La primera vegada van ser "
24 hores sòniques o coquetejar amb la bogeria" i exactament van ser 23 hores i 10 minuts. Aquest cop sí que van ser 24 hores exactíssimes, "24 hores sòniques o ultrapassar els límits del pensament". Un títol prou adient, com ho va ser l'anterior. I, a diferència de la primera vegada, aquest cop no vaig voler justificar de cap manera aquest acte amb cap escrit ni amb cap declaració de principis. Anem progressant...
A tall d'informació: va ser una performance de 12 a 12 del migdia, entre els dies 7 i 8 de setembre del 2013, a la
Nau Côclea, a Camallera. I van col·laborar artistes de totes les disciplines: els ballarins
Isidre Rebenaque, Ariadna Sarrats i Rosa Suñer, els poetes i rapsodes
Salvador Giralt, Oriol Sauleda i
Pia Sommer, el poeta i pastisser Lluís Riera, les pintores Neus Dalmau i
Lali Pantone, els músics Frances Bartlett, Gilles i
Jordi Rallo, la video instal·ladora
Rosa Brugat i el grafiter i rotulista Carles Gonzàlez. La Clara Garí, coordinadora de la Nau Côclea, cuinava, feia la intendència, fotografiava i enregistrava videos. I també actuava. Així com també van actuar el gos Denver i les gates Blanca i Okupa. Agraïments especials a la Teresa Miquel, l'Ester Baulida i la Glòria Teixidor.
Em sembla que citant aquest text de l'Oriol Sauleda (també ell va estar les 24 hores, una darrera l'altra), i que a mi em va arribar com un e-mail, n'hi ha suficient per fer aquesta presentació. "El dia no va ser fet en un món":
En un dia, el món, de matins o de gresques on el sol campa la llum i
esgarrapa la forma, d'obagues, de tardes cardades o cardades de tarda,
de nits fascinants i flipades de nòria (allà on els nens donen voltes i
pensem que només som un altre astre amb records enfonyats a les anelles
orbitant repetint la cançó amb l'agulla), en aquest dia, no passa res o
passa tot. El dia va necessitar més d'un món sencer per fer-se ell i
rutilar tot l'impuls que el fes morir fins fer-se fort en la
inconsciència (allà on el somni és tarat i la taula té un bon vi, i tot
encega) per continuar el mateix dia des de cada món, esllenegar la fúria
que em mira des de mi i cap algú (i seràs tu?) i amb ulls d'oracle.
Aleshores, dansarem com folls gratant la lluna (amb caretes de diables i
una desobediència esparracada, de nen trapella i Prometeu), tenir
basques del basqueig, trencar un teló i pintar una estrella (fins i tot
aquells tan savis la cercaven pel desert).
Quan tinc
totes les cèl·lules amunt i avall flagrants i anades d'olla, començo a
escriure i veig que no, que és un devessall de paraules que no mena ni
mina ni mana, cap intenció, seny o sentiment, però allò d'allà es
tracta, doncs, d'obrir l'aixeta, no posar-li distinció, només arribar-te
i fer cassoleta amb els impulsos i abeurar-te'n de la música ancestral
que fan persones - com tu! - i que et bressoli.
Aleshores,
a quina hora surt un carruatge de Sant Pol demà a la tarda? Com tenim
allò dels llits, em cal la tenda? Què va nèixer abans, l'ou o la
gallina? Què s'esdevé més enllà dels astres?
En
un dia, hi caben vint-i-quatre hores. En una hora hi caben tres o
quatre mil embolics, dues o tres històries de la humanitat en
perspectives diferents, seixanta cinc records alternats en seqüències
irreals, una infància ben latent però que surt sigui com faci, a més a
més de filosofies, de pintures, d'arqueologies, religions, cinc o sis
granets de pebre i tot ben barrejat fins que llampegui.
I què cal dir, Oriol, més enllà de les paraules?
Aquesta obra la va fer la Neus Dalmau. I es titula "Qui no es mou no sent les cadenes. Encendré la llum de l'Abat Oliva":
Aquest és un dels cinc dibuixos de la Lali Pantone -ella també va fer fotos i videos:
Els altres quatre dibuixos restants que també va fer la Lali Pantone els podeu veure
aquí.
Totes les fotos que va fer la Clara Garí les podeu veure
aquí.
Les fotos de la Lali Pantone estan
aquí.
Això és un resum del seguiment que va tenir aquest acte a través de Twitter, on hi podeu veure també algun video. Cortesia especial de la Teresa Miquel.
I de moment això és tot. On transcorreran les properes "24 hores sòniques"? Esperem que el temps desvetlli aquest misteri, si és que té la possibilitat o és necessari fer-ho. En qualsevol cas, el dia no va ser fet en un món.
*
