat pel pintor i poeta Perejaume:



Un altre projecte és l'espectacle difícil de catalogar "Paraules a Banda". Segons l'Anna és un cercavila recital de manera transversal, on la banda de Sant Pol de Mar, la "Big Bang Valona" volta pels carrers d'una població amb l'Anna al capdavant recitant o ballant, segons el moment. Però la banda pot acompanyar la rapsòdia amb improvisacions diverses. Cal a dir que aquesta fanfàrria, de la que m'ocupo de la direcció, va donar un gir important a partir que l'Anna es va incorporar a ella. Ens va obrir els horitzons. Ens va fer canviar de perspectiva a l'hora d'entendre el que podia ser una fanfàrria realment particular i irrepetible. Ens va endinsar en terrenys que fins aleshores mai no havíem trepitjat, com la improvisació lliure o el simple fet de treballar amb poesia, més enllà de la música. El saber fer de l'Anna, l'ofici que desenvolupa amb destresa, ens ha fet i ens fa entendre la poesia d'una altra manera. Perquè, com deia al principi, és capaç d'extreure els trets més rellevants d'un escriptor, ja sigui en vers o en prosa.


També hem desenvolupat altres projectes junts, com "L'arròs i paraules a banda", estrenat a Forès el maig del 2010, gràcies a la iniciativa i la confiança de la Carme Juliana i en Ramon Rubio. En realitat es tracta del mateix que "Paraules a Banda" però aquest cop s'hi afegeix "Jalam Jalem" per tal de proveir d'una bon arròs a l'audiència.

O "Estramp Jam" estrenat a Folgueroles l'abril del 2010 dins la "Quinzena Literària" gràcies a la iniciativa, aquest cop, de la Carme Torrent en què, a més de l'Anna Maluquer hi van participar els poetes Enric Casasses, Josep Pedrals i Salvador Giralt, i les poetesses Anna Aguilar-Amat i Marta Darder. La conducció de la Banda, quan va caldre la vam compartir en Xavier Maristany i jo. D'aquest esdeveniment en disposem d'un vídeo en el qual, a més, hi ha un estracte de la gravació que van fer amb la Big Bang Valona el dia 11 d'octubre del 2011 del "Paraules a Banda":


I altres projectes que ens ballen pel cap. Tan sols caldrà esperar el moment oportú per tal de dur-los a terme. De moment aquí us deixo amb el poema "Rau-rau" escrit i dit per l'Anna Maluquer. Després d'enregistrar-la hi vaig posar la música: