No es tracta de ser oportunista. Ja ens agradava la música d'Egipte molt abans que esclatés la revolta que va foragitar en Hosni Mubarak del poder i que va fer que es parlés a tot arreu del país i de la seva gent. Però sí és cert que a causa d'aquesta revolta s'han donat a conèixer al gran públic aspectes culturals del país, com per exemple que el 70% del cinema àrab és egipci, entre molts d'altres.
És en aquest context que ens plau parlar d'un personatge egipci que, en certa part, ha tingut un paper rellevant en el cinema egipci. És l'oudista, compositor i cantant Mohammed Abdel Wahab. Nascut a El Caire l'any 1907 i mort a la mateixa ciutat el 1991, Wahab va ser i és considerat un dels grans artistes que ha produït la cultura egípcia. La prova fou el dia del seu enterrament, en què hi van assistir centenars de milers de persones, semblant al de la cantant també egípcia Umm Kulthum, que, a la seva mort, va aplegar una de les concentracions més multitudinàries de la història de la humanitat -segons diuen.
Umm Kulthum
L'èxit d'Abdel Wahab li va venir principalment de les bandes sonores per a pel·lícules i obres teatrals, més que no pas pel seu virtuosisme amb l'oud o per la seva faceta de cantautor, exhibint una preciosa veu amb uns matisos sorprenents i una tessitura molt àmplia. Però també per composar per a cantants d'èxit com la ja mencionada Umm Kulthum o la preciosa libanesa Fairouz (de qui, per cert, des d'aquí ens considerem uns fans absoluts: algun dia escriurem un article dedicat a ella). Heus ací un vídeo de Fairouz cantant "Sakan el Layl", una cançó d'Abdel Wahab:
Compositor d'una producció inabastable, Abdel Wahab va llegar més de dues mil cançons, moltes de les quals van ser un èxit absolut als països àrabs, fins i tot algunes d'instrumentals. L'any 1988 va publicar un dels seus darrers àlbums i va vendre més de dos milions de còpies en pocs dies. Coneixia a la perfecció la música clàssica àrab, la qual cosa no li va impedir d'introduir elements occidentals en la que ell composava: 1) instruments com l'acordió cromàtic (que no pot fer quarts de to com l'oud o el violí en mans d'un àrab), la guitarra elèctrica o el sintetitzador; 2) ritmes mai no sentits en la música àrab com el compàs ternari del vals; 3) gèneres moderns com el rock & roll. Per tot això, Abdel Wahab va ser un innovador de la música àrab.
Fairouz amb Abdel Wahab
Fa cosa de tres anys, el percussionista i musicòleg Mauricio Molina va fundar el grup Adufera on em va convidar a participar. En aquest quartet tenim el plaer d'interpretar peces instrumentals de Mohammed Abdel Wahab, com per exemple la meravellosa "Aziza":
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada