Aquest disc ja té uns quants anys. Vaig acabar-lo a finals del 2006. I he decidit no publicar-lo físicament. Ni penjar-lo a cap netlabel. Sinó posar-lo a la venda en diverses botigues virtuals. Una d'elles a iTunes, aquí mateix:
Heus aquí, un comentari de cada un dels títols:
1) Hanuman: déu mono venerat
en la mitologia hindú.
2) Neti, neti: expressió
iòguica que significa "ni això ni allò". És a dir, que no es pot
assolir Brahma a base de coneixements, descripcions o comparacions: és
"neti neti".
3) Marcabrú: poeta trobador i
joglar del segle XII. Es diu que era tan lleig que no va tastar mai cap dona. Aquesta
cançó està dedicada al meu fill Ponç.
4) Hel: podria significar
"infern", però la cançó està dedicada a la Hel que apareix a la
pel·lícula "Metròpolis" de Fritz Lang.
5) Majada: una mena de
barraca enmig de la muntanya per tal de protegir el pastor i el seu ramat de la
intempèrie durant l'època de la transhumància (és a dir, l'època en què els
pastors duien el ramat a pasturar a les muntanyes, a finals d'hivern i durant
tot l'estiu).
6) Noli me tangere: una
història curiosa. Santa Cecília, patrona dels músics, volia restar al servei de
Déu, per tant, no volia casar-se. Son pare, però, la va obligar a casar-se amb
un home. La primera nit de noces, ell s'acostà a Santa Cecília i ella li va dir
"Noli me tangere", és a dir, "no em toquis".
7) Olala: no significa
absolutament res, tret de l'expressió francesa. Però aquí és més aviat com un
crit d’alegria inventat per mi.
8) Ignorantiae asylum: l'asil
de la ignorància. Hi ha una frase de John Wilkins, filòsof anglès del segle XVI,
que diu: "Miraculum est ignorantiae asylum". Jo, però, aquesta
expressió l'entenc en un bon sentit, ja que la ignorància pot ser el camí recte
cap a la veritat (almenys, des del punt de vista del budisme, el zen o l'hinduisme).
9) Xestobium rufo-villosum:
Una història divertida: Noè va construir l'arca i hi va ficar totes les bèsties,
excepte el xestobium rufo-villosum, és a dir, l'”escarabat del
rellotge de la mort" (què maco!): el corc comú, que es menja la
fusta, tant la larva com l'adult. Els motius d’aquesta exclusió són evidents.
Ja és hora de retre-li homenatge a aquesta bestieta.
10) Pali-palan: flor del
Brasil.
11) Chuveirinho: flor del
Brasil, també.
12) Vigilàmbul: paraula
poètica. Que cadascú la interpreti com vulgui. Això tan sols és un epíleg...
No ens oblidem dels crèdits:
Marc Egea: viola de roda, flautes, loops, marimba,
berimbau, arpa de boca, waterphone, kazoo i percussions.
Pilar Subirà: marimba i vibràfon.
Franco Molinari: contrabaix.
Enric Canada: bateria.
Composicions i
arranjaments: Marc Egea.
Enregistrat al
taller de la Pilar Subirà el desembre del 2006.
Enginyer de so: PeterSkuce.
Edició i
mescles: Ferran Conangle.
I per últim, no està de menys afegir una crítica del Jack Torrance en persona. Si, heu llegit bé: en Jack Torrance:
"En el quefer de Marc
Egea, sovint un mateix moviment comporta dues coses. Qüestionar sobre l’origen
de tot, endinsar-se en el fosc. Buscar una solució estètica innovadora, topar
amb una forma vella i incontestable. Un pas endavant, un pas enrere, per què no?
Allò esotèric, allò misteriós es confon amb la llum, amb el despertar. I cercar
el coneixement no és una altra cosa que la forma que tenen alguns de trobar-se
bé en aquest món. Com els trobadors medievals o com els pensadors de l’època
fosca, tan estimats per ell.
"En la seva música existeix, erecta,
una noció verbal. Treballa amb les notes i sons més com si aquests fossin
paraules. Allò tradicional és una qualitat, no un simple tret. De la mateixa
manera que passa amb la poesia popular o amb el blues rural. Està plena de
girs, entonacions i inflexions més propis d’una llengua, que pot traficar amb
significats simbòlics, mitges veritats i mentides fabuloses.
"Explicar coses,
aquesta és la qüestió. Per això no és estrany que la forma d’aquesta bella
planta brasilera, que és el Chuveirinho,
ens remeti a les tremoloses flames d’un foc, amb els seus pistils i estams
volent abraçar l’aire. O també al Big Bang, aquell instant corbat, sostingut i
increïble.
"Potser en aquest disc
s’ha acostat més a aquestes coses que ell explica sobre què vol fer. Hi ha
aquesta base tradicional, que ell concep d’una manera àmplia, mal·leable i
constructiva, i en la qual inclou Orient i Occident, el Mediterrani i l’Europa
de l'Est. Hi ha també aquesta inclinació característica seva cap al jazz, cosa
que definitivament fa la seva música molt especial. I trobem aquest afecte pels
vells instruments populars, fins i tot per als petits instruments als quals pocs
hi presten atenció, i que ell sap integrar amb finor, extraient d’ells un color
especial.
"Chuveirinho és l’últim viatge que ens proposa Marc Egea, ple de força i inspiració, geocèntric i heliocèntric, amb el cor en el passat però albirant el futur."
"Chuveirinho és l’últim viatge que ens proposa Marc Egea, ple de força i inspiració, geocèntric i heliocèntric, amb el cor en el passat però albirant el futur."
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada