La lira organizzata

Com a apèndix a l'article anterior, m'agradaria escriure una nota sobre aquest increïbre instrument, la lira organizzata, lire organizzate, vielle organisée o hurdy gurdy with organ pipes, híbrid entre la viola de roda i l'orgue portatiu.

Lira organizzata de Wolfgang Weichselbaumer. 
Foto de Séverine Hostein (Ensemble Baroque de Limoges),

extreta de la plana web de Matthias Loibner.

Va aparèixer a França a mitjans del segle XVIII. En aquesta època, com ja dèiem en l'article anterior, la viola de roda gaudia de prestigi dins la música culta. No és difícil d'imaginar, doncs, algú creant una mena d'experiment entre la viola de roda i l'orgue. Però l'instrument no va triomfar. Va desaparèixer al cap de poc temps, en part per la desonsideració de la viola de roda després de la Revolució Francesa, ja en el classicisme, en part perquè era un instrument costós, dificícil de construir, de transportar i d'afinar. Tot i així, Joseph Haydn va escriure diverses obres per a lira organizzata, com veurem més endavant.

L'instrument consisteix en una viola de roda de cos pla (sembant a la forma "Louvet") que disposa en el lateral d'una una o dues fileres de tubs. Quan hom dóna voltes a la maneta, fa anar també una manxa situada a l'interior del cos de la viola de roda o bé a sota, en una caixa a part. La manxa proporciona aire als tubs perquè sonin. El teclat de la viola de roda acciona les tangents damunt les cordes cantores que frega la roda, però també acciona les vàlvules que deixen passar l'aire cap als tubs. Les cordes i els tubs poden sonar independentment o a l'hora. Quan es fa sonar només l'orgue, l'intèrpret pot tocar més d'una tecla a l'hora i fer acords, cosa que amb la viola de roda és impossible.

Per veure el funcionament esquemàtic de la lira organizzata i perquè la pogueu sentir potser per primera vegada podeu anar aquí. Per veure una secció esquemàtica de l'instrument podeu anar aquí. Aquest material està extret de la pàgina web de Wolfgang Weichselbaumer.

També, com tots els orgues, té un secret, una caixa que distribueix l'aire segons la voluntat de l'intèrpret, o bé l'emmagatzema per poder tocar durant un periode limitat de temps sense haver de fer voltar la maneta.

Plànols d'una lira organizzata

segons el constructor d'òrgues francès

Dom Bédos de Celles (1709 – 1779)

 Reproducció d'una lira organizzata de Dom Bédos de Celles

 Lira organizzata de César de Pons. Musikinstrumenten-museum, Berlin

Font: J. G. Bilbao: "Averiguaciones sobre la zanfona de Faustino Santalices".

A més del constructor d'orgues Dom Bédos de Celles, que menciona l'instrument en el seu llibre L'Art du facteur d`orgues, París (1778) i en facilita plànols, com els mostrats amunt, hi va haver altres luthiers com César Pons i Nicolás Melling, dels quals no podem facilitar cap informació. Actualment, que jo sàpiga, només hi ha un luthier dedicat a construir-ne, en Wolfgang Weichselbaumer. Les seves lire organizate estan basades en el model que hi ha al Victoria & Albert Museum de Londres. A la seva plana web hi podeu trobar més fotos dels seus models, àudios i informació, aquí. Part de la informació per a elaborar aquest article l'he extret del seu web.

Com deia, en Joseph Hayden va escriure diverses obres per a lira organizzata. En total ens han arribat vuit nocturns i cinc concerts per a dues lire organizzate composades per a Ferran IV de Nàpols, aficionat a tocar aquest instrument. També han sobreviscut un nocturn i un fragment per a dues lire organizzate del compositor i luthier austríac Ignaz Pleyel (1757 – 1831) i tres concerts del compositor i clavicembalista italià Vincenzo Orgitano (ca. 1738 – 1815).

D'Ignaz Pleyel podem sentir aquesta marxa, interpretada per Matthias Loibner, aquí. (Al web de Loibner podem sentir altres gravacions d'altres compositors, aquí.)

De Joseph Haydn podem sentir aquí el Concert per a dues lire organizzate, dos violins, dues violes, violoncel, contrabaix i dues trompes en Do major Hob VIIh :1. A les lire organizzate Matthias Loibner i Thierry Nouat. El primer moviment, Allegro con spiritu:

El segon moviment, Andante:

I el tercer moviment, Finale, allegro con brio:

*