Ja fa temps que volíem editar aquest CD. Finalment hem tirat pel dret amb una edició limitada de 100 còpies autoeditades. El treball, realitzat conjuntament entre l'Anna Maluquer i jo, deu el seu origen a un encàrrec que ens van fer el 2009 per a l'homenatge a Joan Vinyoli en motiu del 25è aniversari de la seva mort. El recital-homenatge es va fer primer a Begur el 15 de setembre del 2009 i després a Barcelona, a l'Arts Santa Mònica, el 27 de novembre del 2009.
El disc consta de de 23 poemes recitats per l'Anna i musicats per mi, extrets de les obres El callat (1956), Realitats (1963), Tot és ara i res (1970), Vent d'aram (1976), El griu (1978), Cercles (1980), A hores petites (1981), Domini màgic (1984) i Passeig d'aniversari (1984). La tria dels poemes la va fer la biògrafa Cristina Badosa, tenint Begur, el lloc d'estiueig de Vinyoli, com a fil conductor: "La tria de
poemes que proposo s’adapta a un itinerari poètic de Joan Vinyoli que té com a
escenari interior Begur, un espai molt important a la seva poesia a partir dels
seus estiuejos del 1954 fins al 1978, que va haver de deixar, en patir la
trombosi cerebral."
Voldria introduir aquí tres exemples, tres, que apareixen al disc, els poemes amb el seu àudio corresponent. El tres poemes pertanyen al llibre El callat, 1956:
1) "El camí"
Aquest és el camí: pel
recremat areny,
he sentit el cruixir de
la neu en el bosc;
on jo queia ferit sota
el pes de les ombres,
m’he trobat de genolls
entre el vent i la llum.
Abocat a l’incendi del
matí gloriós,
o petjant la planura de
la nit sense temps,
l’aigua vera no és per
als llavis la pedra;
en la set del qui cerca
neix profunda la deu.
Podeu sentir l'aùdio aquí.
2) "Diumenge"
Quan ja per entre els
pins
fresseja el mar de
l’aire
i les copes són plenes
de l’hidromel solar;
quan esclaten les roses
i les flors de migdia
cremen
a les terrasses vora
l’aigua,
Diumenge, dret a les
escales,
en el replà d’un alt
silenci
ric dels secrets de
cel·les i de pòrtics,
mira per sobre les
teulades
la llisa mar guspirejant
i sap.
Després de molta lluita,
sols després
de l’incessant combat
entre la roca
i el foc, madura i pren
la flama.
Després de molta lluita,
sols després,
pot la mirada omplir-se
i retenir
calladament. I el gra
madura als camps.
Podeu sentir l'aùdio aquí.
3) "El callat"
M’endinso pel teu àmbit,
primavera
del càntic, una veu
entre les veus
ofertes al Callat, que
per les coses
m’envia el seu alè.
Quina avinguda
secreta tot de sobte
m’ha portat
a delitós paratge? Selva
muda,
com els infants camino,
lliure, lliure,
sentint la quasi veu del
Callat
arriba a mi, bevent el
seu somriure.
Podeu sentir l'aùdio aquí.
Tot el disc el podeu sentir sencer i descarregar aquí.
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada