dimarts, 29 de març de 2011

La B.I.B. i les confluències musicals


La B.I.B. a l'Auditori del Caixa Fòrum. Foto: César Medino

Quan en una orquestra, banda o fanfàrria, de les dimensions que sigui, al marge del nombre de components i dels instruments emprats, hi intervé un director que condueix amb signes, sembla que en la música que produeix hi conflueixen diversos gèneres. El jazz, la improvisació lliure, el sorollisme, la música clàssica contemporània... tots aquests ingredients formen el flux sonor d'una orquestra com la Banda d'Improvisadors de Barcelona.

Però també hi ha un component important: la relació que es crea entre el compositor i l'executant. A l'hora de presentar un concert, els dos pols estan íntimament lligats en tant que creen la música a l'instant, alimentant-se mútuament i en el mateix pla. Per tant, es trenca l'antiga relació temporal entre compositor, director i executant. Aquí el director no diu com s'ha d'executar una música escrita amb anterioritat, sinó que dóna pautes o pistes sobre com s'ha de crear la música en aquell precís moment. El director esdevé compositor in situ. Però també és compositor l'executant. El trangle compositor-director-executant es redueix al binomi director-executant. I tots dos esdevenen creadors en aquell precís moment. I la creació serà irrepetible, a diferència de l'antiga relació entre tots dos membres, en què una composició podia repetir-se, cert que amb lleugeres variacions del caràcter però que no la faran irreconeixible per a l'audiència.

Ídem.

Un dels iniciadors d'aquest mètode de conduccions per signes va ser el californià Butch Morris. Cornetista provinent del jazz en les seves vessants més experimentals, va desenvolupar un sistema de signes amb els quals dirigeix formacions amb un nombre variable de components i d'instruments. Un sistema que l'ha portat més enllà del jazz i que li ha permès crear projectes interdisciplinaris, enllà del concert de música convencional, amb teatre, dansa, cinema i televisió. Podeu consultar el seu web aquí.

Butch Morris

La popularització del sistema de Morris ha fet que altres directors se'l fessin seu i el personalitzessin donant lloc a nous signes i a caracteritzar-los en funció de l'imaginari de cadascun d'ells. Un  d'aquests directors és el gallec, guitarrista i músic electrònic Pablo Rega, director de la Banda d'Improvisadors de Barcelona. Però també és membre de la madrilenya Orquesta Foco, a Galícia forma part i dirigeix l'orquestra O.M.E.G.A. i a Barcelona col·labora amb el Col·lectiu IBA. A les seves mans, la B.I.B.pot adoptar matisos que poden anar del sorollisme minimalista, passant pel hardcore fins al free-jazz. Però el fet d'haver treballat en teatre, li ha proporcionat una visió escènica extraordinària. Hi ha conductors que potser s'ocupen més de la part estètica musical en sí mateixa, arribant a creacions instantànies sublims, com podria ser el cas del pianista i conductor Agustí Fernàndez. El resultat musical d'en Pablo Rega, més teatral, a voltes pot ser volgudament caòtic,  però sempre dins d'un ordre i un ritme escènics impecables.

Pablo Rega. Foto: César Medino

Els components de la B.I.B. som, per ordre alfabètic: Olga Ábalos (saxo alt i flauta travessera), Eduard Altaba (contrabaix i baix elèctric), Frances Bartlett (violoncel), Javier Carmona (percussions), Juan Crek (veu i sorollismes), Tom Chant (saxo soprà i clarinet baix), Daniel Domínguez (bateria), Marc Egea (viola de roda), Javier García (contrabaix), Alfonso Muñoz (saxo baríton), Pope (trompeta), Ramses (violí), Pablo Rega (conducció), Tino Regueira (guitarra elèctrica), John Williams (saxo baríton i trombó). La B.I.B. és gestionada i produïda per Serapi Soler.

Heus aquí un vídeo:



Per a més informació, podeu visitar:
·el myspace de la formació: http://www.myspace.com/improvisadors
·alguna crítica, interessant la del blog "Overlook Hotel", escrita per en Jack Torrance en persona: