A mode de lletania al pare mort

ay, to en este mundo es mentira.

que no hay más verdad que la muerte.

ay, no hay quien me lo contradiga.

“soleá” de juanito valderrama

em duies cap a la vida. a la vida tal i com l’havia de patir. com l’havies patit. tu i milers d’homes i dones. allò que va ser un camp de batalla. d’edificis destruïts. de cossos per terra, morts. i la fam. les malalties que destruïen els cossos bruts. així em duies del dit. i la meva mà era petita. i em duies enmig del soroll. a la vida amb la seva crueltat i misèria. amb la seva pietat i alegria. i et posaves enmig d’una baralla, per separar els contrincants i que fessin les paus. i callaves. silenci. no hi va haver mai paraules. així, de sobte. sense paraules. enmig de soroll, en silenci. calles quan, agafat del dit, amb la mà petita, em portes cap a la mort. sempre en silenci. per tal de contemplar. contemplar en silenci. la mort. la vida. la mort. la vida. sempre succeïnt-se. i el patiment. i la felicitat, també. en silenci patint i fruint. callant. contemplant. aprenent. ensenyant. em duies a la felicitat, agafat del dit de la mà grossa. i m’has dut fins a la mort. en silenci. pel silenci dels silencis. com els callats secrets que t’has endut amb tu. que callats havien de ser. i callat em vas anar deixant del dit. quant jo ja havia vist i contemplat. la felicitat. el patiment. i totes les altres coses. en silenci la misèria, la pobresa, el furt, l’engany. i la bondat, la pietat, l’amor. no com a contraris sinó succeint-se. com la mort, la vida, la mort, la vida. a poc a poc m’ho havies mostrat. perquè ho contemplés. agafat del dit. després, lliure de la teva mà grossa. més lliure, cada cop més. callat, dins el silenci dels secrets. dins els secrets més amagats i callats. la bondat i la maldat, succeïnt-se. a poc a poc m’ho anaves mostrant. amb la mà, i el dit de nen, lliure. i el gran dit, un altre cop. succeint-se. com els dits de nen que es fan grans i tornen a ser petits dits de nen. com els dits que et porten cap a la vida, en silenci, calladament. perquè tu també et deixaves guiar, amb el dit de nen, per aquells que et mostraven com es succeeixen les coses. i calladament ho aprenies. i després ho mostraves. tant en silenci. succeïnt-se la vida i la mort. i les mans lliures i les que es tornen petites. per deixar-se portar cap a la mort. fins al silenci dels silencis en què ja mai més la teva mà no tornarà a ser petita, sinó en la imaginació infinita. en allò remot, callat. en l’espai etern del silenci. calladament em duies del meu dit de nen, enmig de la vastitud del silenci. cap a la mort i a la vida un altre cop. viu, vora la mort. i lliure un altre cop, per sempre més, de la teva mà. perquè lliure vaig ser, callat, jo també. havent contemplat la successió de les coses. de la vida i de la mort. de la bondat i la maldat. de la foscor i de la claredat. i amb secrets. callats de callats que estaven els teus. i callats els de tots els qui tenen secrets guardats. essent bondadosos, essent malvats. estant vius, estant morts. i de nou, la mà lliure de tu torna a tu, cap a la mort. perquè visqui en tu. lliure de tu. lliure, essent una mà grossa per a un dit petit. per ensenyar que les coses se succeeixen calladament. a voltes sense la guia d’una mà. deixades de la mà, les coses. cap a la mort. cap a la vida. renéixer. tornar a morir. de nou el dit de nen. després d’haver-se separat de tu. un altre cop a tu, que m’havies ensenyat la successió de les coses i dels esdeveniments. que, enmig d’una baralla, separaves els contrincants perquè fessin les paus. la successió de la bondat i la maldat. de la maldat i la bondat. i un altre cop la mà petita, agafat del dit gran. duent-me cap a la mort. tu ja mort. i jo viu per tal de dur altres dits cap a la mort. i a la vida. amb la seva crueltat i misèria. amb la seva pietat i alegria. i tu, mort, que m’havies dut fins a la mort. estaves enllà de la vida i de la mort. enllà de la bondat i la maldat. enllà de la successió de les coses i dels esdeveniments. enllà del be i del mal. com hauria d’estar tot aquell qui viu. i jo seré lliure. em lliuraré de la teva mà grossa. i procuraré estar enllà del be i del mal. però seré malvat. i seré bondadós. i no em podré lliurar d’això fins que, de la meva mà grossa, dugui un dit de nen cap a la mort. com tu, que em portes cap a la mort. després de ser lliure de la teva mà. em portes allà on tu ja ets lliure, eternament, de totes les mans grosses. on el teu dit de nen ja mai més no s’agafarà al dit de la mà grossa. lliure de la successió de les coses. de la vida. de la mort. de la vida. de la mort. em vas dur a la vida. i m’has portat a la mort. i els contraris, succeint-se, s’han fet una sola cosa. enllà de la vida i de la mort. enllà de les baralles en què tu separaves els contrincants perquè fessin les paus. i jo, ja lliure. seré com tu sense ser com tu. perquè jo no sóc tu. i lliure hauré de viure, sempre lliure de tu. essent malvat. essent bondadós. succeint-me, les coses. succeint-me la vida i la mort. i totes les coses, succeint-me. la foscor. la claredat. l’alegria. la pena. la bondat. la maldat. i tu, enllà de tot això. essent un en la unitat. en silenci. calladament. com els secrets que t’has endut. tant callats. en l’eterna vastitud del silenci. em vas dur a la vida. eres malvat. eres bondadós. com ho era la vida. com ho és la vida. i em vas portar fins a la mort. agafat a la mà gran, petita, gran, petita. la mà morta. ja separat de tu. estant tu enllà de la bondat i la maldat. sense haver de separar cap més contrincant, en una baralla, perquè facin les paus. i no seré mai com tu, essent com tu. jo duré un dit petit a la mort desposseït de tot. essent malvat. essent bondadós. perquè jo sóc la vida que em vas mostrar, amb la seva misèria, amb la seva alegria. sóc aquesta vida que tu mateix vas ser i vas patir. i sóc la mort a la qual m’has dut. net de bondat i maldat. damunt la bondat i la maldat. perquè sigui tal i com és, la vida i la mort. com la vida, que és i no és. i la mort, que és i no és. m’has dut a la mort net. lliure. car a la mort s’hi va lliure. com lliure era la mà, que s’havia desposseït de la teva mà. net, damunt el bé i el mal. perquè m’has dut, calladament, enllà de la bondat i la maldat. enllà dels contrincants en una baralla. enllà de la vida, amb el seu goig. amb el seu patiment. net, enllà de la bondat i la maldat. guiat en silenci cap a la mort. perquè vegi, contempli, en silenci, la cara de la mort. i jo, lliure, net. també duré un dit de nen cap a la mort. com el duc cap a la vida, amb la seva crueltat i misèria. com tu m’has dut a la vida i a la mort. i vida i mort són una mateixa cosa. i el cercle es tanca i es fa etern, en la vastitud del silenci. sense paraules, lliure i net. com quan una mà grossa et duia a la vida i després a la mort. sense bondat. sense maldat. a la vida. a la mort. enllà de la successió de les coses. en silenci calladament. com callats els teus secrets i els meus secrets. i els secrets de tot aquell qui està viu. i sóc lliure de tu. per sempre més. lliure en la vida i en la mort. venint de la vida i anant cap a la mort. havent contemplat la successió de les coses. per sempre, lliure, calladament. essent malvat. essent bondadós. fins que, com tu, estigui enllà del be i del mal. i vivint i morint estaré enllà del bé i del mal. fins que la vida i la mort siguin una sola cosa. sense cap més successió. en la vastitud del silenci.

m. e. g.

a m. e. c. in memoriam

19/12/2010