dimarts, 29 de novembre de 2016

El lament de Guilgameix

A la taula número 8 de l'Epopeia de Guilgameix, aquest es lamenta de la mort del seu amic Enkidu:



Al primer raig de l'alba,
Guilgameix va començar a plorar l'amic:
—Oh Enkidu, et van pujar la teva mare, una gasela,
i el teu pare, un ase salvatge,

les someres salvatges et van donar el pit,
les bèsties salvatges et van ensenyar les pastures,
oh Enkidu, que et plorin els camins del Bosc dels Cedres
sense parar, dia i nit, dia i nit sense parar.

Que et plorin els vells d'Uruk!
Que et plori la multitud que ens va beneir!
Que et plorin els cims de turons i muntayes!
Que gemeguin les pastures com la teva mare!

Que et plorin els boscos de xiprers i cedres
per on tu i jo fèiem camí amb fúria!
Que et plorin l'ós, la hiena, la pantera, el lleopard, el cérvol i el xacal,
el lleó, el toro salvatge, la daina, la cabra, totes les bèsties salvatges!

Que et plori el riu sagrat Ulai,
per les seves riberes vam caminar en plena força!
Que et plori el pur Eufrates,
vam beure'n l'aigua de la bóta en libació!

Que et plorin els joves d'Uruk,
que van veure la nostra batalla quan vam fer caure el Toro Celeste!
Que et plori el pagès al seu cau,
quan enalteix el teu nom amb dolç cant!

Que et plori el pastor a la seva cleda,
que va fer dolça als teus llavis la llet i la mantega!
Que et plori el mestre cerveser,
que et va posar la cervesa a la boca!

Que et plori la puta,
que t'avorria amb l'oli perfumat!
Que plorin per Enkidu son pare i sa mare.
Jo avui, jo Guilgameix, et ploraré.

Escolteu-me, oh joves, escolteu-me!
Escolteu-me, oh vells d'Uruk, escolteu-me!
Ploraré per Enkidu, amics,
com una ploranera llogada cridaré el meu amarg lament.

*